Trump va oferir a Maduro exiliar-se, però va rebutjar les condicions que el veneçolà li posava

Ha esgotat Nicolás Maduro tots els cartutxos que Donald Trump està disposat a concedir-li, abans de tirar pel dret i complir l'amenaça d'atacar Veneçuela? El president dels Estats Units està decidit a emprendre una acció armada directa per enderrocar Maduro o compta que n'hi haurà prou amb fanfarronejar de muscle militar perquè la pressió es torni insuportable per al líder chavista?

La trucada entre Trump i Maduro del 21 de novembre, filtrada per diversos mitjans de comunicació anglosaxons, ens ha permès confirmar el que era vox populi: el govern dels Estats Units busca un canvi de règim a Veneçuela. El que encara no sabem és fins a quin punt la Casa Blanca està disposada a violar la llei internacional per aconseguir aquest objectiu.

Una trucada entre Trump i Maduro que acaba en desacord

La conversa del 21 de novembre va ser curta: menys de 15 minuts, segons revelen quatre fonts amb coneixements de la conversa a l'agència Reuters. Donald Trump va ser expeditiu.

Segons publica el diari The Miami Herald, citant també fonts pròximes a la trucada, el líder nord-americà va oferir salvaguarda tant a Nicolás Maduro com a la seva família sempre que abandonessin Veneçuela immediatament, com a màxim en una setmana (28 de novembre, doncs), amb l'objectiu que es convoquessin unes noves eleccions al país llatinoamericà.

L'agència Reuters assegura que Trump li hauria deixat triar el lloc on volgués marxar. En una entrevista a la CNN, el senador republicà Markwayne Mullin, membre del Comitè de les Forces Armades de la cambra alta, va concretar una mica més i va dir que se li havia ofert "anar-se'n a Rússia o a un altre país".

No sabem exactament amb què el va amenaçar Trump si no es complia aquesta invitació a l'exili.

Maduro no diu que no, però posa condicions

El que sí que revelen les filtracions periodístiques és que Nicolás Maduro no s'hi hauria negat en rodó, sinó que hauria reclamat una sèrie de contrapartides, a canvi d'abandonar Veneçuela.

Primer de tot, que es garantís una amnistia total i la retirada de totes les sancions imposades contra ell, la seva família i un centenar d'alts funcionaris més del seu règim.

L'agència Reuters concreta, a més, que Maduro hauria demanat a Trump que l'actual vicepresidenta, Delcy Rodríguez, fos designada presidenta interina del país fins a la celebració d'unes noves eleccions.

El Miami Herald explica que Maduro també li hauria demanat la garantia que el chavisme seguís tenint el control de les forces armades, com a condició imprescindible per a la convocatòria d'uns comicis lliures. Cap d'aquestes peticions va ser acceptada pel president dels EUA, segons informen tots aquests mitjans.

Les mateixes fonts asseguren que el president veneçolà va demanar establir una segona trucada amb Donald Trump, però que la Casa Blanca mai no va respondre a aquesta petició.

S'esgota l'ultimàtum i Trump "tanca" l'espai aeri veneçolà

L'ultimàtum imposat per Trump a Maduro es va esgotar el divendres 28 de novembre i l'endemà el president dels Estats Units fa un pas més en l'escalada d'amenaces bèl·liques i declara que l'espai aeri veneçolà quedava tancat, malgrat que aquesta és una decisió sobirana i exclusiva de Veneçuela.

Aquesta declaració del president dels EUA, juntament amb l'alerta llançada el 21 de novembre per l'organisme regulador de l'aviació nord-americana a les companyies aèries d'"extremar la precaució" en sobrevolar el cel de Veneçuela i el sud del mar del Carib, ha provocat una crisi de connectivitat al país llatinoamericà. Moltes aerolínies, entre les quals Ibèria, Plus Ultra i Air Europa, hi han suspès tots els seus vols comercials.

Maduro es manté desafiant en públic

Donald Trump sí que ha confirmat haver parlat amb Maduro per telèfon, però el règim veneçolà no ha dit ni piu.

El líder chavista manté oficialment la mateixa posició de sempre: denunciar el desplegament militar extraordinari dels EUA en aigües del Carib com un acte de "terrorisme psicològic", segons la descripció que ha fet aquest dilluns Nicolás Maduro durant una marxa de suport al chavisme, davant el palau presidencial de Miraflores. Des d'allà, s'ha compromès a seguir "defensant des d'aquí el poble de Veneçuela, sempre".

Coincidint amb aquest increment de la pressió, el president de Veneçuela ha designat les últimes hores un nou buró polític, integrat per dotze dirigents del chavisme, entre els quals el ministre de l'Interior, Diosdado Cabello, la vicepresidenta Delcy Rodríguez i l'esposa de Maduro, Cilia Flores.

La funció d'aquest nou comitè polític serà, segons el mateix president, "assumir la direcció de les forces polítiques i socials" i acompanyar-lo en "la conducció com a comandant".

L'operació militar obre una crisi als EUA

El govern dels Estats Units ha desplegat un contingent militar sense precedents davant les costes de Veneçuela amb l'objectiu, oficialment, de lluitar contra el narcotràfic. Des del mes de setembre, les forces armades nord-americanes han assassinat més de 80 persones en atacs selectius contra llanxes que circulaven pel mar Carib i el Pacífic oriental, amb l'argument que eren embarcacions conduïdes per narcotraficants que traslladaven droga destinada als Estats Units.

Una nova filtració a la premsa, aquesta vegada al The Washington Post, va revelar que el cap del Pentàgon, Pete Hegseth, va ordenar personalment que es llancés un segon bombardeig contra una suposada narcollanxa, el 2 de setembre passat, per acabar d'assegurar-se que mataven tots els tripulants. En aquella operació van morir 11 persones.

La revelació ha provocat una onada de crítiques al Capitoli, tant de la bancada demòcrata com d'alguns republicans, que s'han compromès a investigar si aquests fets podrien ser constitutius d'un crim de guerra.

La Casa Blanca sosté que totes aquestes operacions han estat legals, però, en qualsevol cas, s'han assegurat d'atribuir l'atac a un almirall de l'exèrcit, Frank Bradley, comandant de les operacions especials de les forces armades, per si de cas necessiten aviat recórrer a un cap de turc.

Els demòcrates també estan en contra d'una intervenció armada a Veneçuela i el cap de la minoria al Senat, Chuck Schumer, ja ha anunciat que portarà a votació una resolució per prohibir a la Casa Blanca qualsevol acció militar contra Veneçuela sense tenir l'aprovació prèvia del Congrés. Per poder tirar endavant aquesta iniciativa, els demòcrates necessitarien que la meitat més un dels representants de les dues cambres, on no tenen majoria, hi votessin a favor. I encara així, Trump podria vetar la resolució.