Així actua la congregació de l'IVE, acusada de manipular noies a Vic i Girona: "Si cal, escapa't de casa"

Després d'anys d'acumular denúncies, el papa Francesc ha apartat la cúpula de la congregació, fundada fa 40 anys per un home condemnat per abusos sexuals

Marta Freixanet/Ferran MorenoActualitzat

"Al missatge no hi deia res, només una ubicació". I tot i això, l'Adriana ja ho va tenir clar: la seva germana s'havia ficat en problemes. No ho va dubtar i va agafar el primer vol per venir a ajudar-la.

Va viatjar des dels Estats Units fins a Manresa, un lloc del qual no havia sentit a parlar mai. La sorpresa encara va ser més gran quan va veure que la direcció era de la parròquia de la Mercè de Manresa.

Buscant a internet, va descobrir que era la seu al Bages d'una congregació religiosa: l'Institut del Verb Encarnat. "El primer que em va sortir eren denúncies i abusos", recorda l'Adriana.

Un cop allà, va trucar a la porta i l'home que va obrir la porta li va dir que no sabien res de la seva germana. Després de molta insistència, va sortir el rector de la parròquia. Darrere seu, venia la germana de l'Adriana. Quan va intentar intervenir, el sacerdot li va impedir la sortida i la va agredir. "Em va agafar pels braços i em va llançar a terra", explica l'Adriana.

Sense poder alliberar la germana, se'n va anar immediatament a l'hospital perquè li fessin proves per les lesions causades pel capellà i per altres homes que hi havia a la parròquia. Tot seguit, ja de matinada, va anar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Manresa per denunciar a la policia l'enfrontament viscut a l'església. Lamenta que li va costar molt que li acceptessin la denúncia.

Quan ho va aconseguir, els va explicar que l'enfrontament havia estat amb Gustavo Lombardo, rector de la parròquia i sacerdot de l'Institut del Verb Encarnat.

Gustavo Lombardo a la porta de la parròquia de la Mercè de Manresa
Gustavo Lombardo és rector de la parròquia de la Mercè de Manresa i sacerdot de l'Instituto del Verbo Encarnado (3Cat)

Acusats de forçar vocacions

Coneguda com l'IVE, es tracta d'una congregació molt jove que va néixer a l'Argentina fa tot just 40 anys. El seu fundador, Carlos Buela, va ser condemnat per una desena d'abusos sexuals, però va morir abans que la sentència fos ferma.

Aquesta notícia va tenir un impacte important a l'Amèrica del Sud, però no ha impedit als seus deixebles estendre la congregació per Europa. Yamile Peralta, exmonja de la congregació, explica que "estan fent a Espanya i a Itàlia el mateix que van fer a l'Argentina". Es vanten de ser de les congregacions amb més vocacions a tot el món i de tenir missions en països de guerra on ja no queden religiosos.

La seva branca femenina són les Servidores del Senyor i de la Verge de Matará, conegudes popularment com les monges alegres. Duen un hàbit de color blau molt llampant que les fa fàcilment reconeixibles i són molt actives socialment.

Tot i aquesta imatge, el Vaticà fa anys que acumula denúncies sobre aquesta congregació, sobretot pel que fa a manipulació psicològica. Nombroses monges asseguren que no les han deixat sortir quan ho han demanat.
 

Cop sobre la taula del Vaticà

Després d'haver-los investigat, el Vaticà ha apartat la cúpula de l'Institut del Verb Encarnat i de la seva branca femenina. I ha decidit designar uns delegats pontificis per a les dues famílies religioses.

La mesura més important que ha pres el papa Francesc, però, és la de tancar-los per un període de tres anys el noviciat que tenen a Segni, a prop de Roma, on les joves es preparen per ser monges.

Entre els arguments que assenyala la Santa Seu, destaca la falta de rigor de la congregació a l'hora de detectar vocacions i li retreu que continuï idolatrant el fundador difonent els seus escrits i pelegrinant a la seva tomba. Aquests elements encaixen a la perfecció amb el relat de les víctimes.

El decret del Papa no és poca cosa: si l'IVE segueix com fins ara, desobeint el Vaticà, es pot enfrontar a l'expulsió de l'Església.
 

"Si t'has d'escapar de casa, fes-ho"

La Valeria anava de tant en tant a la parròquia quan a ella i al seu grup d'amigues les van convidar a participar en els exercicis espirituals de sant Ignasi de Loiola. No hi van veure inconvenient i van accedir.

"Van ser quatre dies d'obrir-te en canal, d'estar constantment plorant", explica. Al final dels exercicis li van dir que la veien preparada per entrar al noviciat. No s'havia plantejat mai una vida religiosa, però li van oferir com una oportunitat per "perdonar els seus pecats".

Els seus pares no volien aquest destí per a ella, però ja la van avisar que això passaria "perquè uns pares difícilment entendrien la vocació de la seva filla". Tenia només 17 anys i es va haver d'esperar a fer-ne 18 per marxar. El sacerdot de la seva parròquia li deia: "Si t'has d'escapar, fes-ho."

Cartell publicitari dels exercicis de Sant Ignasi
Els exercicis espirituals de Sant Ignasi són la porta d'entrada per a moltes persones captades pel noviciat (3Cat)

"No sabem ni on és ni què fa"

És el mateix que li va passar a un altre pare: "Em vaig trobar una carta sobre la taula que deia que se n'anava". La seva filla va marxar de casa l'endemà de complir la majoria d'edat. També acabava de fer els exercicis espirituals ignasians. Va deixar la parella, va canviar la manera de vestir i la seva actitud es va tornar més agressiva.

Ara la comunicació amb ella és molt concisa: "Bon dia i bona nit per WhatsApp, i poca cosa més." Lamenta que hagi pres la decisió de quedar-se a Itàlia, tot i les mesures preses pel papa respecte a aquesta congregació:

"Ja ha perdut la joventut. Ha tingut tanta influència que ha deixat de ser ella."

Sap que tard o d'hora la seva filla tornarà, però tem que sigui massa tard: "No sabem com sortirà ni de què viurà."

"Demanaves sortir i sempre et deien que no"

A la Valeria li ha costat 20 anys aconseguir sortir.

"Demanava deixar la congregació i em deien que no, que ja havia dit que sí a Déu i que seria una infidelitat molt gran."

Va passar la majoria d'aquests anys a la catedral de Vic, medicada per la depressió que tenia. Denuncia que mai li van permetre anar un metge de la sanitat pública i que l'obligaven a visitar-se amb qui les seves superiores li imposaven.

"Era un consagrat de l'Opus Dei que les ajudava a elles i no a mi", lamenta. Assegura que no va poder veure mai els seus informes mèdics ni sabia quines eren les pastilles que li receptava i es prenia.

"No ens fixàvem en si hi havia una vocació real o no"

Relata com ella ha participat en aquesta captació desenfrenada de joves: "Buscàvem números, tant hi feia si la vocació no era real." Havia participat en retirs espirituals i en xerrades en escoles.

Com li va passar a ella, la Valeria explica que la majoria de dones que surten d'aquesta congregació no han pogut accedir a uns estudis, generar uns estalvis econòmics ni tampoc cotitzar a la Seguretat Social.

Tot i celebrar les mesures imposades pel Vaticà, continua pujant el nombre de denúncies de víctimes i familiars.

Ningú de la congregació, com tampoc els bisbats de Vic i Girona, han volgut fer declaracions.
 

Envia un correu electrònic a bustiadenuncia@tv3.cat.
ARXIVAT A:
ReligióEsglésia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut