Walden XXI: envellir junts per decisió pròpia
Quan tenia 22 anys, la Concepció Comes vivia en una comuna amb l'Aurora Moreno. Eren els anys seixanta, un moment de trencament i d'ideals compartits, i entre riures feien plans de futur: "Quan siguem grans, ho tornarem a fer."
Després, com passa gairebé sempre, la vida es va imposar. Cadascuna va agafar el seu propi camí, van formar famílies i es van perdre la pista.
Més de mig segle després, es van tornar a trobar per fer realitat aquell vell somni.
La Concepció, que ara té 77 anys, s'ho mira amb una barreja de vertigen i eufòria. Fins fa poc vivia a Mollet del Vallès, en un barri als afores. "Ara no hi ha problema, vaig amb cotxe, agafo el tren, però pensava: 'Quan em faci gran, potser em quedaré molt aïllada aquí.'" A més, després d'una època de la seva vida molt activa socialment i políticament, sentia que al seu municipi li anava faltant algun nou al·licient.
Quan va saber que Sostre Cívic impulsava una iniciativa a la Costa Brava per compartir aquesta etapa de la vida amb altra gent gran, va trucar per demanar informació. Al capdavant del projecte, anomenat Walden XXI, hi havia, precisament, la seva antiga companya Aurora, que avui n'és la presidenta.
D'antic hotel a cohabitatge sènior
Al principi, l'Aurora li va oferir compartir el seu pis, ja que la Concepció no disposava del capital social inicial per sumar-se al projecte. Però finalment, amb el temps, va poder reunir els diners i van decidir que, per més amigues que fossin, el millor era que cadascuna mantingués la seva pròpia intimitat en apartaments separats.
Aquest retrobament s'ha materialitzat a l'antic Hotel Jecsalis, un immoble en ple centre de Sant Feliu de Guíxols que portava anys tancat i en desús.
La reforma integral ha permès crear 31 unitats de convivència privades i disposar de 800 metres quadrats d'espais compartits, definits i dissenyats pels mateixos usuaris, amb una gran cuina i menjador comunitaris, biblioteca, bugaderia, sales polivalents, tallers i un jardí interior.
El Walden XXI significa una victòria col·lectiva. No es tracta d'una residència assistida ni tampoc d'una promoció de pisos. Funciona sota el model de cessió d'ús. Això significa que la propietat de l'edifici es manté sempre de forma col·lectiva en mans de la cooperativa.
En Yabel Pérez, tècnic de Sostre Cívic, ho resumeix així: "És viure-hi tant temps com vulguis sense necessitat de ser propietari, perquè al final la gestió la fa la cooperativa de la qual tu formes part i, per tant, gestiones i prens les decisions de manera democràtica amb la resta de companys i companyes amb qui comparteixes casa."
Dret a escollir com i amb qui envellir
Per als residents del Walden XXI, el gran enemic a batre és la solitud no desitjada.
La majoria dels que s'han interessat en el projecte són persones completament independents, actives i que disposaven d'un pis propi. "La majoria ja teníem un habitatge, no estàvem de lloguer", puntualitza la Concepció, però buscaven blindar el suport humà.
Per aconseguir-ho, l'autogestió i la cooperació són els pilars fonamentals del dia a dia i el suport mutu una responsabilitat compartida:
La idea és fer una mena de banc del temps, i que tots intervinguem en la roda per ajudar-nos.
La Núria també ho té clar: "Sobretot m'ofereix tenir persones al costat, amb qui podré parlar i compartiré la inquietud d'ajudar-se, de fer les coses en comú. Farem tallers. Hi ha qui és aficionat a la lectura, n'hi ha d'altres que són aficionats a caminar, d'altres a la decoració. A més a més, tindrem un dinar diari junts i podrem parlar i participar."
Decidir sobre la pròpia vida
Un altre factor que en molts casos els ha empès a decidir envellir en comunitat és no voler-se convertir en una obligació per als fills. "Nosaltres hem cuidat els pares, però jo no vull que el meu fill m'hagi de cuidar a mi", confessa de manera oberta la Concepció, conscient de la realitat i el ritme que viuen les generacions més joves.
En aquest mateix sentit es pronuncia la Núria, que comparteix aquesta motivació. "Jo ho tenia molt, molt endins, perquè no vull que les meves filles estiguin lligades quan jo sigui més gran. I això ja m'ha fet decidir. Vull que elles puguin fer la seva vida i jo no hagi d'anar a una residència, perquè hi vaig tenir la meva mare i vaig veure que no és el que jo volia", afirma.
Adaptar-se a un model d'habitatge autogestionat requereix aprenentatge, paciència i un perfil molt col·laboratiu, ja que aquí tot es fa i es decideix de forma assembleària.
La Núria ho veu com una evolució natural de la seva trajectòria professional: "No ho porto malament, perquè com que he estat fent de mestra, això de votar també ho feia molt amb els alumnes i els companys. T'has d'adaptar, has de tenir molta empatia i anar-ho treballant."
És conscient que sorgiran problemes, però està convençuda que l'objectiu comú que els uneix els farà arribar a decisions consensuades:
Som més que una família, perquè la família no es tria i aquí més o menys ja vas triant la gent i els veïns.
Un camí de vuit anys contra corrent
Arribar a tenir la clau dels pisos no ha sigut gens fàcil. El projecte va néixer el 2017, el 2019 vam signar les arres, el 2020 vam signar l'escriptura de compravenda, però ens va esclatar la covid-19 i, per tant, vam fer el pagament i vam engegar les obres uns anys més tard del que estava previst. Hi ha hagut molta feina darrere per part dels socis i de l'equip tècnic", recorda en Yabel Pérez.
A banda dels retards provocats per la crisi sanitària global que va congelar llicències municipals i va disparar el preu dels materials de construcció, el principal escull va ser el financer.
Les entitats bancàries tradicionals espanyoles es mostraven totalment incapaces d'entendre o avalar un bloc de pisos on no existia la divisió privada de la propietat. Davant d'aquest tancament de portes, Sostre Cívic va haver de recórrer a la banca ètica i cooperativa per aconseguir els 9 milions d'euros que ha costat tirar endavant el projecte.
Una revolució que amb prou feines comença
Walden XXI és la primera llavor d'aquest model d'habitatge per a gent gran, però no serà l'última.
Sostre Cívic ja té dues iniciatives més en fase molt avançada per donar continuïtat a la proposta: el projecte de Can 70, situat al barri de Sarrià de Barcelona, i El Nostre Racó, a Santa Maria de Palautordera, a més de la iniciativa de Solterra, a Sant Hilari Sacalm.
"Fins ara s'havia vist un model d'habitatge cooperatiu més intergeneracional, amb generacions barrejades que viuen en un espai comunitari. Però clar, aquest projecte és sènior, sènior", destaca en Yabel Pérez. "Això significa que posa el focus no només en la lògica de fer habitatge fora de mercat i poder-lo gestionar de manera col·lectiva, sinó en el fet que la comunitat es genera específicament per anar a viure aquesta etapa vital de manera activa i cuidar-se mútuament. I això és el que fa que sigui el projecte pioner, no només aquí a les terres gironines, sinó a tot Catalunya.
Mentre els altres projectes comencen a caminar, a Sant Feliu de Guíxols els nous habitants del Walden XXI ja desfan les caixes de la mudança i munten mobles amb la il·lusió de qui estrena joventut, disposats a demostrar a la societat que es pot dissenyar, triar i governar la vellesa des de la més absoluta llibertat i autosuficiència.
