
Un terratrèmol de 4,7 graus causa 26 ferits i diverses destrosses a Nàpols: "Teníem por"
Un terratrèmol de magnitud 4,7 ha causat26 ferits lleus, dos dels quals crítics, a la província de Nàpols, a la Campània italiana, segons l'últim balanç del cos de Protecció Civil italià.
El sisme, el més fort dels últims 40 anys, ha provocat desperfectes en edificis, inclòs el despreniment d'una façana i de cornises a les poblacions de Pozzuoli i Bagnoli, a més de talls de llum i la suspensió temporal de diverses línies de tren, així com l'activitat portuaria de Pozzuoli.
Les sacsejades han fet sortir al carrer molts veïns espantats, com explica una veïna de Pozzuoli .
Teníem por. Hem sortit corrent de casa perquè no s'hi podia estar. Ha durat molt i ha estat molt fort. I no sabem què hem de fer. Som al carrer i ningú ha vingut a dir-nos què hem de fer. Som aquí amb infants molt petits.
L'Ajuntament de Pozzuoli ha activat el Centre d'Operacions Municipals (COC) per coordinar totes les activitats de vigilància i assistència a la població. En un primer moment s'han habilitat 185 llits per atendre els ferits al poliesportiu Palatrincone, d'aquesta població.

Els equips d'emergència han rebut desenes d'avisos per ascensors atrapats i petits esfondraments. Durant el aquest dissabte els bombers continuen fent comprovacions tècniques dels edificis i altres intervenciuons, segons han informat els bombers.
300 persones desallotjades
El sisme, a més de l'esfondrament de diversos edificis deshabitats, ha causat danys impoprtants a altres edificis existents i aproximadament 300 persones s'han vist obligades a abandonar les seves llars, segons ha informat Protecció Civil.
Des d'aquest cos, no es descarat que aquesta xifra pugui augmentar i es demana als residents que informin de qualsevol possible dany a les seves cases.
També s'ha evacuat un ancià de Pozzuoli que ha hagut de ser rescatat de casa seva i traslladat a l'hospital. Entre els 26 ferits n'hi ha 2 que són residents a Pozzuoli i 5 a Giugliano.
La direcció regional de Campània ha desplegat quatre mòduls operatius per a inspeccions ràpides d'edificis i estructures, així com quatre equips addicionals de llocs de comandament pròxims. I s'ha reforçat les operacions de rescat amb l'enviament d'una Unitat de Comandament Local (ULC) a Pozzuoli i cinc equips per a inspeccions in situ.
El trànsit ferroviari a les línies de Cumana i Circumflegrea s'ha suspès temporalment, segons ha anunciat l'EAV, l'empresa de transport públic de la regió de la Campània. També s'ha suspès el servei de metro a Nàpols, per precaució. Les autoritats marítimes i la Xarxa Ferroviaria Italiana (RFI) estan treballant per arreglar els desperfectes i restablir el servei al port de Pozzuoli i a la via fèrria de Cumana.
Un "eixam sisimic" amb una desena de rèpliques
L'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia (INGVEl) va registrar el terratrèmol a les 19.46 de divendres, amb l'epicentre entre les ciutats de Pozzuoli i Quarto, i a uns 3 km de profunditat.
L'INGV ha dit que el terratrèmol formava part d'un eixam sísmic en curs, i que a les 20:25 s'havien registrat deu tremolors, entre els quals el de 4,7 va ser el més fort.
El sisme s'ha sentit clarament a Nàpols, que es troba a sis quilòmetres de l'epicentre, a l'illa d'Ischia i fins a la península de Sorrento.

Els Camps Flegreus, zona d'alta activitat sísmica
Aquesta zona del golf de Nàpols es troba entre el gran volcà Vesuvi i els Camps Flegreus, una caldera amb una vintena de cràters, molts sota el mar, anomenada així (terra ardent) pels antics grecs.
Els Camps Flegreus i les seves ciutats, on hi viuen mig milió de persones, travessen una fase de "bradisisme", un fenomen que augmenta el nivell del sòl en funció del gas i magma acumulat a les profunditats.

Els tremolors més significatius, abans del d'aquesta nit, es remunten al 12 de març i al 30 de juny del 2025, quan es va registrar una magnitud de 4,6.
El govern italià, que supervisa la situació, ha convocat la Unitat de Crisi per coordinar la supervisió i resposta després del terratrèmol, segons una nota de la primera ministra, Giorgia Meloni.








