El comerç de proximitat, a debat: entre la transformació i el risc de desertització dels barris

El comerç a Catalunya és un sector clau per a l'economia del territori. Representa un 15% del PIB i ocupa mig milió de treballadors. Té més de 70.000 empreses i més de 80.000 establiments. Però el comerç és molt més que una activitat econòmica. És passeig, relació, convivència... És un batec quotidià que dona vida als barris.
En l'any en què Barcelona és Capital Europea del Comerç de Proximitat, un reconeixement de la UE impulsat pel Parlament Europeu, associacions de comerciants i administracions posen damunt la taula el debat sobre quin model de comerç volem, ja que d'això depèn el model de ciutat i de país.
Olot aposta per les plantes baixes per revitalitzar el nucli antic
Fa un parell d'anys, el centre històric d'Olot tenia un problema que molts pobles i ciutats de Catalunya també reconeixen: el comerç s'allunya del centre, on predominen negocis de baixa qualitat i reiteratius, i s'acumulen persianes abaixades i pisos buits. Un cop detectats els principals problemes, l'Ajuntament d'Olot es va posar a treballar per lluitar per la qualitat i la diversitat del comerç de proximitat.
El primer pas va ser l'elaboració d'un pla especial d'usos que regula quines activitats es poden instal·lar al nucli antic i quines no, justificat per la morfologia dels carrers i dels locals. Es va obrir l'Espai Cooperatiu del nucli antic i es va contractar per impulsar-lo l'arquitecta i urbanista Itziar González-Virós, que havia estat regidora de Ciutat Vella a l'Ajuntament de Barcelona.
Al pla d'usos s'hi han sumat diverses iniciatives: una diagnosi participada amb veïns, comerciants i visors en línia que permeten saber quines activitats són necessàries en cada local o quins són els locals buits i les seves mides, tal com explica Itziar González:
La ciutat ha reduït els locals buits del 60% al 40% en dos anys amb un urbanisme comercial estratègic.

L'urbanista explica que ara el nucli antic s'organitza en nodes, a partir de les places. Cada node està especialitzat: equipament personal, gastronomia, tallers i associacionisme, alimentació i belles arts o cultura.
Una altra de les actuacions que s'estan estudiant és un parc públic de lloguer de locals buits. L'Ajuntament d'Olot els taxarà i, després d'un concurs entre propietaris interessats, els llogarà durant un o dos anys. Els diners del lloguer es destinaran a millorar el local en accessibilitat o lavabos.
González adverteix que "els carrers són molt més que un espai logístic de distribució. Cal donar vida als locals de planta baixa per donar vida als barris".
González: "les plantes baixes són el nostre sòcol d'or"
L'arquitecta defensa que el comerç de proximitat no és incompatible amb la compra per internet. Són perfectament compatibles. Però també creu que s'ha de revitalitzar el comerç de barri:
Els carrers i el comerç de proximitat són espais de relació i de qualitat de vida.
El nucli antic d'Olot té un altre repte, el de l'habitatge. L'any 2024 hi havia 127 edificis buits. El pla de barris preveu rehabilitar-ne una part, cosa que portarà prop d'un miler de pisos i entre 2.000 i 3.000 veïns nous al casc antic. Un cop hi visquin veïns, es reactivaran les plantes baixes, perquè els veïns voldran comprar a les botigues dels seus carrers.

22 ciutats catalanes prenen Olot com a exemple
La Direcció General de Comerç de la Generalitat ha validat el pla d'usos d'Olot. Aquest any, una vintena de municipis i ciutats estan treballant amb el mètode de l'urbanisme comercial estratègic i l'any que ve se n'hi sumaran una quinzena més. La Generalitat aposta pel comerç com a eix de la ciutat. Marta Angerri, directora general de Comerç, assenyala que la voluntat del govern és estendre l'urbanisme comercial estratègic a bona part de Catalunya:
El comerç no és només una activitat econòmica: és una part de l'estructura de les ciutats i va molt lligat a l'urbanisme.
La principal eina és el pla d'usos. La metodologia, insisteix Angerri, consisteix a geolocalitzar tot el que hi ha, saber en quines condicions està i decidir cap a on ha d'evolucionar. El resultat és un diagnòstic de cada ciutat i comarca. "Cal analitzar quina és l'oferta, quina és la demanda. Si hi ha massa botigues d'un tipus o en falten d'altres, per posar-hi ordre", assegura.
Angerri rebutja que el sector comercial estigui en risc. Assegura que està en plena transformació, com tots els sectors de l'economia. Entre els principals reptes hi ha la professionalització, la digitalització i guanyar en dimensió per ser més competitius.
Per evitar que totes les ciutats acabin amb la mateixa fesomia, fruit d'establir-hi els mateixos comerços i grans cadenes, Angerri defensa una intervenció quirúrgica sense ser intervencionista. El govern ha de definir eixos estratègics i protegir comerços emblemàtics, tant l'activitat com l'establiment. Ho està fent amb una política conjunta amb propietaris, gestors d'immobles i professionals del comerç. Aquesta triangulació ha de permetre –explica– que un local obri, tingui activitat i funcioni.

Els comerciants reclamen competir amb igualtat de condicions
Les associacions de comerciants són les impulsores de l'obertura del debat de país per definir i preservar el model de comerç. El president de Comertia, l'associació d'empreses familiars catalanes del sector del comerç al detall que agrupa més de 65 empreses i que representen 160 marques, Ignasi Pietx, defensa el comerç de proximitat com a model de societat, demana igualtat fiscal amb les plataformes digitals i reclama una acció coordinada de totes les administracions:
El comerç de carrer és molt més que un negoci, ajuda a vertebrar la nostra societat i una forma de viure. Aquest model està en risc.
El problema, explica Pietx, no és internet. Totes les empreses de Comertia són omnicanal i venen també en línia. El que denuncia és una competència desigual amb les plataformes digitals i de comerç electrònic com Shein, Temu o Amazon: "Si les plataformes de fora continuen guanyant quota, hi ha risc de desertització dels centres històrics."
El president de Comertia insisteix que el comerç de proximitat no demana privilegis, però remarca que cal treballar en igualtat de condicions. Remarca que les botigues físiques paguen l'impost d'activitats econòmiques, mentre que les plataformes digitals no paguen res.
També assegura que les plataformes en línia tributen fora de Catalunya i fora de l'Estat, i eviten la legislació de residus o taxes ambientals. A més, utilitzen gratuïtament la via pública per als enviaments, mentre els comerços paguen les seves taxes.
Comertia també reclama major celeritat en la burocràcia i el tràmit de llicències: "Hi ha casos en què s'ha trigat vuit anys a obrir una botiga. És un desgast econòmic i emocional."
Barcelona Oberta reclama a l'Ajuntament que deixi de posar traves al comerç
Barcelona Oberta, l'entitat que agrupa els eixos comercials i turístics de Barcelona, va celebrar fa uns dies l'onzena edició del Summit, de la qual en van sortir diverses demandes.
Barcelona Oberta demana facilitar l'arribada de clients i mercaderies combinant el transport públic amb altres opcions. També reclama plans d'usos més flexibles, que permetin adaptar els negocis i combinar activitats compatibles, i una simplificació dels permisos i les llicències per reduir els terminis i els costos d'obrir o reformar un local.
En l'àmbit turístic i urbanístic, l'entitat vol que es revisi el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT) per facilitar la transformació d'edificis històrics en hotels singulars. Alhora, qüestiona que els apartaments turístics siguin els responsables de la manca d'habitatge. Reclama també nous usos per als immobles emblemàtics que continuen tancats, sobretot els de titularitat pública.
Pel que fa a la seguretat i l'espai públic, els comerciants demanen reforçar la prevenció dels delictes, combatre la reincidència i la venda il·legal, i millorar la neteja i el manteniment. L'entitat també rebutja els supermercats públics, els topalls als lloguers comercials i la intervenció municipal sobre locals emblemàtics, i reclama suport a la iniciativa privada.









