El temps de la A a la Z: huracà, cicló o tifó?

Quan sentim a parlar d'un huracà a l'Atlàntic o d'un tifó al Pacífic, ens pot sorgir el dubte si són fenòmens diferents. Doncs, per estrany que pugui semblar, la realitat és que es tracta del mateix, però que rep noms diferents segons la regió del planeta on es forma. Vegem-ho amb més detall.

La denominació geogràfica, el punt clau

Tingui el nom que tingui, sempre parlem del mateix fenomen meteorològic: un sistema organitzat amb rotació en el sentit de les agulles del rellotge a l'hemisferi sud i en contra a l'hemisferi nord, associat a pluges abundants, ventades fortes i baixades contundents de la pressió atmosfèrica. La clau es troba en el factor geogràfic, la zona on es formen aquests fenòmens.

• Parlarem d'huracà al Carib, l'Atlàntic nord i el Pacífic nord-oriental.
• L'anomenarem tifó al Pacífic nord-occidental.
• En direm cicló al sud-oest de l'oceà Índic i sud-oest del Pacífic.

Així doncs, tots són sistemes de tempestes a gran escala que es formen sobre aigües càlides de les zones tropicals. Un tret comú i molt característic de tots ells és l'ull, una zona central sense núvols i aparentment calmada, però envoltada per una zona de vents molt violents i pluges molt abundants. Aquest ull pot tenir fins a 50 quilòmetres de diàmetre, tot i que, en alguns casos, se n'han observat de més grans. També tots ells comparteixen el que s'anomena nucli calent, és a dir, que la temperatura del seu centre és més alta que la del voltant.

També hi ha altres denominacions més locals i menys populars. Se'ls pot anomenar willy willy a Austràlia o baguio a la zona de les Filipines.

Aquests grans sistemes són visibles molt sovint des de l'espai en forma d'espiral amb un forat al mig, que també ens pot recordar una ensaïmada. I és que la seva nuvolositat associada pot fer centenars de quilòmetres. La major part d'aquests huracans, ciclons o tifons es formen al voltant del que anomenem zona de convergència intertropical (ZCIT), una zona caracteritzada per una elevada activitat convectiva i on convergeixen els vents alisis, ubicada entre els 10 i 20º N de latitud a l'estiu.

Dins aquesta ZCIT s'hi desenvolupen una sèrie d'ones de baixa pressió, anomenades ones tropicals, que poden acabar esdevenint un cicló tropical si les condicions són favorables. Per exemple, amb una temperatura de l'aigua del mar per damunt dels 27 ºC.

La nomenclatura

Els ciclons tropicals reben noms propis per facilitar-ne la identificació i la comunicació en situacions d'emergència. Aquestes llistes de noms són gestionades actualment per l'Organització Meteorològica Mundial (WMO o OMM).

Els noms es fan servir de manera rotativa cada 6 anys. Ara bé, si els seus efectes provoquen danys devastadors i catastròfics o amb moltes víctimes mortals, es retira de la llista per evitar confusions. És el cas del Katrina (2005) o el Haiyan (2013). Aquesta és la llista prevista per a la temporada d'enguany, que es tornarà a repetir el 2031:

Les escales de força

Per saber com d'intens és un huracà es fan servir diverses escales de classificació. A l'Atlàntic i el Pacífic nord-oriental, la més utilitzada és l'escala de Saffir-Simpson, que es basa en la força del vent:

• Categoria 1: 119-153 km/h
• Categoria 2: 154-177 km/h
• Categoria 3: 178-208 km/h
• Categoria 4: 209-251 km/h
• Categoria 5: més de 252 km/h

Altres escales serien la que utilitzen a l'Índia, Bangladesh o al golf de Bengala, i que consta de 7 nivells, o la de l'Agència Meteorològica del Japó, que compta amb 5 categories, incloent-hi també tempestes tropicals. Entre elles hi ha diferència, ja que en aquesta darrera escala s'utilitza el vent mitjà en períodes deuminutals, mentre que la Saffir-Simpson és d'1 minut. També tindríem la classificació australiana, amb 5 graus i que s'utilitza sobretot a Austràlia i regions del Pacífic sud.

La temporada

Cada zona té la temporada pròpia d'huracans, tifons i ciclons, quan les condicions de temperatura i humitat, entre d'altres, són més favorables a la formació i aprofundiment. Per exemple:

• Atlàntic: de l'1 de juny al 30 de novembre
• Pacífic nord-oriental: del 15 de maig al 30 de novembre
• Pacífic nord-occidental: entre finals de juny i desembre
• Oceà Índic: d'abril a desembre

El futur dels ciclons tropicals

A causa de l'escalfament planetari, els huracans, segons diversos estudis, tenen més capacitat de mantenir-se actius més dies i debilitar-se més lentament per l'escalfament de les aigües oceàniques. Al cap i a la fi, tenen més energia per continuar-se alimentant. Entre els anys 70 i principis del segle XXI, el nombre d'huracans de categoria 4 i 5 s'han duplicat, mentre que, durant els últims anys, hem vist sistemes passar de tempesta tropical a la màxima categoria (5) en molt poques hores, com va ser el cas de l'huracà Milton a l'octubre de 2024.