Un 8M tenyit per la guerra

Una dona al volant. Al darrera, l'àvia. Mocador al cap i mirada endavant.

Una dona a peu, empenyent un cotxet d'on pengen bosses i mantes. El nadó adormit.

Una dona gronxant la neta, enmig d'una estació reconvertida en hostatgeria d'emergència.

Una dona que fa cua, després de fer cua i abans de fer cua.

Una dona agafant primer un avió i després un altre, i després un autocar, amb un nadó de poques setmanes enganxat al pit.

Una dona que torna al front.

Una dona que pareix amb la flota russa apostada a l'horitzó.

Una dona que de dia munta barricades i cus lones, i de nit dorm al refugi.

Una dona que es queda a casa i s'acostuma a la companyia de les sirenes cada pocs minuts.

Una dona amb la mirada perduda. Al costat dels fills que ja només juguen a veure passar la gent.

Una dona que té el fill, el company i el germà a la guerra.

Una dona que condueix 3.000 quilòmetres d'anada i 3.000 de tornada per recollir la jove i els nets.

Una dona que surt per primer cop del seu país, no parla un altre idioma ni sap on va, i està a punt de fer els vuitanta.

Una dona que plora.

Una dona que plega roba i que guarda la roba plegada en capses i les capses les apila i les piles semblen murs.

Una dona que pren nota de noms i cognoms, i adreces i procedències per enviar-los lluny i fora de perill.

Una dona que creua la frontera, en sentit contrari de la resta, per explicar al món què hi passa, allà.

Una dona qualsevol.

Totes les dones de la guerra.

Que sigui 8M també, per a Ucraïna.