Un pla imprecís per a Ucraïna, cuinat en secret per tres homes un cap de setmana a Miami

El pla de 28 punts que els Estats Units han proposat per posar fi a la guerra d'Ucraïna conté imprecisions, errors i també alguns compromisos que és impensable que s'apliquin sobre el terreny.

Un exemple d'aquest redactat destraler és al punt 10, on llegim: "Si Ucraïna llança un míssil contra Moscou o Sant Petersburg sense causa justificada, la garantia de seguretat es considerarà invàlida". Això vol dir que si Ucraïna ataca qualsevol altra ciutat russa, com ha passat al llarg de la guerra amb ciutats pròximes a la frontera amb Rússia, aquesta garantia es mantindria? Això no queda clar.

Un altre exemple, que és directament un error, el trobem al punt 17, on diu que, en virtut d'aquest acord, "els Estats Units i Rússia prorrogaran la validesa dels tractats antinuclears" i posa d'exemple el tractat START 1, que és un acord que van signar George Bush pare i Mikhaïl Gorbatxov el 1991 i que ja està més que caducat. El que hauria de posar aquí és el New Start, que és l'últim tractat sobre aquesta matèria signat entre els dos països.

Un tercer exemple, que podríem qualificar de brindis al sol, és al punt 20, on llegim: "Els dos països aboliran totes les mesures discriminatòries i garantiran els drets dels mitjans russos i ucraïnesos". Un compromís que ara mateix és impensable per part de Rússia: garantir els drets de mitjans de comunicació, quan a Rússia no existeix la llibertat d'expressió. En tot cas, per tant, aquest punt estaria escrit únicament per garantir la presència de premsa escrita en rus dins d'Ucraïna.

Qui ha escrit aquest pla?

Els responsables d'aquest pla de 28 punts són tres homes que es van trobar a Miami el cap de setmana del 24 al 26 d'octubre, en una reunió celebrada al marge de les cancelleries europees i d'Ucraïna, però també del cap de la diplomàcia nord-americana, Marco Rubio, que, segons mitjans nord-americans, no en tenia cap coneixement.

Aquests tres homes són: Steve Witkoff, nomenat primer per Trump enviat especial per al Pròxim Orient, però que per extensió ja s'ha convertit en el seu emissari per a la resolució de conflictes. Un magnat immobiliari amic de Trump des dels anys 80 perquè és de Nova York, com el president nord-americà, però sense cap experiència diplomàtica.

També hi era Jared Kushner, empresari del sector immobiliari i gendre de Donald Trump, marit de la seva filla Ivanka, molt implicat en el "pla de pau" dels EUA a Gaza i amb molts interessos comercials als països del Golf Pèrsic.

I, per últim, l'empresari rus Kiril Dmítriev, propietari d'un fons d'inversió, que en el passat ja havia fet negocis amb Jared Kushner, però que des del 2022 és un dels noms a qui els Estats Units van imposar sancions per les seves connexions amb el Kremlin. De fet, per poder viatjar a Miami i assistir a aquesta reunió li van haver d'emetre un permís especial per poder entrar al país.

Aquests tres homes, reunits un cap de setmana d'octubre a Miami, són els que van redactar en secret aquest pla de 28 punts que decideix sobre el futur d'Ucraïna i també d'Europa.

Per què tres empresaris decideixen i redacten el final d'una guerra?

És prou conegut l'enfocament transaccional de la política internacional de Donald Trump i, de fet, si mirem amb deteniment el pla de 28 punts, hi veiem de manera descarada l'interès econòmic i comercial dels EUA a través d'aquest "acord de pau". I, a més, de les dues bandes.

Per un cantó, al punt 14 de la proposta hi llegim que els russos pagaran amb 100.000 milions de dòlars dels actius congelats una part de la reconstrucció d'Ucraïna, però aclareix que el projecte el lideraran els Estats Units. Però no només això: també estableix que la meitat dels possibles beneficis que generin aquests projectes de reconstrucció seran per als Estats Units.

Però la política de transacció no només la fa amb Rússia. Trump també espera treure rèdit del seu compromís d'ajuda a Ucraïna. Al punt 10 de l'acord hi llegim: "Els EUA rebran una compensació per proporcionar la garantia de seguretat". És a dir, que la protecció que promet en cas que hi hagués un nou atac a Ucraïna no serà gratuïta, sinó que tindrà un preu, que no s'ha concretat. I això després que, recordem-ho, el mes d'abril passat Ucraïna ja va signar un acord pel qual els Estats Units tenen via lliure per explotar tots els minerals presents al país.