Viure en Família, 25 anys darrere la criança respectuosa: "Volíem explicar altres formes de fer-ho"
Quan ningú parlava de criança respectuosa, l'any 2000, van decidir parlar-ne amb una revista: Viure en Família, entre farinetes i bolquers. Defensaven una mirada innovadora, alternativa, conscient i respectuosa, que naturalitzava la criança, tenint en compte les necessitats de "mapaternar", i trencant amb el més asèptic i medicalitzat.
D'això ja fa més de 25 anys, i ha acompanyat diverses generacions de pares i mares, que han volgut criar d'una altra manera. Miquel Àngel Alabart, psicopedagog i terapeuta gestalt i familiar sistèmic i director i editor de la revista Viure en Família, explica a "L'ofici d'educar" que volien "entendre la criança com quelcom més proper a les necessitats i als instints".
"Amb els anys s'havia medicalitzat i artificialitzat tot el procés", assegura Alabart, que recorda que s'inspiraven en el moviment "de les dones de Boston" i volien tractar pràctiques innovadores a l'època com "l'alletament a demanda o el porteig". "Érem una mica hippies, però no uns flipats, volíem donar a conèixer altres formes de fer-ho."
Vam entendre que tot el procés de l'embaràs, el naixement i la criança havia de tenir molta més proximitat i ser més natural.
I ho feien des de l'experiència personal, tant és així que als primers números hi havia una foto del part a casa de la seva filla Zoe, explica Alabart.
La revista va sortir el setembre del 2000, amb 10.000 exemplars, i va tenir una bona acollida, i en poc temps va guanyar subscriptors: "No ens podíem imaginar que 25 anys després seria mainstream".
Moltes de les coses que dèiem són les que ara tothom diu, ja són normals, però llavors era relativament minoritari i alternatiu.
Zoe Albart i la revista han crescut en paral·lel i ara també hi col·labora: "Per mi la revista ha estat un referent, i una eina d'autoconeixement, i he crescut normalitzant tot el que s'hi explicava. Tot i que amb els anys m'he adonat que entre els joves encara hi ha temes pendents d'altres generacions que es repeteixen com un pilot automàtic, i per això cal continuar amb la revista."
Els mèrits de la revista
"És un miracle haver sostingut un espai de reflexió i intercanvi que posa els nens al centre; la revista ha estat un far per als pares i les mares", assegura la terapeuta Laura Gutman. La Gisela Collell va descobrir la revista quan estudiava Magisteri, la fa servir amb els seus alumnes i per a les biblioteques de pares.
Per la pediatra Gemma Baulies, Viure en Família és una revista de capçalera que ofereix alternatives a les problemàtiques actuals de la criança. La terapeuta gestalt Marta Butjosa va conèixer la revista en el camí de la maternitat.
Posava paraules i imatges al que jo sentia que volia que fos la meva família. Ens havíem educat d'una altra manera, però ho volíem fer diferent, i ens va mostrar el camí.
Per l'advocada Mon Tur, el mèrit de la revista és parlar de les preocupacions, interessos i necessitats de les famílies, amb amor i respecte. Pel psicòleg Gus Bas: "La revista ha visibilitzat temes de la criança i l'educació que fa 25 anys eren minoritaris, però que són vitals. I ha fet xarxa entre famílies i professionals, donant força a la tribu."
En un moment de tanta informació i confusió a les xarxes sobre criança, s'ha de celebrar una revista que segueixi apostant pel compromís i la profunditat, assevera la psicòloga Sonia Kliass. La pedagoga Eva Bach destaca el rigor psicopedagògic i educatiu de la revista.
L'educadora en escoles del bosc Vicky Mateu posa l'accent en la coherència i l'honestedat de la revista, i la voluntat de cuidar el que s'hi comunica. I el psicòleg Albert Pons fa èmfasi en la mirada oberta, humana i respectuosa del viure. Per la psicòloga Elisenda Pascual: "La revista posa la vida al centre, i aquesta vocació de criança conscient implica també cuidar-nos com a persones adultes, i que les famílies se sentin identificades i interpel·lades."
La pedagoga Heike Freire reconeix que la revista ha difós una autèntica cultura educativa per comprendre i acompanyar la criança, i lamenta que encara moltes famílies tenen una visió errònia del que ha de ser la criança.
Moltes persones encara creuen que educar té a veure amb obligar, prohibir, vigilar, premiar i castigar.
La dietista i psicòloga Judit Camps i Nus destaca que la revista ofereix opcions reals per a la canalla i les famílies, i que és un objecte bonic. Per la psicòloga Rosa Jové, l'encert del Viure en Família és que es va desmarcar des de l'inici de la indústria de la puericultura. I per la psicòloga Verónica Anton: "La revista ha marcat un punt d'inflexió per a moltíssims professionals sobre altres formes de criar."
A favor de la dimensió política de la criança
"La revista és com una pluja fina que va calant entre pares i mares", assegura la Carla Ribas Mundi, doula, creadora de "PlanetaBabetes" i del pòdcast "Mares sense filtres", que també col·labora a la revista: "Vaig començar subscrivint-me a la revista, i des de fa 16 anys faig la biblioteca de la revista, i convido que pares i mares s'emportin els números que necessiten i me'ls tornin quan puguin, perquè la coneguin i aprenguin tantes coses!"
"La revista ha posat base científica al que em deia l'instint" i ens acompanya en el dia a dia, reconeix aquesta mare de tres fills: "Hi ha els articles dels experts, però també les inquietuds de les famílies; i compartir el que ens passa fent de pares i mares ho fa sempre tot més lleuger".
Miquel Àngel Alabart explica que fa uns dies "van fer un post sobre les ajudes que arriben tard, esperem que arribin! Des del número 1 vam dir al llavors secretari de Polítiques Públiques que com que les famílies estem ocupades criant, no podem fer gaire acció política, i per això vam exigir polítiques familiars de qualitat per poder fer una criança saludable".
La revista va néixer amb una dimensió política encara vigent.
"Vam generar un moviment al voltant de la revista, per fer xarxa i tribu i per exigir aquestes polítiques familiars que encara ara esperem que s'acabin de fer realitat", assevera Alabart.
Ara la revista ha iniciat una nova etapa, amb més presència a internet: elviure.cat i a les xarxes, assegura el psicopedagog, però sense perdre de vista la revista en paper, per fer-ne una lectura lenta i sense presses: "Actualitzem els temes de sempre, com els límits amb noves perspectives, però també nous temes com les pantalles, atents al que preocupa i interessa a les famílies i al que passa al món."
Mirar les criatures com a persones senceres, no que encara no ho són, és un dels pilars de la revista per a Miquel Àngel Alabart, perquè "des que neixen són ciutadans amb tots els seus drets i a poc a poc també amb els seus deures", conclou el director de la revista.
