Judici Pujol: Villarejo i membres de la "policia patriòtica" neguen espionatge i es contradiuen
Dia clau per a les defenses en el judici a la família Pujol. Aquest dimarts declaren a l'Audiència Nacional l'excomissari José Manuel Villarejo i altres membres de l'anomenada "policia patriòtica".
Amb ells, les defenses volen demostrar que la causa contra els Pujol té l'origen en l'operació Catalunya i la guerra bruta contra l'independentisme i, per això, demanen la nul·litat del procés.
En les declaracions, els policies que han parlat han negat espionatge als comptes de la família Pujol a Andorra, i han apuntat a altres companys amb algunes contradiccions incloses.
Pots seguir la sessió aquí:
Tensió en la declaració de Villarejo
L'excomissari Villarejo ha dit que no va intervenir en la investigació per obtenir dades bancàries dels Pujol a Andorra, que només tenia "rumors" i ha assenyalat l'excap de la Unitat d'Afers Interns, Marcelino Martín Blas: "s'encarregava de tot".
Quan se li ha preguntat qui es va atribuir el mèrit de la informació que va publicar el diari El Mundo sobre els comptes de la família a Andorra, ha tirat pilotes fora: "han passat molts anys i tinc certa boirina".
Tot i que Villarejo està al darrere de la denúncia de Victoria Álvarez contra Jordi Pujol Ferrusola --en relació als diners d'Andorra--, l'excomissari no ha concretat si la coneixia. "Em sona haver parlat amb ella, he tingut diverses nòvies", ha dit.
La declaració de Villarejo ha estat plena de moments de tensió amb el president del tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, que li ha cridat l'atenció en diversos moments per comentaris que ha fet o quan no volia respondre preguntes de la defensa.
"Em sento coaccionat pel tribunal", ha etzibat Villarejo a De Prada, que li ha demanat no discutir amb el tribunal.
L'excomissari va declarar el novembre passat a Andorra en una causa que investiga si hi va haver pressions del govern espanyol per obtenir informació bancària de la família Pujol. L'excomissari va dir llavors que Mariano Rajoy estava al darrere de l'operació que va acabar amb la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA).
Contradiccions en les declaracions
El primer a declarar ha estat l'exdirector adjunt de la Policia Nacional Eugenio Pino, que va ser condemnat per revelació de secrets en el cas del llapis de memòria dels Pujol obtingut de forma il·lícita i que va donar més informació de la família als policies.
Ha dit que no va tenir cap intervenció directa en l'obtenció d'informació dels comptes dels Pujol a Andorra i que els detalls els tenia Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional.
També ha dit que Martín Blas i Villarejo es van atribuir el mèrit de la informació que va sortir publicada als mitjans sobre els comtpes dels Pujol i que l'excomissari va acompanyar Victoria Álvarez a declarar a la policia.
Quan la defensa ha confrontat aquesta declaració a Villarejo, l'excomissari ha etzibat: "Pino té problemes de salut mental". El president del tribunal li ha demanat abstenir-se d'aquest tipus de comentaris.
Policies i el cap de la BPA, en una boda
Al seu torn, Marcelino Martín Blas ha explicat que el 2014 es va trobar amb l'aleshores conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra i que li va facilitar un paper "sense firma ni segell" sobre diners del pare de Jordi Pujol, però que la policia no li va donar validesa.
Per això s'ha desentès del que va publicar El Mundo sobre els comptes de la família a Andorra, i ha negat tenir informació d'aquest tema com sí que han declarat sobre ell prèviament Villarejo i Pino.
Martín Blas ha relatat que ell i Pino van coincidir en una boda el juny del 2014 amb l'excap de la BPA Higini Cierco. Tant ell com Pino han dit que no van parlar dels comptes dels Pujol. La defensa ha recordat que dies després es va publicar la captura de pantalla a El Mundo amb informació bancària de la família.
A la llista de testimonis policials hi ha també els inspectors en cap Bonifacio Díez i Celestino Barroso. Aquest últim va ser destinat a l'ambaixada espanyola a Andorra entre el 2014 i el 2017 i està investigat per pressionar directius de bancs andorrans.
Tot i acceptar aquests testimonis, el president del tribunal, José Ricardo de Prada, va demanar a les defenses que les preguntes siguin concretes per "no fer un procés --sobre l'operació Catalunya-- dins d'aquest procés".
El conseller Espadaler, citat a declarar
En la llista de testimonis d'aquest dimarts hi ha el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que declararà per videoconferència i en català. Espadaler va ser conseller de Medi Ambient en l'últim govern de Jordi Pujol.
A més, el tribunal ha escoltat el testimoni de l'exconseller Salvador Milà, que va succeir Espadaler a la Conselleria de Medi Ambient en el govern de Pasqual Maragall.
A tots dos se'ls ha citat pels permisos que la Generalitat va atorgar a l'abocador de Tivissa, a la Ribera d'Ebre. Les acusacions sostenen que gràcies l'obtenció de la llicència, Jordi Pujol Ferrusola es va embutxacar 5 milions d'euros.
Milà ha declarat que ningú de la família Pujol el va pressionar al respecte. Amb ell de conseller els permisos ja estaven donats i que només faltava un últim tràmit de l'Agència de Residus perquè la instal·lació funcionés.
La seva feina, ha precisat, va ser "resoldre un conflicte territorial" perquè l'abocador només rebés residus de les Terres de l'Ebre. "Els que vam pressionar vam ser nosaltres als promotors perquè tinguessin una gestió tranquil·la", ha dit.
En una altra sessió del judici, un excàrrec de la Generalitat va negar haver rebut pressions dels Pujol per atorgar l'autorització ambiental al projecte.
