El metro de Barcelona no serà accessible per a tothom fins al 2028

L'adaptació del metro de Barcelona per a les persones amb mobilitat reduïda i amb cadira de rodes no s'atura, és cert, però ara que s'està al final del procés, el ritme és lent. Falten 9 de les 163 estacions que té la xarxa, i això vol dir que a més del 94% de les estacions hi ha ascensors que van des del carrer fins a les andanes.

Les que falten, però, no estaran adaptades fins d'aquí a 4 anys, és a dir, el 2028. I seran 8 i no 9, perquè Urquinaona encara estarà en obres aquell any.

Aquesta és la situació actual de les 9 estacions que encara no són accessibles, representada en el següent mapa interactiu. Per una banda, tenen les obres en marxa les estacions Espanya L3, Clot L1 i Ciutadella L4. I, per altra banda, les obres encara no han començat a les estacions Verdaguer L4 i L5, Plaça de Sants L5 i L1 i Urquinaona L1 i L4.

Tenir totes les estacions de metro adaptades d'aquí a 4 anys és, almenys, la previsió amb què treballa la Generalitat, segons Manel Nadal, que ha tornat al Departament de Territori com a secretari de Mobilitat:

"El nostre objectiu és molt clar. Al final d'aquesta legislatura hem de tenir totes les estacions adaptades... o una en concret, en obres."

Si això es compleix, serà 4 anys més tard de la previsió que feia el govern català el 2022.

D'ara fins al 2028, també s'actuarà en alguns intercanviadors, per exemple en el de Plaça Catalunya, on es faran rampes, o en el de Sants-Estació, per evitar llargs recorreguts per arribar als ascensors. En altres casos, s'ha de fer el transbordament per l'exterior.

Adaptar les estacions, més enllà dels ascensors

Mentrestant, els col·lectius de gent que van en cadira de rodes segueixen pressionant perquè no s'aturin les obres d'adaptació. A més, creuen que adaptar les estacions no és només posar ascensors. Joan Pahisa, de l'entitat ECOM, apunta els problemes principals amb què es troben en el dia a dia:

- Ascensors espatllats o vandalitzats que triguen a reparar-se.

- Els torns, les portes per entrar: a vegades són antigues, no són accessibles i no sempre funcionen.

- Grans distàncies entre el vagó per a cadires de rodes i els ascensors.

- Màquines de bitllets massa altes.

- Rampes amb massa pendent per les quals és molt difícil avançar si no es va en cadira elèctrica.  

I, tal com denuncia Pahisa, les conseqüències són evidents:

"Si el transport públic no és accessible, això et limita la teva vida diària, la teva vida independent, anar a la feina, quedar amb els amics... T'ho limita absolutament tot."

Afegeix que tothom, en algun moment de la seva vida, pot tenir limitada la mobilitat i necessitar una xarxa completament accessible. En són un exemple les persones que van amb caminadors, amb crosses, amb cotxets de nadó i també les que porten maletes.

Un altre problema que consideren que afecta tothom és la separació entre el vagó i l'andana, tant horitzontalment com verticalment, encara que hi hagi un recreixement de l'andana.

És amb el que es troba Alma Pereira Bonet quan no pot fer teletreball i ha d'anar a l'oficina. Hi ha el perill que la roda petita de la seva cadira quedi atrapada en el forat. Ja li va passar i la van ajudar, però ara té por:

"¿I si jo estic encallada, el metro es posa en marxa, i no se n'ha adonat el conductor perquè no em veu? La visibilitat és més baixa, i si de sobte se'n va... jo me'n vaig amb el tren."

De fet, hi ha un estudi de Ferrocarrils, TMB i la Diputació de Barcelona que estableix la relació entre el forat, el vagó i l'andana i el percentatge de persones que van en cadira de rodes que poden entrar i sortir sense dificultat. Si el forat és de 5 cm, poden passar un 90%, però si és de 8, 9 o 10 cm, la meitat de les persones que van en cadira de rodes no poden passar.

I especialment preocupant és la situació de les estacions que fan corba, com Virrei Amat i Maragall, de la línia 5, dues estacions recentment adaptades. Amb cadira de rodes, les persones poden arribar a l'andana, però no poden pujar al metro. Territori reconeix que fa anys que hi treballen, però que encara no han trobat la manera de fer-ho possible.