
Gymbros i gymsis, la subcultura del fitness que sedueix els joves

En la parla dels joves s'ha instal·lat el terme "bro" per "brother"; és a dir, germà, per dirigir-se als amics. Al gimnàs, el terme que ha fet fortuna és "gymbro", que literalment vol dir germans de gim, com explica el reportatge del programa "30 minuts", que els dona veu.
Entre els joves usuaris del gimnàs s'estableix una camaraderia especial. Es troben o es coneixen entre màquines i peses de musculació. S'ajuden, "s'espotegen" –segons el seu nou vocabulari– quan estan forçant la capacitat d'aguantar pesos fins a arribar al "fallo", que és el límit de la resistència.

Tot plegat, per aconseguir un cos hipermusculat, amb bíceps i tríceps hipertrofiats, com els seus ídols de les xarxes socials, que sovint mostren l'abans i el després de la seva evolució, que acostuma a reflectir un canvi físic espectacular.
La pressió estètica, les ganes de veure's forts i –segons diuen– sentir-se més segurs davant l'opinió dels altres, és la principal raó dels més joves per passar hores al gimnàs.
Les raons del boom dels gimnasos de musculació
El fenomen dels influencers a nivell mundial explica molt d'aquesta moda entre els joves. S'hi emmirallen. I de les xarxes també n'aprenen els exercicis. O es refien del que els explica un amic.
Fins i tot de la intel·ligència artificial n'aprenen, d'exercicis, com ens admet Joan Rueda, de 17 anys.
L'excés de confiança en els missatges i la falta de percepció en els riscos provoquen de vegades lesions pel mal ús de les màquines, o per un excés de pes. Massa sovint no esperen el consell del monitor de sala –si és que n'hi ha– per poder atendre tothom.
L'allau d'usuaris a últimes hores de la tarda i vespre dona una idea del fenomen.

Margarida Casanovas, fisioterapeuta osteòpata i exgimnasta professional, explica que li arriben a la consulta tota mena de lesions per mala praxis, i això en persones de totes les edats.
Per exemple, el cas d'un jove que va patir una hèrnia discal. Però també hi ha lesions molt més freqüents, com les capsulitis, les tendinitis, les lesions musculars i dels genolls. Tot això per haver fet els exercicis sense el control adequat.
Els especialistes en salut i esport recorden que l'entrenament amb força ha de ser progressiu. De lògica pura.
L'obsessió, un assumpte de salut mental
Molts joves i adolescents converteixen la musculació en una pràctica diària o gairebé. Una altra cosa és que es converteixi en obsessió. "La línia és molt fina", explica la doctora Eva Ferrer, metgessa de la Unitat de Medicina de l'Esport, que depèn dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu.
Quan no es vol fer pràcticament res més, es descansa poc, i no hi ha aturador, pot haver aparegut lavigorèxia, que és una patologia de salut mental
Quan els arriba algun cas sospitós el deriven als professionals de salut mental. A les unitats especialitzades n'arriben en comptades ocasions o no n'hi arriben perquè costa molt, en aquests casos, tenir la percepció de la malaltia. Abans la detectarà l'entorn.

El gimnàs com a nou espai d'oci
El "30 minuts" ha entrat en una de les sales de musculació més grans del país, una nau d'un polígon de Granollers. La imatge i la música d'un DJ amenitzen la tarda.
La sala de musculació s'ha convertit per a "gymbros" i "gymsis" en el nou lloc d'oci, on es va amb els amics o amigues. O bé on se n'hi troben de nous. Un espai de relacions socials.

Aquest és un centre amb estètica nord-americana, molt fosc, perquè hi destaquin els cossos. Els nois van generalment amb roba negra, les noies, amb roba de colors llampants. N'hi ha que es graven per a penjar-ho a les seves xarxes. D'altres, senzillament, es miren.
"El gimnàs de musculació ha estat sempre molt masculí, però això ha canviat", assegura Ricard Pulido, un dels tècnics de sala: "Ara és molt més inclusiu". Hi ha moltes noies adolescents i joves.
La salut s'imposa
A tots els centres de fitness hi ha moltes dones i de totes les edats. La pèrdua de massa muscular és conseqüència de l'edat, la sarcopènia. Enfortir els músculs és necessari per mantenir els ossos en bones condicions, tant les dones, com els homes.
Fer exercicis de força és una qüestió de salut. A totes les edats, "fins i tot per a la canalla és positiu i recomanat per l'OMS", afirma la doctora Ferrer, metgessa especialista en l'esport.
Quan els més petits al parc es pengen o estiren una corda, ja estan fent força. Un dels grans problemes d'aquesta societat és que és molt sedentària
Als centres de salut en són molt conscients i es recomana la força a les dones per evitar la pèrdua d'os o per a compensar-la amb una bona massa muscular.
Les xifres del fenomen
El president de la patronal de les Empreses Catalanes de l'Activitat Física i Fitness, August Tarragó, confirma amb dades a la mà la percepció del boom. Segons ha fet públic aquest mes d'octubre l'entitat, a Catalunya hi ha prop de 4.500 centres de fitness.
"Després de la pandèmia observem l'aparició de centres 'boutique', que són els especialitzats" com, per exemple, els exclusivament femenins. Però no només això explica el fenomen. La incorporació dels centres "low cost" és important per comprendre aquestes xifres.
Avui, gairebé 4 de cada 10 catalans està apuntat a un gimnàs. I el que és més rellevant: actualment, la gent que s'hi apunta majoritàriament hi va.










