Un mes després de l'accident de Gelida: Rodalies encara funciona a batzegades
La pitjor crisi en la història de Rodalies va començar el dimarts 20 de gener. A quarts de nou del vespre, un tren de l'R4 topava a Gelida contra un mur de contenció. Un maquinista en pràctiques va morir i 37 persones van resultar ferides. Dos dies abans hi havia hagut a Adamuz el pitjor accident en la història de l'alta velocitat espanyola.
Aquell vespre Adif va suspendre el servei de trens a tot Catalunya. Paral·lelament, els maquinistes es van plantar i van avisar que no tornarien a la feina fins que es garantís la seva seguretat i la dels usuaris.
De matinada es va anunciar que l'endemà, el dimecres 21, no hi hauria servei de trens. La falta de transport alternatiu va empitjorar la situació i la sensació de descontrol i caos. El govern va anunciar que el dijous 22 Rodalies tornaria a funcionar, però no va ser així. La gran majoria de maquinistes no es van presentar a la feina.
A partir d'aquí, els usuaris de Rodalies han patit un calvari diari que ja suma quatre setmanes: trams sense servei de tren i amb autobusos substitutoris, avaries, anuncis incomplerts, falta d'informació, caos i nombrosos retards.
Molts retards. Temps de trajecte molt més llargs del que és habitual a causa de les nombroses limitacions de velocitat. L'accident de Gelida ha posat la realitat de Rodalies al descobert. Els usuaris no poden més i molts han abandonat Rodalies.
Com està el servei un mes després?
Un mes després de l'accident de Gelida la situació encara no està normalitzada. Segons Renfe, actualment el 80% de la xarxa de tren ja està operativa, però encara queden alguns trams que cal fer en autobús.
R1: Servei de tren entre l'Hospitalet i Blanes. De Blanes a Maçanet-Massanes, tren llançadora cada 1h30 i servei complementari per carretera.
R2, R2 Sud i R2 Nord: Servei ferroviari en tot el recorregut.
R3: Sense servei ferroviari, tota la línia coberta amb busos. De l'Hospitalet a la Garriga el servei ja estava interromput per les obres del desdoblament. El tram des de la Garriga fins a Puigcerdà està suspès arran de la detecció de punts sensibles.
R4: Servei de tren entre Sant Vicenç de Calders i Sant Sadurní d'Anoia. El tram de l'accident (Sant Sadurní-Martorell) encara es fa en bus. Els trens operen amb normalitat entre Martorell i Terrassa, però el tram Terrassa-Manresa encara no. Hi ha trens llançadora cada hora i busos complementaris.
R7: Sense servei fins al mes de maig. La línia ja no estava operativa per les obres de l'R3.
R8: Sense servei. L'afectació al túnel de Rubí --només reobert per a mercaderies-- obliga a fer el trajecte en bus.
R11, R13, R14, R16 i R17: Servei ferroviari en tot el recorregut.
R15: De Barcelona a Reus, servei de tren. Entre Reus i Riba-roja d'Ebre cal fer el viatge en bus.
RG1: De l'Hospitalet a Blanes cal agafar els trens de l'R1. De Blanes a Maçanet-Massanes, tren llançadora o bus complementari. I de Maçanet-Massanes a Portbou hi ha tren.
RT1 i RT2: Servei ferroviari en tot el recorregut.
RL3: Servei ferroviari.
RL4: De Lleida a Cervera, servei de tren. De Cervera a Calaf, bus alternatiu. Entre Calaf i Manresa torna a funcionar el tren. I de Manresa a Terrassa, tren llançadora de l'R4 o busos complementaris.
Alguns dels trams actualment sense servei de tren han estat operatius en alguns moments, com és el cas de l'RL4. Cal tenir en compte que actualment s'estan fent nombroses obres d'emergències, xifrades en 100 milions d'euros.
El caos ha fet perdre un 25% dels passatgers habituals
Renfe assegura que actualment el 80% de l'oferta habitual es pot fer en tren. Ara bé, els usuaris denuncien nombrosos retards, desenes de trens suprimits cada dia i uns temps de viatge molt poc competitius. El servei no és fiable. I això explica per què Rodalies ha perdut un 25% dels viatgers habituals, segons dades de l'operadora.
La plataforma Dignitat a les Vies assegura que "darrere el fracàs de Rodalies hi ha persones que pateixen". Anna Gómez n'és la seva portaveu:
Ens demanen paciència mentre ens roben hores de vida davant d'una pantalla que diu tren demorat.
Molts d'aquests viatgers han buscat alternatives. El trànsit a la primera corona metropolitana s'ha incrementat un 5% des de l'accident. La C-31 sud i la C-32 sud són les vies que més trànsit nou tenen aquests dies.
El Metro de Barcelona també ha sumat nous viatgers aquest mes (+1,2%), tot i que el creixement ha estat encara més gran a FGC: augment del 2-3% a les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia. Els caps de setmana, molt més (18% al Vallès).
Tot i així, els grans beneficiats d'aquesta crisi de Rodalies han estat els autobusos interurbans. En un primer moment, es va reforçar un 175% l'oferta habitual de busos interurbans que connecten Barcelona amb el Maresme i el Vallès Occidental. També es va doblar el que uneix amb el Garraf i es va triplicar la connexió amb Tarragona. A les línies amb més demanda hi va haver increments de consideració que en molts casos es mantenen.
Com a exemples, al corredor Mollet – La Llagosta – Barcelona es va apujar un 150% l'oferta i la línia que connecta Granollers amb Barcelona es va duplicar. Les línies del Maresme han incrementat la demanda entorn el 125%.
Com ho viuen els usuaris?
Els usuaris de l'R2 Sud i els Regionals del Camp de Tarragona i l'Ebre són dels més afectats pel col·lapse.
A l'estació de Sant Vicenç de Calders, la Cèlia Cabdet, que ve de Vilanova i ara espera el tren cap a Lleida, diu que ha d'organitzar-se molt abans: "No puc confiar en aquest servei i per això he d'agafar un tren amb molta previsió, per assegurar-me de poder agafar l'altre. Per tant, no sé què és la normalitat per a Renfe, perquè si ara van malament, tampoc és una novetat".
L'R2 Sud, que enllaça Barcelona amb Sant Vicenç de Calders, acumula una quinzena de limitacions de velocitat. La marxa alentida sumada a la poca fiabilitat dels horaris ha fet que els usuaris busquin alternatives de transport.
És el cas de la Paula Millán, que surt al matí de Segur de Calafell en cotxe i aparca a Vilanova i la Geltrú per agafar un bus que la porti a Barcelona: "Amb aquesta combinació trigo una hora i mitja per arribar a la feina, però al tren hi havia arribat a passar dues hores i mitja".
La Paula lamenta que la seva salut mental n'està sortint perjudicada i que molts usuaris pateixen ansietat al tren. Hi coincideix Cecília Gómez, que es desplaça de Sitges a Cunit: "Me'n vaig a dormir pensant en el tren i em desperto pensant en el tren".
Ella també opta pel bus farta d'haver d'esperes a l'andana de fins a tres hores. A l'estació de Sants, a Barcelona, hi trobem una altra usuària, l'Anna Moral, que opta per dormir a casa d'amics i familiars per assegurar-se que no farà tard a la feina.
A l'estació de Tarragona els panells informatius tampoc coincideixen amb la realitat. Hi ha canvis d'andana d'última hora i trens que arriben de Barcelona després d'un periple que alguns usuaris titllen de tortura, com la Carme Mañé, que ha trigat dues hores i mitja a arribar. "Ens haurien de pagar per aquest servei, que és una tortura; ens fa perdre els nervis", afegeix.
Els usuaris de l'R2 Nord veuen com la cancel·lació de trens està a l'ordre del dia i que la mitjana dels retards ha passat dels 10 minuts als 30, tal com recull la web Puntual.cat. A més, alguns trens acaben a Granollers i no arriben fins a Sant Celoni.
Alfons Pérez López, de la plataforma Salvem l'R2 Nord, exigeix accions més concretes al govern: "Tenim reunions setmanals amb la consellera Paneque i no hi ha una informació clara del que està passant. Exigim actuacions immediates, no a mitjà ni a llarg termini".
Davant la incertesa de no saber quan passarà un tren, alguns usuaris han optat per espavilar-se i buscar alternatives. Han creat una plataforma per compartir cotxe, l'evolució tecnològica a un grup de WhatsApp que ja existia. Asseguren que així estalvien diners, emissions i trànsit.
La situació es repeteix a Girona, on és fàcil veure, sobretot a mitja tarda, usuaris de Rodalies mirant la via per si arriba el tren. S'han acostumat als retards, a esperar, però no a la incertesa de no saber quan arribaran a casa.
