Una samarreta per lluir
La de l'ONU és una samarreta que tothom vol lluir. Ara que el Comitè de Drets Humans dona la raó a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Turull, sembla que hi ha qui s'intenta convèncer que és una samarreta que està de saldo.
L'ONU considera que Espanya va violar els drets polítics dels exconsellers quan el Tribunal Suprem els va suspendre com a diputats abans d'anar a judici pel referèndum del 2017. Sense matisos. Sense opció a interpretacions que ho rebaixin. Els van violar els drets polítics.
L'independentisme ho celebra com una victòria, que van cares. No és poca cosa tenir la raó, cinc anys després! Ni tampoc que sigui un organisme internacional neutral i amb autoritat reconeguda qui la dona.
La reacció per part de l'Estat és tirar-s'ho a l'esquena, tot i que no és el primer revés. El jutge Llarena els col·lecciona. Però no hi haurà autoesmena. Els actors que van insuflar i executar el 155 no reconeixeran mai la salvatjada que ara l'ONU ha posat negre sobre blanc. El PSOE va aprovar l'aplicació de l'article maleït i ara en descarrega tota la responsabilitat sobre el PP. I els populars... com si sentissin ploure.
No només no hi ha reconeixement, sinó que, si es tornés donar una situació com la de la tardor del 2017, no faltarien voluntaris per engegar una sanció tan furibunda com aquella. De piròmans, en política, n'anem ben servits els últims anys... a banda i banda.
Per a l'independentisme, i en concret per a les 11 persones que van passar tantíssims dies i nits a l'ombra dels barrots d'una cel·la, el dictamen de l'ONU segur que recomforta.
La brúixola del procés va perdre l'agulla, la mateixa tardor del 2017. Les coordenades no quadren per enlloc des d'aleshores. I el camí s'ha convertit en un laberint.
Cinc anys després, el dictamen del Comitè de Drets Humans enganxa l'independentisme polític de morros i el carrer afartat de tantes batalles de metxa curta. Però això no ha de fer perdre la perspectiva: la de l'ONU continua sent una gran samarreta per lluir.
