Un dels principals "caçadors d'eclipsis" del món és català i no sap des d'on veurà el de l'agost
L'eclipsi solar que viurem a Catalunya el 12 d'agost d'aquest 2026 cridarà l'atenció de moltíssima gent aliena a l'astronomia, però hi ha amants de l'observació del cel que hi arribaran entrenats després d'haver perseguit eclipsis solars arreu del món.
Alguns els diuen "caçadors d'eclipsis", tot i que en Josep Masalles prefereix parlar d'"observadors" o "estudiosos".
Ell és la dotzena persona del món que n'ha observat més, la cinquena d'Europa i la primera de l'Estat. N'ha vist 43 a 26 països diferents, i admet que no ha vist mai ningú que s'hagi quedat indiferent després de viure'n un:
Hi ha gent que aplaudeix, que crida, que plora, que riu...
Masalles és el president de l'Aster, l'Agrupació Astronòmica de Barcelona, la més antiga de l'estat espanyol. El primer eclipsi parcial el va veure quan tenia 17 anys, el 1973 des de Barcelona, i el primer total el va observar l'any 90 a Joensuu, a Finlàndia.
Explica que cada eclipsi és diferent, com també ho són els països on ha viatjat per veure'ls, alguns de "molt singulars i amb una cultura molt diferent de la nostra".
A més, destaca que en moltes parts del món "la interpretació que en fan no és la de la nostra ciència occidental", i "tenen diferents maneres d'expressar els seus sentiments respecte a l'eclipsi".
S'ha trobat en llocs com a Myanmar que ni tan sols sabien que l'endemà n'hi hauria un. O casos com el de l'any 1999 a l'Iran, on va veure l'enorme plaça d'Isfahan plena de gom a gom, de gent resant en el moment de l'eclipsi.
Els indis de Nou Mèxic li van explicar que no l'observaven perquè consideraven que els treia l'energia, mentre que els aborígens d'Austràlia --que consideren que la lluna és una dona, i el sol un home-- creien que l'eclipsi era un moment íntim i que per això no el podien mirar.
També s'ha trobat amb fiascos, com el cop que va anar a la Xina a veure l'eclipsi més llarg del segle. "Va ploure a bots i barrals, però va ser interessant la foscor que es va crear", recorda.
En algun lloc li ha nevat, en altres llocs li ha plogut, però Masalles destaca les poques vegades que els núvols li han fet la guitza. "Si no estan gaire desenvolupats, es refreda l'atmosfera, condensa i el cel s'obre en el moment de l'eclipsi", explica fascinat.
L'altre fenomen que destaca és la reacció dels animals, que queden del tot desorientats. "A Mèxic, en una zona que era una mica pantanosa, vaig quedar ple de picades de mosquits, que havien sortit a l'hora que no tocava", recorda.
El dilema: veure l'eclipsi des de casa?
Per tot plegat, el president de l'Aster diu que prefereix anar-se'n a veure eclipsis que anar-se'n de vacances a la platja. Per això prepara els viatges amb anys d'antelació, però confessa que encara no sap què farà per veure l'eclipsi d'aquest agost:
Tinc l'oportunitat de veure'l des de casa, a Vilanova i la Geltrú, però encara estic dubtant perquè aquí només durarà 17 segons.
En tot cas, aconsella que qui no sigui expert en fotografia no intenti captar el moment. "Durarà un minut i mig, i si no tens pràctica és complicat que la fotografia et surti bé amb el mòbil". Per això ens recomana que fiquem les mans a la butxaca i gaudim del moment.
"És com un miracle"
Una altra observadora que frissa perquè arribi el 12 d'agost és Carme Farrés, que ha vist quatre eclipsis totals i un d'anul·lar. Des que va veure el primer, sempre que pot viatja amb els companys de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona.
De fet, la seva afició va començar quan, per casualitat, va coincidir a Polònia amb Josep Masalles en una excursió per veure aurores boreals. Després es va sumar a un viatge en grup que tenia planejat a Kenya, fins a un punt remot on van arribar escortats per l'exèrcit.
Al costat hi tenien una cabra que va començar a cridar mentre s'amagava el sol, en una escena que li va resultar "entre espectacular i violenta, molt diferent":
Va ser emocionant veure com els núvols s'obrien i es feia fosc, vaig adonar-me de com n'és de poderosa la natura.
Després ha estat a Madagascar, els Estats Units, Mèxic i a l'Argentina, i explica que s'ha trobat des de llocs envoltats de natura fins a espais més ben preparats i organitzats per "bojos" com ella.
Farrés recorda especialment la vegada que es va obrir un petit forat entre els núvols, "com un miracle", i van poder veure l'eclipsi de Torreón, a Mèxic:
La gent plorava. Ploràvem, cosa que jo no m'hauria imaginat mai.
Per això assegura que cada eclipsi és del tot diferent, i ja pensa en quins seran els pròxims objectius. De moment, té reserva d'hotel per veure el del 12 d'agost des de Gallocanta, a l'Aragó, i s'ha compromès amb els seus amics a donar-los tota la informació perquè puguin gaudir de l'experiència des d'on es trobin, perquè no els podia acompanyar a tots.
"Ha estat una solució salomònica", apunta amb un somriure.
