Una hora al dia per anar i tornar de la feina, la jornada laboral "encoberta"
Els catalans passen cada vegada més temps anant i tornant de la feina. De mitjana, 55 minuts al dia, gairebé una hora sencera dedicada només al desplaçament. És una xifra que no ha deixat de créixer i que s'ha incrementat en uns 10 minuts en només cinc anys, segons alerta la UGT basant-se en dades de l'Observatori de la Mobilitat. En termes anuals, això es tradueix en més de 220 hores a l'any utilitzades en trajectes laborals.
Un temps que no compta com a jornada laboral, però que condiciona el dia a dia de milers de persones. Arribar més cansat a la feina, disposar de menys temps personal i familiar i assumir un cost econòmic creixent són només algunes de les conseqüències d'aquesta mobilitat cada cop més llarga.
"Una jornada laboral encoberta"
Segons la UGT, aquest augment del temps de desplaçament suposa una "jornada laboral encoberta" que s'ha anat normalitzant.
Cada setmana, els treballadors acumulen de mitjana 4 hores i mitja anant i tornant del lloc de treball, sovint per rutes fixes que no sempre són fiables.
Els problemes s'agreugen quan el trajecte inclou Rodalies, amb retards recurrents, o el vehicle privat, condicionat per les retencions a les principals vies d'accés a les ciutats.
Tot plegat fa que el temps dedicat a la mobilitat es mengi una part creixent del dia. La falta de fiabilitat del transport augmenta més encara el temps del trajecte, ja que molta gent surt abans de casa per prevenir possibles incidències.
El secretari de Mobilitat de la UGT de Catalunya, Jordi Muñoz, ho resumeix així:
S'ha reduït el transport a peu o en bicicleta, i això demostra que la gent viu cada vegada més lluny dels centres de treball.
Viure més lluny perquè l'habitatge és inassumible
El principal factor que explica aquest allargament dels desplaçaments és la crisi de l'habitatge. Els preus han expulsat moltes persones dels centres urbans i les han obligat a instal·lar-se en municipis cada vegada més allunyats del lloc de treball.
A Catalunya, els preus del tercer trimestre de l'any passat van marcar el màxim de la sèrie històrica. En un any, el metre quadrat a Catalunya ha pujat més d'un 10% fins a superar els 2.500 euros. A Espanya la pujada ha estat del 12%, segons dades del Ministeri de Transport.
L'encariment des d'abans de la pandèmia ha superat el 40% en municipis com Vilanova i la Geltrú, Reus i Vilafranca del Penedès. Aquest encariment ha reduït molt l'estalvi que suposava marxar de Barcelona per viure en municipis de la segona corona, mentre que el cost en temps de desplaçament no ha deixat de créixer.
L'àrea metropolitana, epicentre del repte
El gran repte de mobilitat es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona. En només el 2% de la superfície de Catalunya hi viu més del 40% de la població, una concentració que no ha deixat de créixer els darrers anys.
En aquest entorn, gairebé el 45% de la població ha de combinar dos o més mitjans de transport per anar a la feina. La combinació més habitual és transport públic amb transport públic per exemple, Rodalies i metro o metro i bus, però també hi ha casos de transport públic i vehicle privat, un 7% aproximadament, o fins i tot tres mitjans diferents en un mateix trajecte.
Segons el director del CENIT-CIMNE i professor de la UPC, Sergi Saurí, aquest fenomen respon a diversos factors, i cita l'increment del preu de l'habitatge i també "l'especialització del territori, amb zones residencials i polígons industrials separats". Saurí també destaca la mateixa dinàmica de l'economia urbana:
Quan una àrea metropolitana creix, apareixen multicentres, segones corones amb activitat, i això genera més desplaçaments i més distància.
Desigualtats territorials molt marcades
El temps que es perd anant a la feina no és igual a tot arreu. Les dades mostren diferències clares entre comarques.
Al Bages, els desplaçaments sumen de mitjana 42 minuts diaris, i és la comarca on menys temps es dedica en anar a la feina. Al Garraf, en canvi, arriben als 69 minuts, gairebé una hora i quart cada dia. En aquest cas, la dispersió dels centres de treball i la connectivitat limitada del transport públic expliquen bona part del problema.
Més desplaçaments, més lluny i més sovint
El temps no és l'únic indicador que creix. També ho fa el volum total de desplaçaments laborals. Segons dades de l'Observatori de la Mobilitat, s'ha passat de 2,4 milions de desplaçaments diaris per motius de feina el 2020 a 2,8 milions el 2024, tot i l'impacte del teletreball després de la pandèmia. La distància mitjana de cada trajecte laboral és d'11,5 quilòmetres.
El vehicle privat continua sent el mitjà majoritari per anar a la feina, amb gairebé el 57% dels desplaçaments, seguit del transport públic (20%) i de la mobilitat activa --caminar, bicicleta o patinet--, que representa aproximadament el 23%.
Les hores punta també són molt clares: entre les 7 i les 8 del matí es registren més de 568.000 desplaçaments, seguits molt de prop per la franja de 8 a 9, amb 528.000.
Cost en salut, productivitat i diners
L'impacte d'aquest model de mobilitat no és només temporal. Té també un cost econòmic i social, alerta Jordi Muñoz.
Si perdem molt temps anant a la feina, hi arribem més cansats i som menys productius.
Però, a més del cost temporal, Muñoz també destaca el cost econòmic directe: "Per exemple, si parlem de vehicle privat, el pàrquing, el manteniment del vehicle, la benzina
calculem un cost d'uns 5.000 euros l'any."
Sindicats i experts coincideixen que, si no es reverteix aquesta tendència, el problema continuarà creixent: més persones vivint lluny, més desplaçaments i més temps perdut cada dia.
Millorar el transport públic, clau del futur
La solució, apunten, és complexa però amb un punt essencial: cal millorar i ampliar el transport públic, especialment en l'àmbit interurbà.
"En els trajectes interurbans el vehicle privat continua sent molt més competitiu. El tema clau és millorar l'oferta i la fiabilitat del transport públic, i aquí la peça fonamental és Rodalies", conclou Saurí.
Més busos interurbans, millors connexions entre comarques, una xarxa ferroviària més fiable i polítiques d'habitatge que permetin viure més a prop del lloc de feina són algunes de les mesures que, segons la UGT i els especialistes, poden ajudar a recuperar temps i qualitat de vida.
