Una tecnologia provada a Catalunya permet que hi hagi més ronyons viables per a trasplantaments
Els ronyons són òrgans essencials encarregats de filtrar entre 150 i 180 litres de sang al dia, i eliminar productes de rebuig per mantenir l'equilibri d'aigua i les sals i els minerals necessaris per al nostre organisme.
Quan aquest òrgan deixa de funcionar fins a un nivell crític cal un trasplantament, però no tots els òrgans disponibles són aptes per a aquesta intervenció, ja que poden tenir danys que els facin inviables. Per això, disposar d'una tecnologia capaç de reparar o regenerar teixits renals abans d'un trasplantament podria tenir un impacte enorme per als pacients.
En aquest context, investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l'IBEC, han extret per primera vegada un ronyó de porc, l'han modificat amb organoides renals humans --és a dir, cèl·lules que reprodueixen exactament algunes funcions del ronyó humà--, l'han trasplantat a l'animal i han demostrat que funciona de manera viable i segura.
Dues tecnologies per millorar els òrgans a trasplantar
El que han fet en l'estudi ha estat combinar per primera vegada dues tecnologies: el desenvolupament d'organoides renals humans i les màquines de perfusió normotèrmica, que s'utilitzen habitualment en el quiròfan per mantenir un òrgan viu i oxigenat fora del cos abans d'un trasplantament.
Elena Garreta, investigadora sènior del grup de Puripotència per a la regeneració d'òrgans de l'IBEC i coprimera autora de l'estudi, explica que això els ha permès introduir organoides als ronyons de porc i comprovar que "després del trasplantament, després de 24 i 48 hores, aquests organoides s'han integrat en el teixit porcí i així hem pogut confirmar la viabilitat i seguretat d'aquest procediment".
Els ronyons resultants no presentaven cap signe de dany ni toxicitat.
Fruit d'una dècada d'investigacions
Un organoide de ronyó és una estructura tridimensional, d'unes micres de mida, cultivada al laboratori a partir de cèl·lules mare humanes. Tot i que no és un òrgan complet, reprodueix moltes de les seves estructures i funcions principals.
Gràcies a aquestes característiques, els organoides permeten estudiar com es desenvolupa el ronyó, provar nous fàrmacs i, en el futur, s'espera que puguin ser utilitzats per reparar teixits renals danyats o millorar òrgans destinats al trasplantament.
El treball actual, liderat per la doctora Núria Montserrat, investigadora principal a l'IBEC en el moment de l'estudi i actual consellera del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, és el resultat d'una trajectòria científica de més d'una dècada dedicada a la medicina regenerativa i a la bioenginyeria d'òrgans.
Aquest experiment està en fase preclínica, però ja confirma la seguretat i viabilitat del procediment, la qual cosa obre la porta a futurs assajos més pròxims als humans.
Regeneració d'òrgans abans del trasplantament
La investigació confirma que la tècnica que han desenvolupat es podria fer servir en el futur per reparar ronyons danyats, explica la doctora Montserrat, "amb l'objectiu, a llarg termini, de poder regenerar o reparar un òrgan abans del trasplantament, augmentar el nombre d'òrgans viables i reduir, per tant, el temps d'espera dels pacients crònics".
En aquest sentit, aquesta recerca representa una fita en el camp de la medicina regenerativa i personalitzada i també estableix les bases per poder utilitzar organoides de ronyó derivats de cèl·lules mare humanes en assajos.
Milers d'organoides en poc temps
En l'estudi han demostrat que la producció d'aquestes estructures combinades és "perfectament escalable, assequible i uniforme" explica la doctora Montserrat. I afegeix que amb el nou mètode es poden "generar milers d'organoides renals en condicions controlades i en poc temps, amb una gran precisió i sense necessitat de components complexos".
La tènica es podrien fer servir, per exemple, per estudiar malalties renals o nous fàrmacs, amb resultats més aplicables als pacients.
D'altra banda, la utilització de les màquines que mantenen els òrgans fora del cos ofereix l'avantatge de poder mesurar la situació de l'òrgan a trasplantar en temps real i poder detectar de manera immediata qualsevol signe de dany o rebuig.
La investigació ha estat possible gràcies a un ampli treball col·laboratiu amb participació, entre d'altres, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de la Corunya (INIBIC), l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i altres institucions, com la Universitat de Barcelona, l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), el CIBER-BBN o l'Institut d'Investigació Sanitària de Navarra.
