Descobreixen un depredador marí de fa 506 milions d'anys amb tres ulls i un abdomen branquial
El jaciment paleontològic Burgess Shale revela un depredador antic amb trets mai vistos entre els seus parents
Un depredador marí de la mida d'un dit índex, amb tres ulls, una boca circular plena de dents i urpes per atrapar les preses. No és una criatura de ciència-ficció, sinó una nova espècie que ha estat identificada als jaciments de Burgess Shale, al Canadà, i que ha rebut el nom de "Mosura fentoni".
Un cos segmentat que parla de l'actualitat
Descobert per un equip de paleontòlegs dels museus de Manitoba i Ontario, el "Mosura fentoni" vivia fa 506 milions d'anys, durant el període Cambrià. I a diferència d'altres espècies del mateix grup extint --els radiodonts--, aquest petit depredador presenta una peculiaritat anatòmica: una regió posterior del cos que recorda un abdomen format per setze segments amb brànquies.
"Aquest és un clar exemple de convergència evolutiva amb grups moderns, com els crancs ferradura, les cotxinilles d'humitat i els insectes, que comparteixen un conjunt de segments amb òrgans respiratoris a la part posterior del cos".
I és que l'evolució, sovint, resol problemes similars amb solucions semblants, encara que es tracti d'espècies separades per centenars de milions d'anys.
Un caçador amb nom de monstre japonès
El nom científic "Mosura fentoni" no és casual: amaga una picada d'ullet entre ciència i cultura pop.
Durant les excavacions, els paleontòlegs que treballaven sobre el terreny van començar a referir-se al nou fòssil com una "papallona marina" (sea moth), ja que el "Mosura" presenta unes amples aletes que fan que nedi com si planés dins l'aigua.
Aquest sobrenom va acabar inspirant el nom formal de l'espècie, que és precisament la manera com es pronuncia "Mothra" en japonès, un monstre amb aspecte d'una enorme papallona molt conegut dins l'univers cinematogràfic nipó.
Un sistema circulatori amb llacunes
Un dels aspectes més fascinants del Mosura és la preservació detallada d'estructures internes, com ara el sistema nerviós, el digestiu i, sobretot, el circulatori. A diferència del sistema tancat dels humans, aquest animal tenia un sistema obert, amb la sang fluint per grans cavitats anomenades llacunes.
Aquestes llacunes s'han conservat com a taques reflectants als fòssils, cosa que ha permès als investigadors confirmar que aquest tipus de sistema circulatori --que tenen invertebrats com les abelles, els crancs o els cargols-- ja existia fa més de 500 milions d'anys.
Moysiuk admet la importància d'aquesta troballa:
"La seva identitat havia estat molt debatuda. Però ara, gràcies a la qualitat de la preservació, es poden connectar millor les peces d'aquest trencaclosques evolutiu".
Un tresor al cor de les muntanyes Rocalloses
La majoria dels 61 exemplars de "Mosura fentoni" s'han trobat a la Pedrera Raymond, dins el Parc Nacional Yoho, al bell mig de les muntanyes Rocalloses del Canadà.
Alguns, però, provenen de noves zones del Parc Kootenay, a una quarantena de quilòmetres de distància, també a les muntanyes Rocalloses. Es tracta de jaciments excepcionals, protegits per la Unesco des del 1980.
Segons Jean-Bernard Caron, coautor de l'estudi i paleontòleg del Museu Reial de l'Ontario:
"Els radiodonts van ser el primer grup d'artròpodes que es va diversificar en el tronc de l'evolució".
Per tant, el descobriment del "Mosura fentoni" demostra que ja aleshores hi havia una gran varietat de formes i funcions dins aquest grup, una varietat que, fins fa poc, es creia molt més limitada.
- ARXIVAT A:
- Recerca científicaCiència
