Soldats polonesos construeixen una tanca de filferro a la frontera amb Rússia, a Kaliningrad, la tardor de 2022
Soldats polonesos construeixen una tanca de filferro a la frontera amb Rússia, a Kaliningrad, la tardor de 2022 (Attila Husejnow / SOPA Images / Europa Press)

Per què Kaliningrad és l'escenari de l'escalada entre Rússia i l'OTAN

El Kremlin nega que utilitzi aquest enclavament rus al cor d'Europa per amenaçar els països comunitaris i critica la por infundada dels seus dirigents davant d'un possible atac rus
La periodista Cristina Solias mirant a càmera
Corresponsal de 3CatInfo a Moscou
8 min

Kaliningrad, amb poc més d'un milió d'habitants i 15.000 quilòmetres quadrats de superfície, és l'única regió russa envoltada per països de l'OTAN. Es tracta d'un enclavament encaixat entre Lituània, Polònia i el mar Bàltic, separat de la resta de la Rússia continental.

Arran de l'adhesió de Finlàndia i Suècia a l'Aliança Atlàntica, aquest territori rus encara ha adquirit una importància estratègica més gran. El Kremlin l'ha convertit en una mena de fortalesa i de posició militar avançada contra l'OTAN.

És el quarter general de la flota russa al mar Bàltic –més gran que qualsevol armada d'Europa–, acull més de 30.000 soldats i més de 130 vaixells de guerra, i és on Vladímir Putin guarda els míssils Iskander. En més d'una ocasió, la televisió russa ha fantasiejat amb la possibilitat que aquests projectils, capaços de carregar ogives nuclears, es puguin disparar contra Londres, París o Berlín i atacar-hi objectius en qüestió de minuts.

Per què Kaliningrad és territori rus?

Històricament, Kaliningrad es deia Königsberg i era la capital de Prússia Oriental, una regió de població majoritàriament alemanya. De fet, encara conserva vestigis del seu passat germànic, com ara la catedral gòtica de la capital, on hi ha enterrat el filòsof Emmanuel Kant, que va néixer a Kaliningrad el 1724.

L'exèrcit soviètic la va assaltar l'abril del 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, i quan es va desmantellar el Tercer Reich, la conferència de Potsdam va acordar que aquest territori fos annexionat per la Unió Soviètica com un dels trofeus del conflicte.

L'URSS s'assegurava així tenir un port marítim que no es congelés a l'hivern. El 4 de juliol del 1946 la ciutat es va rebatejar amb el nom de Kaliningrad, en honor a Mikhaïl Kalinin, revolucionari bolxevic i aleshores president del Presídium del Soviet Suprem.

El port de Kaliningrad, clau i estratègic
El port de Kaliningrad, clau i estratègic (3CatInfo)

Les autoritats socialistes van repoblar el territori amb ciutadans soviètics i van expulsar-ne gairebé completament la població alemanya. Als anys 90, quan es van reobrir fronteres, alguns dels antics residents alemanys i els seus descendents van visitar l'enclavament per recuperar-ne pertinences materials i la memòria del seu passat.

Per què Rússia se sent amenaçada?

Kaliningrad s'ha convertit en el punt de tensió més gran entre Moscou i Europa. En el context de la guerra d'Ucraïna, aquesta regió planteja l'amenaça d'un segon front.

Rússia té una percepció d'acorralament i ha denunciat en diverses ocasions que els aliats occidentals tenen plans per bloquejar l'enclavament. De forma recurrent, alerta sobre exercicis aeris dels Estats Units i d'altres països de l'OTAN.

Segons explica a 3CatInfo l'analista militar Vladímir Striukovati, aquestes operacions de reconeixement aeri aliades es duen a terme "de manera permanent". Assegura que, en relació amb fa deu anys, gairebé s'ha duplicat tant el nombre de bases com el de contingents militars. Per tant, conclou, "des del punt de vista de la ciència militar, tot això es pot interpretar com a preparatius".

Els veïns de Kaliningrad entrevistats per 3CatInfo no viuen amb por aquestes presumptes amenaces que el seu govern s'esforça a amplificar. "La televisió sempre tendeix a exagerar la situació, en el fons", comenta la Liudmila, que evita mirar els programes dels canals estatals. "No veig que la gent estigui gaire preocupada", apunta.

"No tinc cap preocupació –confirma l'Oksana–, crec que els nostres ens protegiran i, de fet, ja es nota que ens protegeixen". Altres critiquen el que qualifiquen de deriva agressiva d'Europa. L'Anton i el Nikolai estan convençuts que Rússia "no ha atacat mai" i que, en canvi, els dirigents comunitaris "sempre han tingut un esperit militarista" i "sempre en volen més".

Els països europeus volen que nosaltres no existim.

Mentrestant, la Tatiana sí que troba motius per a l'alarma. "És clar que fa una mica de por –admet–. Ara s'han posat agressius contra nosaltres. Com que és Rússia, l'han de destruir. Doncs que els fotin! No se'n sortiran". L'Olga, per la seva banda, atribueix aquesta escalada "a la degradació de les ments de les classes dirigents d'Europa".

Obstacles per a tancs a la frontera de Polònia amb Kaliningrad
Obstacles per a tancs a la frontera de Polònia amb Kaliningrad (Doris Heimann / DPA / Europa Press)

Per què els països europeus se senten amenaçats?

La reacció del Kremlin davant d'aquestes maniobres aliades ha estat advertir per carta a l'OTAN que, en cas que intentin aïllar Kaliningrad, farà servir tot el seu arsenal i capacitats, incloses les armes nuclears.

Ara bé, a la pregunta de si Rússia ha augmentat el nombre d'efectius a la regió i hi ha desplegat nous míssils Iskander o Sarmat amb potencial atòmic, Striukovati es mostra enigmàtic. "Ja enteneu que, encara que ho sabés, no us ho podria dir", manifesta.

Aquesta retòrica, que des de Moscou es presenta com a defensiva, des de la Unió Europea s'interpreta com un moviment agressiu.

"Les actuacions de l'elit política europea són constantment contradictòries", sosté Striukovati, que assenyala especialment Alemanya, França i el Regne Unit. I els avisa: "El perill de traspassar la línia vermella sempre hi és. Si fiques els dits a l'endoll una vegada i una altra, tard o d'hora t'enrampes."

Els murals de les parets a Kaliningrad il·lustren la influència soviètica
Putin, als murals de les parets a Kaliningrad (3CatInfo)

On més temor generen aquestes amenaces és entre els països limítrofs amb Kaliningrad, que han cridat l'atenció sobre diversos intents de provocació russos. Els països bàltics han denunciat incursions d'avions russos que han violat les regulacions de vols internacionals i que han obligat aeronaus de l'OTAN a alçar el vol per escortar-los. També Finlàndia i Suècia han desplegat una missió conjunta d'identificació aèria davant les tensions amb Rússia.

En les últimes setmanes, Polònia ha desplegat militars i policies a la frontera amb Kaliningrad perquè ha rebut informacions sobre possibles accions de sabotatge per part de Rússia, entre les quals, la incursió de grups armats. La versió de Varsòvia és que la intel·ligència russa volia cometre un atemptat de falsa bandera en territori polonès que provoqués víctimes i culpar-ne Ucraïna.

Unes acusacions que l'expert ridiculitza. Segons ell, les persones que el primer ministre polonès va assegurar que rondaven a l'altre costat de la frontera no eren agents russos, sinó "veïns que havien anat a collir bolets". "La tardor és temporada de bolets", remarca. Per bé que els bolets rarament es van a buscar de nit.

Kaliningrad no s'utilitza com a plataforma per dur a terme accions híbrides contra Europa.

Per què hi ha tanta tensió entre Rússia i els països bàltics?

A Kaliningrad, i en general a tot Rússia, l'opinió majoritària és que els líders europeus estan promovent una sensació de por infundada. "Alimenten una mena de pànic i histèria", diu Striukovati. Des del seu prisma, qui imposa aquest marc mental antirús són els dirigents dels països bàltics.

"Són venedors de por i ara intenten convertir Europa sencera en una gran regió bàltica. Per tant, si volen excavar rases i trinxeres, que ho facin", declara l'analista, en referència a les fortificacions que Estònia, Lituània i Letònia estan construint a la frontera amb Rússia. De fet, Tallinn ha decidit tancar tots els passos cap a territori rus des de l'1 de desembre en resposta als darrers intents de sabotatge.

Striukovati descarta que l'exèrcit rus tingui cap intenció d'envair-los. "Els seus territoris són tan petits que ni tan sols caldria fer-hi entrar tancs. Allà no hi ha res, no tenen recursos naturals", afegeix.

Si ocupes un contenidor d'escombraries, què n'obtens? Aquest és el resultat d'ocupar les repúbliques bàltiques.

Per què la guerra d'Ucraïna ha aïllat Kaliningrad?

Tot i que el Kremlin tem el bloqueig de Kaliningrad, a efectes pràctics, la regió ja ha quedat força aïllada des de la invasió russa d'Ucraïna, el 2022. Les sancions que va aprovar la Unió Europea contra Rússia han complicat les connexions terrestres de Kaliningrad a través de Lituània.

Així, les mercaderies que abans travessaven territori comunitari per arribar a la regió, com ara el ferro, el ciment, la fusta o productes petrolífers, ja no ho poden fer de forma habitual. Només està permès el trànsit ferroviari d'alguns productes amb controls i limitacions.

Una altra conseqüència és que els avions que connecten Kaliningrad amb la Rússia continental no poden sobrevolar lliurement l'espai aeri de la Unió Europea i han de fer rutes més llargues pel mar Bàltic.

Totes aquestes dificultats de proveïment han disparat la inflació i els preus dels productes de menjar s'han encarit al voltant del 30%. Alguns ciutadans de Kaliningrad culpen els països europeus de la crisi econòmica que viuen.

"Abans era molt senzill: tots anàvem a Polònia a comprar-hi aliments. Allà els productes eren més barats que a Rússia. Els nostres antics amics ara intenten aprofitar aquesta política tan complicada per perjudicar-nos una mica", es queixa la Larissa.

Les sancions també afecten els conductors. Si abans de la invasió a Kaliningrad hi predominaven els cotxes europeus, ara els models xinesos estan guanyant molt terreny. El problema, segons explica el Pàvel, propietari d'un taller, és que importar cotxes de marques europees és "pràcticament impossible" i, a més, també és molt complicat mantenir els vehicles antics perquè no és gens senzill obtenir-ne les peces. "Fer-les arribar fins aquí costa una fortuna", destaca.

La inflació també afecta els habitantst de Kaliningrad
La inflació també afecta els habitants de Kaliningrad (3CatInfo)

Per què els joves de Kaliningrad enyoren Europa?

Abans del 2022 els habitants de Kaliningrad sempre havien tingut molta relació amb els països europeus. Molts hi viatjaven sovint i, fins i tot, en poblacions com Sovetsk, on per creuar a la lituana Panemuné només calia travessar un pont, l'anar i venir de veïns era constant.

Molts joves no han trepitjat mai la Rússia continental i, en canvi, havien visitat Polònia o Lituània. Una situació que ara és radicalment diferent. "Els veïns de dalt i de baix no ens ho posen gaire fàcil. Haver de sortir fent tota mena de marrades, quan tens una frontera pràcticament a tocar, és molt estrany", lamenta l'Anton.

"Vaig viatjar molt per Europa i estic molt agraïda a la Unió Europea per totes les oportunitats que ens va oferir", explica la Sasha. "Malauradament, ara ja no tenim aquestes possibilitats i això ens entristeix una mica", afegeix.

La catedral de Kaliningrad il·luminada, durant les festes de Nadal de l'any passat
La catedral de Kaliningrad il·luminada, durant les festes de Nadal de l'any passat (Alexander Melekhov / TASS / Europa Press)

Mentrestant, aquells que eren menors d'edat quan va esclatar la guerra ni tan sols saben el que era poder moure's lliurement per la zona. "Estem molt tristos perquè no hem pogut viure aquestes experiències", comenta la Dasha, que es mostra "força pessimista" de cara al futur. "Em sembla que cada vegada ens estrenyeran més les regnes", conclou, conscient que poden passar anys fins que se'ls tornin a obrir les portes d'Europa.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Rússia

Mostra-ho tot