Una ruta pel Montseny: descobrir el món de la castanya

Amb l'arribada de la tardor, les rutes pel Montseny van a l'alça coincidint amb la temporada de la castanya que comença el 9 d'octubre i la Fira de Viladrau, a finals de mes. Ens perdem per la serra de Rosquelles per conèixer l'origen i algunes curiositats d'aquest fruit sec.

Sabies que els castanyers no són autòctons sinó que els van portar els romans? Que la castanya no n'és el fruit? Que la seva fusta està molt ben valorada i cada cop més per al mobiliari urbà? O que els castanyers centenaris sàviament es podreixen i trenquen la seva enorme base quan no tenen prou aliment per poder continuar vivint?

Aquestes són només algunes de les sorpreses que podem descobrir durant l'excursió que fem a la serra de Rosquelles amb EduCA Viladrau i un dels seus responsables, l'educador ambiental Rubén Domínguez. Veurem castanyers joves i centenaris, i també podrem comprovar els canvis que fa el bosc a la tardor, que és l'època més estressant; alguns arbres s'han d'afanyar per deixar caure totes les seves fulles i d'altres han d'acabar de madurar el seu fruit.

El punt de trobada és l'Hostal Bofill i la primera parada és a la meitat de la baixada per contemplar alguns punts de referència en la finestra del Montseny de què podem gaudir com el Matagalls o Sant Segimon.

No són autòctons

Van ser els romans els que van portar els castanyers fins a Viladrau per dos motius: per les característiques de la castanya com a aliment, però, també, per la qualitat de la seva fusta:

"La castanya era un aliment que no pesa i es podia transportar sense gaire dificultat. A més, es podia assecar fàcilment i el podien guardar durant setmanes. I a tot això, era molt calòric i els servia per alimentar-se bé. També van valorar la seva fusta perquè aguanta molt bé la humitat, no es podreix fàcilment, i els anava molt bé per construir les seves galeres", explica Rubén Domínguez.

Els primers castanyers que es troben en la ruta són els més joves, malgrat que són centenaris. Són molt alts i a simple vista semblen joves perquè els troncs són més aviat prims i n'hi ha diversos que envolten una gran soca tallada que veiem a terra si ens hi fixem bé.

En bona part es fan servir per treure'n fusta per vendre. Per això el propietari talla la base per potenciar i alimentar l'embrancament més novell que més endavant es podrà agafar per fer-lo servir per a taulons, tanques de jardí i, cada cop més, per a mobiliari urbà, sobretot per a parcs infantils.

Els més grans són molt més grossos, amb el tronc molt gruixut, i es troben situats cap al final de la pujada. En aquest cas, el propietari en vol treure castanyes. I amb aquest objectiu, quan l'arbre arriba a certa edat, se li escapça el tronc perquè no tiri més amunt, es faci molt més gruixut, faci més branques, més flors i, per tant, més castanyes.

Les castanyes

"Si volem collir castanyes haurem de suar una mica perquè fa pujada",  avisa Domínguez.

En contra del que pensa molta gent, la castanya no és el fruit del castanyer: el seu fruit és el pelló:

"Preguntem quin és el fruit? Tothom diu la castanya. I no, és el pelló. És aquesta bola que recobreix la castanya punxeguda. I com que és rodona, quan cau rodola cap avall. Dins el pelló sempre trobarem tres castanyes."

A la serra de Rosquelles, dins del parc natural del Montseny, no es poden collir les castanyes perquè pertanyen als propietaris privats de la zona. En qualsevol cas, també és bo diferenciar-les de les bordes, que no es poden menjar. Per això, cal anar en compte amb els castanyers d'Índies, que en són els productors.

Durant l'excursió amb EduCA Viladrau trobem un castanyer d'Índies. El podem distingir pel seu tronc i per la seva fulla. El tronc no és tan gruixut i la fulla no és tota triangular uniforme, sinó que té diversos folíols. La castanya és molt rodona i lluent i no té la punta final característica de les comestibles.

Centenaris amb el tronc cavorcat

Els castanyers centenaris més grans, els més grossos i gruixuts, tenen foradada la part final de la seva enorme base. No és cap malaltia ni conseqüència de l'impacte de cap llamp, per exemple. Forma part del procés de vida del mateix arbre.

" L'arbre es fa tan gros que no podria seguir creixent perquè no tindria suficient aliment, sobretot aigua. Per això deixa podrir la base del seu tronc, es cavorca, i així no ha d'alimentar part del seu volum interior. La resta de l'estructura la manté intacta."

Les cavorques que obren poden arribar a ser molt grans i criden molt l'atenció. La més espectacular la trobem en l'arbre més gruixut de tot Catalunya, també al Montseny: és el castanyer de Can Cuc, al terme municipal de Cànoves i Samalús (al Vallès Oriental), a la vall de la riera de Vallforners. L'any 1960, un carboner va aprofitar la seua cavorca per viure-hi dins un temps.

Pots trobar més informació de les rutes d'EduCA Viladrau, aquí.