Educació diu que les proves PISA 2025 no seran comparables amb les d'altres anys per un error estadístic
Els pròxims resultats de Catalunya a les proves PISA 2025, que se sabran al setembre, no es podran comparar ni amb els de la resta de territoris ni amb els d'anys anteriors.
La Generalitat ha fet públic que, per una "incidència tècnica", van fer les proves menys alumnes dels 2.545 que estaven previstos en la mostra. Així ho han confirmat aquest matí el Departament d'Educació i Formació Professional i el Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports.
El problema és de "representativitat estadística", segons la directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, Sònia Fernández Cuenca.
La mostra de les proves fetes entre el 31 de març i el 16 de maig del 2025 va tenir un índex d'exempció –la taxa d'alumnes que en queden fora per diverses raons, com alguna discapacitat o falta de domini de la llengua– del 23,2%, molt per sobre del màxim del 5% recomanat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
591 alumnes exempts
El que ha passat és que van fer la prova menys alumnes dels que preveia la mostra original, fixada en 2.545 estudiants. En concret, en van quedar fora 591 alumnes: 6 per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional i 92 per domini insuficient de la llengua.
Amb una part tan gran de la mostra sense cobrir, les dades catalanes deixen de ser estadísticament equiparables a les d'altres territoris i a les d'anys anteriors, i per això no es podran comparar amb la resta de resultats.
La incidència es va detectar al març. El govern justifica que com que no tots els centres educatius fan la prova PISA el mateix dia, el problema no va aflorar fins passat un temps de l'aplicació. Va ser l'OCDE qui ho va comunicar al Ministeri d'Educació i aquest, al seu torn, ho va traslladar a la Generalitat.
El Ministeri d'Educació és l'encarregat d'enviar la llista dels centres amb alumnat nascut el 2009 que li han fet arribar prèviament les comunitats autònomes i que deixen fora els d'educació especial. Una empresa contractada per l'OCDE s'encarrega de fer una selecció de mostra aleatòria i determina quins centres han de fer la prova a tot Espanya. Aquesta informació es retorna a les comunitats autònomes, que informen els centres educatius que han estat seleccionats. A Catalunya van ser 51.
Després, són els centres els que fan la selecció d'alumnes i indiquen quins tenen necessitats especials, i fan arribar la llista al ministeri. El Ministeri d'Educació envia aquest cens de tot Espanya a l'OCDE i una altra empresa subcontractada per aquesta entitat fa la mostra aleatòria de l'alumnat. Finalment, són els centres educatius els que trien els alumnes que fan les proves, aplicant els criteris establerts per l'OCDE. Fonts del Departament d'Educació i del ministeri han indicat a l'ACN que "no es va fer una validació prèvia de les exempcions que s'havien aplicat" i que va fer que la taxa d'exclosos fos tan alta.
Catalunya, sense resultats PISA fins al 2029
Amb els resultats catalans del 2025 exclosos de l'estudi internacional, l'última dada comparable torna a ser la del 2022, i Catalunya no en tindrà de nous fins al setembre del 2029, quan es publiquin els resultats de l'edició del 2028.
Francesc Pedró, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, considera que es tracta d'una "dada preocupant", perquè deixa el país "en una petita ignorància" durant un període de sis anys, justament quan el sistema educatiu travessa "una crisi molt important".
Segons el catedràtic –que ha treballat a l'OCDE–, l'absència d'aquestes xifres deixa els responsables polítics "indefensos" a l'hora de prendre decisions de planificació educativa.
Pedró matisa, però, que l'impacte serà "limitat" i que el que es detecta als informes són tendències de fons:
L'experiència demostra que no es produeixen canvis radicals entre cicles de tres anys a PISA.
De fet, PISA no és l'única eina per mesurar el sistema educatiu. L'alumnat català passa també altres proves internacionals, com PIRLS, TIMSS i ICILS, a més d'altres avaluacions pròpies i estatals, com les proves de diagnòstic, les de final d'etapa o l'avaluació general del sistema del Ministeri d'Educació.
Un nou òrgan de control
El Departament d'Educació ha obert diligències informatives, encara en curs, per aclarir per què el percentatge d'exclosos superava la recomanació de l'OCDE.
A Catalunya, les proves PISA van coincidir amb les de final d'etapa d'ESO, que es van fer el 10 i 11 d'abril, i que tenen uns criteris d'exempció diferents. En les de final d'etapa queden exclosos tots els alumnes amb necessitats educatives especials, mentre que en les PISA aquesta exclusió no és automàtica, sinó que es fa una valoració individual de si aquestes necessitats impliquen o no l'exempció de la prova. Entre les hipòtesis que Educació explora per explicar aquesta incidència, hi ha el poc marge de temps entre les dues proves, totes dues concentrades entre l'abril i el maig.
El Departament d'Educació també ha explicat que en el moment que es van fer les proves PISA el sistema estava en un procés de transició pel canvi del Consell Superior d'Avaluació a la nova Agència d'Avaluació i Prospectiva. I han assegurat que aquestes incidències s'han donat anteriorment en altres països.
Per evitar que un episodi com aquest torni a repetir-se, el govern ha creat una Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d'Avaluació, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat, per garantir la fiabilitat de totes les proves i estudis avaluatius, tant interns com estatals i internacionals. Aquesta comissió supervisarà les mostres de totes les proves d'avaluació que es fan a Catalunya abans que es dugin a terme.
Junts i el PP ja han demanat la compareixença al Parlament de la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, perquè doni explicacions d'aquest error.
De moment, la conseqüència és que Catalunya queda fora dels resultats internacionals de PISA 2025, tot i que les seves dades sí que s'incorporaran a la mitjana estatal.
USTEC acusa el govern d'ocultar el "nyap"
Per part seva, el sindicat educatiu USTEC-STEs (IAC) ha acusat el govern d'haver ocultat el "nyap" de PISA mentre "feia propaganda amb l'OCDE".
La formació s'ha posicionat "sempre" contra la "tutela" de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i contra l'ús de PISA per "marcar el rumb de l'educació catalana", i ara denuncia el "desgavell i la manca de transparència" de l'executiu pel que fa a l'informe del 2025.
Consideren que l'executiu ha convertit les proves PISA i les recomanacions de l'OCDE en "referents centrals de la seva política educativa" i en aquest context, ara l'acusa de no haver estat capaç de "garantir una aplicació rigorosa de la prova" i d'haver "ocultat durant mesos una incidència que ja coneixia".
Així, USTEC recorda que l'executiu va pagar 1,5 milions d'euros a l'OCDE perquè diagnostiqués i orientés l'educació catalana, i que el 6 de juliol va organitzar una "gran posada en escena per presentar-ne les recomanacions, tot i que ja sabia que la mostra catalana de PISA era defectuosa i que els resultats no serien comparables".
