Xavier Busquet, metge: "L'eutanàsia no és triar entre viure o morir, sinó entre dues maneres de morir"

L'eutanàsia ha estat motiu de controvèrsia des que la llei va entrar en vigor l'any 2021, però el cas de Noelia Castillo, la jove del Garraf que des de l'agost de 2024 lluitava per una mort digna i que ha rebut finalment l'eutanàsia aquest dijous, ha reactivat el debat social i mediàtic al voltant del dret a morir dignament.

La jove de 25 anys va quedar paraplègica després d'un intent de suïcidi i convivia amb dolor crònic des de feia quatre anys.

Després de dos anys de lluites i processos judicials contra el seu pare, que s'oposava a la decisió de l'eutanàsia, el Tribunal Europeu de Drets Humans la va aprovar. Un temps d'espera que el metge de PADES especialista en cures pal·liatives Xavier Busquet ha definit al "Tot es mou" com "un autèntic calvari".

"No és ètic condemnar algú a un patiment innecessari"

Busquet denuncia que no és moral l'allargament excessiu de processos d'eutanàsia com el de Noelia Castillo. Reivindica el respecte de la decisió voluntària, responsable i "personalíssima" de morir dignament d'aquelles persones que viuen situacions de patiment extrem.

Segons apunta l'especialista en eutanàsia, cal entendre amb profunditat i coherència la voluntat deliberada de les persones que prenen aquesta decisió. "No és una tria entre viure o morir, sinó entre dues maneres de morir", diu citant el teòleg Jacques Pohier.

Una llei garantista, però amb temps lents

Un dels aspectes que Xavier Busquet ha destacat al programa és el funcionament de la llei d'eutanàsia a Espanya. L'especialista subratlla que només es poden acollir a la llei les persones que compleixen una sèrie de criteris i que es tracta d'una normativa especialment garantista.

Segons explica, el procediment inclou diverses valoracions professionals entre metges, professionals sanitaris i juristes abans d'autoritzar-se per tal de preservar una decisió lliure i congruent.

Tot i això, destaca que aquest rigor en el procés de valoració del cas habitualment també provoca l'allargament innecessari dels terminis: "La mitjana d'espera se situa al voltant dels 80 dies, una xifra que, en contextos de patiment, pot resultar excessiva."

Quan la voluntat del pacient i la de la família xoquen

En el cas de Noelia Castillo, aquest patiment ha acabat prologant-se fins a dos anys a causa de la discrepància dels familiars. El pare de la jove va recórrer la decisió amb el suport d'organitzacions ultracatòliques, però finalment els tribunals van acabar desestimant els recursos.

"Perdre algú sempre és dur, i perdre'l per eutanàsia, també ho és", admet. Però diferencia un aspecte clau: la compassió i la crueltat, i incideix en el fet que negar una decisió tan íntima com l'eutanàsia és inhumà, perquè no evita el patiment de la persona, sinó que l'acaba allargant.

El procediment mèdic

Xavier Busquet puntualitza que "l'eutanàsia és el procés assistencial complet, no només l'acte mèdic final" i explica que la llei preveu dues formes d'administració del fàrmac que provoca la mort del pacient: l'eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit.

• A l'eutanàsia hi intervenen professionals sanitaris --un metge i un infermer--, que decideixen conjuntament qui s'encarrega d'administrar la medicació.
• Al suïcidi mèdicament assistit és el mateix pacient qui s'autoadministra el fàrmac amb supervisió mèdica.

Però, segons puntualitza el metge, aquesta última pràctica és poc habitual.

L'impacte emocional en els professionals sanitaris

El programa també ha volgut visibilitzar la repercussió d'aquests processos de mort digna en l'equip mèdic que els practica i la necessitat de mesures d'acompanyament i suport.

Alguns professionals expliquen que, després d'una intervenció, els costa continuar amb normalitat la jornada laboral per la càrrega emocional que implica formar part d'un moment tan definitiu.

Busquet defensa que l'eutanàsia no és només responsabilitat d'un professional, sinó de tot un equip i una institució que han de vetllar pel benestar dels treballadors. El metge reclama el dret a reduir la càrrega de visites aquell dia o la possibilitat de disposar d'un dia lliure l'endemà.

Allargar la vida o preservar-ne el sentit

El cas de Noelia Castillo també reobre una qüestió de fons que va més enllà de l'eutanàsia: fins a quin punt s'ha d'arribar per mantenir la vida.

Busquet planteja una distinció clau entre vida biològica, aquella que es pot allargar amb intervencions mèdiques, i vida biogràfica, vinculada a la qualitat de vida, l'autonomia, la identitat, la història i la dignitat personal.

I afegeix un matís important: "Estem en un context tecnocientífic en què el gran enemic és la mort, i aquesta por fa entrar el sistema sanitari en crisi perquè allarguem la biologia sense tenir en compte la biografia."

Per aquest motiu, reivindica la importància dels documents de voluntats anticipades per "apropiar-se del final de vida que volem". També són coneguts com a testaments vitals i permeten deixar per escrit com afrontar el final de la vida sempre que no es pugui expressar-ho.

Cada cas obliga a repensar com s'articula aquest dret i com s'acompanya una de les decisions més complexes que pot prendre una persona.

Aquest mateix interrogant s'aborda al reportatge "La bona mort" de "30 minuts", en què també participa el metge Xavier Busquet, que s'endinsa en el procés d'eutanàsia a partir del final de la vida de la Carina, una pacient d'ELA.