Comença una nova prova a les escoles: guia de tots els exàmens per avaluar resultats educatius

Es tracta de les proves d'avaluació general del sistema que el Ministeri d'Educació fa a tot l'Estat, unes més en un calendari d'avaluacions molt extens
Àgata Fàbregas Gomis
Periodista de Societat de 3CatInfo especialitzada en educació
5 min

Aquest curs entra al calendari de proves i avaluacions un nou examen, l'avaluació general del sistema, que ha posat en marxa el Ministeri d'Educació per tal de tenir dades comparables de tots els territoris de l'Estat.

És una prova per avaluar el sistema i no compta a l'expedient de l'alumnat. És un examen que dissenya i gestiona el Ministeri. Vol ser un termòmetre de la situació de l'alumnat i, per tant, del sistema educatiu al final de cada etapa, per això es farà cada 3 anys a 6è de primària i a 4t d'ESO.

S'avalua la competència plurilingüe, la de comunicació lingüística, la de les STEM --ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques-- i la competència digital.

A partir d'aquest dilluns i fins al 29 de maig fan la prova els alumnes de 6è de 69 escoles. A partir del curs 2027-28 es començaran a fer a 4t d'ESO. La de 4t d'ESO tampoc la farà tothom, la faran alumnes d'una mostra de centres.

Una pregunta de la prova pilot de l'avaluació general del sistema que el Ministeri va fer el curs 2022-23

En aquest enllaç podeu consultar exemples de preguntes de la prova pilot de l'examen de 6è que el Ministeri va fer el curs 2022-23.

Aquesta avaluació s'encavalca amb les proves de final d'etapa que l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació de Catalunya fa precisament a 6è de primària i a 4t d'ESO.

Per això, quan toqui la prova del Ministeri, aquell curs no es farà l'avaluació de la Generalitat. És el que passa aquest any, que l'alumnat de 6è no ha fet la prova final d'etapa.

Segons Núria Planas, directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, aquest calendari de proves no farà perdre evidències, sinó tenir més varietat de dades.

No es perden evidències, al contrari, se'n guanyen perquè ja són dades més robustes, encara que es demanin coses diferents. No són comparables, es complementen. Són marcs d'avaluació diferents.

Per què 69 escoles?

Els centres que passen les proves no es trien a dit. L'elecció es fa segons diferents característiques per assegurar que hi hagi representat tot el sistema educatiu català. Així, es classifiquen segons tres variables:

  1. Complexitat del centre: si és una escola de complexitat baixa, intermèdia o alta.
  2. Titularitat: si és una escola pública o privada
  3. Territori: hi ha d'estar representat tot el territori català

Quan tenim això en fem la combinació i, dels diferents grups que compleixen, per exemple, els criteris de nivell de complexitat alta, titularitat pública i territori de la Catalunya Central, a partir d'un procés aleatori surt el llistat de centres.

Planas explica que són 69 escoles perquè és el nombre que el sistema determina segons les variables que s'han introduït per garantir que hi hagi representat tot el sistema educatiu.

Un alumne de sisè fent la prova d'avaluació general del sistema del Ministeri d'Educació
La prova d'avaluació general del sistema no compta en l'expedient de l'estudiant (3CatInfo)

Guia de totes les proves: fins a 8 avaluacions externes

La prova del Ministeri s'afegeix a un calendari d'avaluacions molt extens. L'alumnat català passa diverses proves durant l'escolarització:

  • Proves de diagnòstic: les fa cada any tot l'alumnat de 4t de primària i 2n d'ESO. S'avalua català, castellà, aranès, llengua estrangera, matemàtiques i ciències. Dona informació a cada alumne i a cada centre.
  • Proves de final d'etapa: des d'aquest curs passen a ser mostrals. Les fa una mostra d'alumnes de 6è de primària i 4t d'ESO i volen recollir informació general del sistema educatiu. També s'avalua català, castellà, llengua estrangera, matemàtiques i ciències.
  • Proves orals de llengua: les fa tot l'alumnat de 6è de primària i 4t d'ESO. Avalua l'oralitat del català, el castellà i l'aranès.

Sense avaluar no es poden introduir millores, però segons alguns experts cal ordenar el volum de proves que cada curs es fan a les escoles i instituts, com explica Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la UAB i expert en política educativa: "Estem en un context de cultura d'avaluació fortíssima. Les proves estandarditzades internacionals també han augmentat."

La lògica d'intentar reduir fins a cert punt el volum de proves em sembla encertada.

A escala internacional, l'alumnat també passa un seguit de proves d'avaluació:

  • PISA: es fa cada 3 anys. Avalua la comprensió lectora i la competència matemàtica i científica de l'alumnat de 15 anys.
  • PIRLS: es fa cada 5 anys. Avalua la competència en comprensió lectora de l'alumnat de 4t de primària.
  • TIMSS: es fa cada 4 anys. Avalua la competència matemàtica i científica de l'alumnat de 4t de primària.
  • ICILS: es fa cada 5 anys. Avalua la competència digital de l'alumnat de 2n d'ESO.

També hi ha un qüestionari per a docents i equips directius, el TALIS, que es fa cada 5 anys. Analitza les condicions de treball dels docents i l'ambient d'aprenentatge a escoles i instituts.

Uns alumnes fan les proves PISA
Uns alumnes fan les proves PISA

Tot i la concentració i el volum de proves, per Joan Mateo, catedràtic emèrit de la UB i expert en avaluació educativa, és un error que les proves de final d'etapa hagi deixat de fer-les tot l'alumnat: "Les proves d'avaluació no s'han de veure com un obstacle o un problema, sinó que s'han de veure com una activitat d'aprenentatge més."

Es poden fer cada any i no passa res.

Bonal, d'altra banda, assegura que cal ampliar l'avaluació a la resta de la comunitat educativ: "Ens falten més instruments d'avaluació del sistema. Serà funció de l'agència l'avaluació del professorat, l'avaluació del cos d'inspecció, l'avaluació dels diferents serveis educatius."

L'Agència d'Avaluació comença a caminar

Catalunya té, des del juliol passat, una agència d'avaluació i prospectiva de l'educació que agafa el relleu al Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. L'òrgan s'està començant a desplegar i s'està adaptant a un model d'avaluació alineat amb els estàndards internacionals.

Per exemple, no pot ser que les proves de sistema es facin diferents dies, en diferents llocs, s'alliberin en uns llocs...

"Si volem que siguin proves estandarditzades amb el màxim de robustesa, hem de preservar l'anonimat de les proves fins al dia de la prova. Hem d'introduir preguntes que siguin comparables entre anys, per fer sèries de resultats comparables", explica la directora de l'agència, Núria Planas, que reitera que no té cap sentit que tot l'alumnat faci totes les proves.

No ho podem fer tot censal, no té cap sentit. És a dir, no hem de duplicar. Necessitem una foto del sistema, i aquesta foto del sistema ens la fan les proves de final d'etapa (que són mostrals), i necessitem una foto del centre i de l'alumne, i aquesta ens la fan les de diagnòstic (que sí que les passa tot l'alumnat).

Planas insisteix que s'estan introduint canvis necessaris i que no són arbitraris.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Educació

Mostra-ho tot