Zelenski demana més ajuda en defensa antiaèria davant l'allau d'atacs russos amb drons

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha demanat ajuda als aliats europeus i de l'OTAN per reforçar la defensa antiaèria del país, coincidint amb les negociacions sobre la proposta de pau de Trump que han començat aquest diumenge a Ginebra.

"Avui els nostres assessors treballaran a Suïssa amb representants dels Estats Units, Alemanya, França i el Regne Unit. Però, en paral·lel a la feina diplomàtica, hem de fer tot el possible per enfortir la nostra defensa contra aquests atacs russos pèrfids", ha escrit en un missatge publicat al seu compte d'X.

També ha fet balanç de les víctimes civils d'aquesta setmana: 33 morts, sis dels quals infants, i 6 desapareguts en l'atac rus a dos edificis residencials de Ternópil dimecres. Almenys 14 ferits per atacs amb drons a Dnipró, inclosa una nena. I tres ferits més --dos menors i una dona--, per un altre atac amb drons a Níkopol.

Atacs contra habitatges i infraestructures elèctriques

Almenys un centenar de drons russos han tornat a atacar aquesta nit infraestructures residencials i energètiques a Odessa --ja bombardejada aquesta setmana-- i en altres punts del país, segons l'exèrcit ucraïnès.

L'atac a Odessa ha afectat el sistema energètic de la zona en un moment en què les temperatures ja són molt baixes.

Rússia ha llançat aquesta setmana "almenys 1.050 drons d'atac, gairebé mil bombes guiades i més de 60 míssils de diversos tipus", segons ha denunciat Zelenski.

Per això el president ucraïnès ha demanat "accelerar la implementació de tots els acords amb els socis en matèria de defensa aèria" per frenar l'ofensiva militar russa.

Ucraïna també manté la seva ofensiva aèria contra objectius russos. Aquest diumenge hi ha hagut un incendi a la central elèctrica russa de Xatura després de l'atac de drons ucraïnesos. La central ha reprès de seguida l'activitat després d'un tall de corrent momentani, gràcies al sistema d'emergència.

Més de 50.000 víctimes civils, segons l'ONU

Aquest dimecres, després de l'atac a Ternópil que va causar 33 morts, l'alt comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides, Volker Türk, s'ha mostrat "horroritzat" per l'augment dels "atacs amb míssils de llarg abast, combinats amb onades de drons" que està perpetrant Rússia contra Ucraïna, i que provoquen desenes de víctimes civils "a centenars de quilòmetres" de la primera línia de font.

Türk també ha denunciat "l'aparent atac específic contra la infraestructura energètica" just quan arriba l'hivern, que deixa la població civil sense llum, aigua ni calefacció. La seva oficina, ha dit Türk, ha documentat almenys sis atacs d'aquest tipus amb míssils de llarg abast en els últims dos mesos. I ha demanat a Rússia que aturi l'ofensiva militar i retiri les tropes de territori ucraïnès.

Fins a l'agost, el nombre de víctimes havia crescut un 40% respecte als vuit primers mesos del 2024, i havia entrat en "una etapa encara més perillosa i mortal per als civils", amb bombardejos continus en escoles, hospitals i refugis. L'ONU posa com a exemple l'ofensiva del 6 de setembre passat, en què Rússia va disparar més de 810 drons de llarg abast i 13 míssils en una sola nit.

L'alt comissionat de Nacions Unides també ha denunciat la violació generalitzada i sistemàtica de drets humans a les zones d'Ucraïna que Rússia ha anat ocupant, tant per part de les autoritats com de les tropes de l'exèrcit.

Rússia també ha informat de víctimes civils per atacs ucraïnesos al seu territori, afegeixen, però en una xifra molt menor que les Nacions Unides no han pogut verificar, diuen.

No hi ha balanç oficial dels soldats morts

No hi ha balanços oficials del nombre de baixes entre les tropes russes i ucraïneses.

Algunes fonts parlen de gairebé un milió i mig de soldats morts, ferits o desapareguts en tots dos bàndols, com és el cas d'un estudi publicat pel CSIS, el Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals dels Estats Units.

Aquest estudi xifra en 250.000 els soldats russos morts a la guerra d'Ucraïna i entre 60.000 i 100.000 les tropes ucraïneses caigudes en combat. També diu que el desplegament de tropes a la zona en aquests més de tres anys de conflicte és gairebé d'1 a 3 --tres soldats russos per cada soldat ucraïnès--.

Al febrer, en complir-se tres anys de la invasió russa, Zelenski va revelar que les baixes al seu exèrcit havien superat les 45.000 persones, i que hi havia gairebé 380.000 ferits i "desenes de milers de desapareguts". El president ucraïnès va estimar que les víctimes en l'exèrcit rus eren aleshores de 350.000 morts i 700.000 ferits i desapareguts, segons les estimacions del seu Estat Major.

A més, almenys 5,3 milions d'ucraïnesos han fugit del país, segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats.

Més atacs amb drons i cos a cos

En les primeres etapes de la invasió russa, la majoria d'atacs eren bombardejos amb armes pesants i artilleria, com tancs, míssils o morters. Però a mesura que s'ha reduït l'ajuda militar a Ucraïna i la seva capacitat antiaèria, Rússia ha intensificat els atacs aeris, sobretot amb l'ús de drons.

Segons l'agència Reuters, els drons de combat es poden fabricar per menys de 500 euros i poden eliminar unitats d'artilleria multimilionàries, com els tancs de combat, que s'han anat retirant de les línies de font.

També han augmentat els enfrontaments creuats a curta distància, a mesura que les tropes russes han anat trencant les defenses ucraïneses i avançant al sud-est del país.