
Assetjament sexual a la feina: "L'empresa em va amenaçar perquè no parlés"
Per la Tània, ser tripulant de cabina és una autèntica vocació. Treballa en una gran aerolínia, integrada per unes 6.000 persones entre pilots i tripulants. La seva és una feina molt feminitzada, poc valorada de cara enfora i que ha de fer front a actituds masclistes.
En una entrevista al programa "Solidaris", de Catalunya Ràdio, explica: "M'he trobat amb passatgers que m'han fet tocaments. També, amb clients que em demanen que agafi una ampolla d'aigua del calaix de sota del carret de productes per poder mirar-me el cul." Ser hostessa de vol, remarca, és "afrontar emergències i salvar vides a l'avió, no només servir".
Els episodis d'assetjament
A la Tània li hem canviat el nom per mantenir-ne l'anonimat. Ha viscut dues situacions d'assetjament sexual que li han deixat una profunda empremta emocional. El primer va ser quan va entrar a la companyia aèria. Tenia 22 anys. El cap de tripulació li va demanar que, malgrat que no tenia prou experiència, fos ella qui fes la demostració de les mesures de seguretat. I mentre s'estava dreta donant les indicacions, ell va aprofitar per aixecar-li la faldilla pel darrere i tocar-li les parts íntimes. En aquell moment, la Tània, en xoc, va continuar parlant com si fos un autòmat. La violència no va acabar aquí, sinó que va persistir amb comentaris sexistes com ara "et follaria aquí mateix".
Només portava un mes a la companyia i no tenia les eines ni el coratge per afrontar una situació com aquella. Fins i tot, recorda que es culpava a si mateixa: "Per què m'he posat faldilla? Per què li he explicat que jugo a pàdel? Per què li he donat peu perquè em toqués la cama?"
Tot i que no és gaire habitual, uns mesos després va veure que li havien programat un vol a París amb la mateixa persona. Havia de compartir una setmana sencera amb l'agressor i dormir al mateix hotel. "Quan ho vaig veure, em va caure el món al damunt", recorda. Llavors va decidir denunciar-ho.
Va parlar amb la seva cap de departament, que va rebre amb sorpresa tot el que ella li va explicar, malgrat que el comportament abusiu d'aquest responsable era un secret de domini públic.
La cap li va dir que intentaria treure'l de la rotació, però que, si no se'n sortia, li podia oferir la baixa laboral. Finalment, la Tània va deixar de volar amb el seu agressor, però, de cara a altres companyes, el problema no va quedar resolt.
Ella sap que aquest tipus de perfils trien molt bé a qui assetjar. Assegura que "busquen noies joves que acaben de començar, que tenen contractes precaris i que necessiten la feina".

Protocol contra l'assetjament sexual
Des de l'any 2007, les empreses estan obligades per llei a tenir un protocol per prevenir i detectar l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe a la feina.
Aquest protocol les obliga també a prendre mesures, si es confirma que hi ha un cas. Això és el que ordena la llei. Però, a la pràctica, el protocol no sempre s'aplica. I el cas de la Tània n'és un exemple molt clar.
El segon episodi d'assetjament que va viure és més recent i la persona involucrada va ser un pilot. Es nota que la ferida, en aquest cas, encara és tendra. La Tània assenyala l'empresa per no haver fet res, malgrat haver-hi un protocol contra aquest tipus de violència.
Fora de l'avió, el pilot l'assetjava constantment. La bloquejava per petonejar-la i tocar-la: "Jo ho vull, jo ho vull, jo ho vull." La Tània s'hi negava i se'l treia de sobre. Ell l'amenaçava i li deia: "Ho faràs."
Va demanar ajuda a un altre pilot, però no va fer res, fins al punt que el seu cos va deixar de reaccionar per la pressió persistent. Explica que "no podia compartir cap espai amb aquest company, que no podia anar a l'aeroport perquè era una tortura". I va dir prou.
Ara bé, la resposta de la companyia, recorda, va ser demolidora: "Si tu no vols volar amb ell, t'hi has d'asseure en un procés de mediació perquè et puguem donar la incompatibilitat."
La Tània hi va haver d'anar sola. El responsable de la mediació, que també era pilot, va dir en la seva defensa que potser "havia begut" i a ella li van fer prometre que no ho digués a ningú. "Em van victimitzar, culpar i amenaçar", assegura. També diu que els pilots es protegeixen entre ells.
La Tània ara està d'excedència. Ha tingut un fill i fa de formadora de tripulants de cabina, a qui sensibilitza sobre les situacions que es poden trobar.
També dona suport a companyes que ho necessitin, perquè té molt clar que "són actituds que es continuen repetint". Els recomana que siguin fortes, que demanin ajuda, que s'envoltin d'una xarxa que les sostingui i, sobretot, que denunciïn, tot i que "és un procés molt dur", remarca.
El preu que ha pagat, diu, ha tingut impacte a molts nivells: "No soc la mateixa. M'ha afectat la vida personal, la professional i la relació amb els amics."
Per què costa tant denunciar?
L'última enquesta europea de violència de gènere, coordinada per l'Eurostat i que també recull les dades de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, conclou que gairebé el 30% de les dones d'entre 16 i 74 anys de l'estat espanyol han estat víctimes d'assetjament sexual en l'entorn laboral.
En més del 88% dels casos, l'agressor havia estat un home. En declaracions al programa "Solidaris", de Catalunya Ràdio, Nacho Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, assegura que costa molt que les dones denunciïn, perquè "no és fàcil trobar testimonis, no tenen suport, interioritzen comentaris que creuen que no tenen prou gravetat i suporten el que suporten perquè pensen que és el que toca".
Parra sap que tot el que envolta l'assetjament sexual en entorns laborals és d'una perversió absoluta: "Si denuncien, s'hi juguen la feina, i això provoca la no denúncia."
En aquest sentit, Miriam Mateos Sáinz de Medrano, pèrita judicial i experta en intervencions d'investigació per assetjament laboral i discriminació a l'empresa, parla de la por que tenen les dones a l'hora de fer el pas, tot i que les empreses disposen d'una bústia anònima per fer arribar les denúncies.
Medrano recorda que l'assetjament a la feina engloba "comportaments de caràcter sexual, comentaris, tocaments o actituds que incomodin la persona i la posin en una situació d'indefensió".

Nacho Parra explica que es troben casos de dones que reben trucades o missatges constants com ara "has de deixar la teva parella", "has d'estar amb mi", "vull que tinguem alguna cosa".
També els arriben, assegura, "certs comportaments violents en àmbits distesos com un sopar de Nadal, o comentaris sexualitzats sobre la roba que porta la dona, o comentaris a tercers de caràcter sexual". En aquest sentit, l'advocat Àlex Fontelles constata que "avui dia l'assetjament s'ha sofisticat amb l'ús de la tecnologia".
Per tot això, Sainz de Medrano recorda que "la feina ha de ser un lloc segur i que els comentaris de 'guapa' o 'quin culet tens' formen part d'una cultura que ha quedat obsoleta". La pèrita judicial subratlla que, per denunciar un cas, només cal que s'hagi donat una única situació.
I recorda que, per part de l'empresa, és important que el protocol de prevenció s'activi un cop s'ha detectat o hi ha sospita d'un cas d'assetjament sexual. "L'empresa ha d'actuar sempre", assegura. L'advocat Nacho Parra recorda que les denúncies es poden fer per la via laboral o per la via penal, segons es valori en cada cas.
Els advocats experts en la matèria adverteixen que l'assetjament sexual és més greu quan l'assetjador és el cap. Miriam Mateos recomana que, si alguna dona està en situació d'assetjament sexual a la feina, ho denunciï immediatament "perquè una investigació té totes les garanties". Una de les garanties, afirma, "és que no hi haurà represàlies".









