Els reptes d'Andy Burnham: la llista de deures que hereta el nou primer ministre britànic
Andy Burnham s'ha convertit en el setè primer ministre britànic en només una dècada, agafant el relleu de Keir Starmer al capdavant del Regne Unit i del Partit Laborista.
L'exalcalde del Gran Manchester, de 56 anys, ha completat la seva ascensió política. En poc més d'un mes ha deixat l'alcaldia, ha recuperat l'escó a la Cambra dels Comuns –que ja havia ocupat entre el 2001 i el 2017– i ha estat proclamat líder laborista sense oposició. Finalment, ha rebut l'encàrrec del rei Carles III de formar govern.
Nascut a Liverpool i afiliat al Partit Laborista des dels 15 anys, Burnham va ser ministre en els governs de Tony Blair i Gordon Brown, abans d'obtenir l'alcaldia del Gran Manchester el 2017. Allà, es va guanyar el sobrenom de "rei del nord" per la seva plantada als governs conservadors durant la pandèmia.
Ara arriba a Downing Street amb un país que ha vist caure sis primers ministres en una dècada, que no han sabut trobar la manera de reactivar una economia estancada, frenar un deute a l'alça ni acabar amb les desigualtats entre regions. Aquests són els grans reptes que marcaran el seu mandat.
Reactivar una economia estancada i controlar el deute
L'economia britànica no aixeca el cap. Segons l'OCDE, s'ha estabilitzat després de xocs com el Brexit, però encara creix poc. Només un 0,9% aquest 2026 i pronostiquen un 1,1% el 2027, per sota fins i tot de les previsions del Fons Monetari Internacional.
Al darrere hi ha un deute públic que ja frega el 100% del PIB i una despesa que no para de créixer. Això deixa a Burnham un marge molt estret: ha promès mantenir la disciplina fiscal del govern anterior, però dins del seu propi partit hi ha qui li demana gastar més. El dubte que sobrevola el seu mandat és si serà capaç de complir totes dues coses alhora.
Contenir l'encariment de l'energia i el cost de la vida
Els preus energètics s'han disparat arran del conflicte a l'Iran, un factor que l'OCDE assenyala com un dels que més perjudiquen la competitivitat i el poder adquisitiu britànics.
L'organisme recomana accelerar la substitució de l'ús de combustibles fòssils per l'electricitat per reduir la dependència del gas importat. Una inversió a llarg termini que xoca amb la urgència de donar resposta immediata a la crisi del cost de la vida, un dels eixos centrals del discurs de Burnham des del primer dia com a primer ministre.
L'OCDE també demana revisar el sistema del "triple lock", el mecanisme que revalora automàticament les pensions públiques. És, però, un tema políticament sensible al Regne Unit i qualsevol moviment en aquest sentit pot generar un desgast semblant al que va tenir Starmer amb la reforma del subsidi d'incapacitat, que el va obligar a fer marxa enrere sota la pressió dels seus propis diputats.
A això s'hi suma la reforma pendent de les cures per a gent gran i persones amb discapacitat, un sistema que no és gratuït per a la majoria i que cap govern anterior ha aconseguit finançar de manera sostenible. Burnham, que ja ho va intentar com a ministre de Salut amb Gordon Brown, ha dit que està disposat a fer-hi front.
Pel que fa a la crisi de l'habitatge, Burnham ha promès "el programa de construcció d'habitatge social més gran des de la postguerra", que preveu aprofitar sòl públic en desús per abaratir costos.
Sota una filosofia de "housing first" inspirada en el model finlandès, també vol oferir directament una llar a les persones sense sostre, en lloc d'allotjament temporal, com a primer pas per resoldre'n la resta de problemes.
Fer real la descentralització de poder
El projecte més identitari de Burnham és el que ell mateix anomena el "reequilibri de poder més gran que hagi viscut el país". Vol traspassar competències de transport, habitatge, formació i economia des de Londres cap a les regions a través d'una nova seu governamental a Manchester: el "número 10 del nord".
El Regne Unit és, en termes fiscals, un dels estats desenvolupats més centralitzats: només un 6% dels ingressos fiscals es recapten fora del govern central, davant del 20% de França.
El repte, però, és majúscul: només un 5% dels ens locals presenten comptes totalment auditats i el Ministeri de Finances és reticent a cedir control. Ara, Burnham disposa de només tres anys, fins a les eleccions del 2029, per demostrar que aquest cop serà diferent.
La primera prova de foc ja ha arribat amb Thames Water, la companyia d'aigües més gran del país. El seu equip ha apuntat la possibilitat de posar-la sota control públic, una mesura que un grup de creditors ja amenaça de portar als tribunals.
El mateix Burnham ha defensat que la propietat pública és la millor solució per a una companyia que arrossega prop de 20.000 milions de lliures de deute i que, segons ha admès, es podria quedar sense diners al novembre.
Aturar l'ascens de Reform UK
El repte polític més immediat és contenir l'avenç de Reform UK, el partit d'extrema dreta de Nigel Farage, que lidera les enquestes des del febrer del 2025 i que va infligir un càstig molt dur al laborisme en les eleccions locals del maig passat.
Precisament la victòria de Burnham en les eleccions parcials de Makerfield, una zona on Reform UK havia arrasat pocs mesos abans, es va interpretar com la prova que encara hi ha marge per frenar-los, i va precipitar la dimissió de Starmer quatre dies després. Ara, Burnham haurà de mantenir aquest impuls sense allunyar-se dels votants més moderats.
En matèria migratòria, Burnham s'ha mostrat més discret que el seu predecessor, però ja ha fet un primer moviment: ha decidit descartar l'exigència d'un document d'identitat digital per treballar, un pla per combatre la immigració il·legal que una comissió parlamentària transpartidista havia qualificat de "fiasco".
Alhora, s'ha mostrat partidari de reforçar els controls i reduir l'arribada d'embarcacions amb sol·licitants d'asil, sense concretar encara fins a quin punt mantindrà la mà dura del govern en aquest àmbit.
Assumir el cost de la defensa
Burnham haurà de trobar prop de 4.700 milions de lliures per acabar de finançar el pla de despesa militar que Starmer va deixar a mig fer en un dels últims actes com a primer ministre, i que va costar la dimissió del ministre de Defensa, John Healey.
Definir el paper del Regne Unit al món
Deu anys després del referèndum del Brexit, Burnham no ha donat cap senyal de voler revertir la sortida de la Unió Europea, per bé que la ministra de Finances, Rachel Reeves, aposta per millorar la cooperació econòmica amb Brussel·les.
S'ha compromès a mantenir el suport britànic a Ucraïna davant la invasió russa. De fet, ha avançat que Donald Trump i Zelenski serien les seves primeres trucades com a primer ministre i ha assegurat al líder ucraïnès que el suport britànic es mantindria "inalterable".
A més, el nou primer ministre haurà de definir la seva relació amb Trump, que no va amagar mai el seu menyspreu per Starmer. També haurà de prendre posició davant els diversos focus de tensió a l'Orient Mitjà: la reconstrucció de Gaza, els atacs contra l'Iran i la inestabilitat al Líban.
Sobre Israel, Burnham ja ha reconegut que "cal fer més" per pressionar-lo, tot i que fins ara ha evitat fer servir la paraula "genocidi" per descriure la situació a Gaza, una qüestió que va desgastar políticament el seu predecessor.
Amb aquests sis fronts oberts, Burnham s'estrena a Downing Street amb el repte de fons de passar del discurs als fets abans que la paciència ciutadana –ja molt desgastada després de set primers ministres en deu anys– s'esgoti també amb ell.
