El Ministeri d'Economia tanca la consulta pública per l'opa del BBVA al Sabadell
El govern espanyol recull els últims arguments per decidir si el Consell de Ministres imposa noves condicions al BBVA
El Ministeri d'Economia ha tancat aquest divendres la consulta pública que va obrir per recollir més opinions sobre els aspectes d'interès general en l'opa del BBVA al Sabadell. L'han tingut oberta durant set dies i, segons el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, les respostes que han anat enviant les organitzacions empresarials, els gremis, els sindicats, diferents institucions, clients i particulars l'han d'ajudar a decidir.
Així ho ha explicat a Televisió Espanyola, on ha rebutjat definir com un "referèndum" la consulta sobre l'opa, i ha dit que els ha servit per extreure "informació qualitativa rellevant" de persones afectades o involucrades en el procediment.
"El que volem treure d'aquesta consulta és informació qualitativa rellevant sobre aquestes raons, aquests motius d'interès general, que puguin tenir les persones afectades o directament involucrades, que ens puguin servir per prendre la decisió amb totes les garanties possibles. Això no és un 'opa sí, opa no', no és un referèndum respecte de l'opa."
Cuerpo haurà de decidir en set dies feiners i té dues opcions. La primera seria donar per bo directament el dictamen i les condicions imposades per la CNMC, però davant la pressió de determinats agents econòmics sembla poc probable. L'altra opció, que té més números, és elevar la discussió i la decisió final al Consell de Ministres, que s'hauria de pronunciar d'aquí un mes, o sigui cap a finals de juny, tal com marca la llei de defensa de la competència.
De tota manera, en aquesta fase el Consell de Ministres no podrà paralitzar l'opa com reclamen algunes veus. La llei preveu que el govern espanyol només podria endurir les condicions d'acord amb aspectes d'interès general; en funció del grau d'enduriment de les condicions que apliqui el Consell de Ministres, s'obstaculitzaria més o menys el pla del BBVA.
Una consulta inèdita i per sorpresa
La consulta pública es va obrir per a sorpresa de tothom. Els directius del BBVA i del Banc Sabadell neguen que sabessin res d'aquesta iniciativa abans que Pedro Sánchez l'anunciés a les jornades del Cercle d'Economia el 5 de maig. El mateix asseguren que els va passar a totes les associacions d'empresaris de Catalunya, institucions i sindicats, que durant aquest temps s'han mobilitzat per posicionar-se en contra de l'operació i argumentar els perills que, segons ells, comportaria.
La llista de greuges és llarga i és la mateixa que han intentat encabir en el formulari de la consulta pública. De tota manera, algunes organitzacions consideren que era difícil amb el format dissenyat. Pensen que les preguntes eren molt concretes, i que hi havia poc espai per poder estructurar-les. Creuen que si al final el BBVA acabés controlant o fusionant-se amb el Sabadell, es reduirien les entitats i, per tant, es reduiria la capacitat de negociació dels clients i comportaria reduir la competència, més dificultats per accedir al crèdit, el tancament d'oficines i reduccions de plantilla, entre molts altres efectes.
Un clam general contra la fusió
La iniciativa de la consulta pública --amb els seus defectes i virtuts-- va esperonar molts contraris de l'operació a mobilitzar-se. Fins i tot, el Consell de les tretze Cambres de Comerç catalanes, les patronals Foment, Pimec i Cecot, associacions com Femcat, Barcelona Global, organismes com el RACC i la Fira de Barcelona i també el Col·legi d'Economistes han enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per reclamar la seva intervenció per evitar una fusió entre els dos bancs.
Consideren --i així l'hi expliquen a la carta-- que l'operació perjudicaria l'interès general, i citen l'excés de concentració del sistema financer a la capital de l'Estat, la pèrdua de coneixement i talent a Catalunya, el tancament d'oficines i la reducció de plantilles i de retruc d'atenció als clients.
La carta va tenir una gestació difícil per poder integrar opinions molt diverses i, un cop enviada, en algunes organitzacions s'ha obert un debat intern i dubtes de si s'havia d'haver firmat una carta d'aquestes característiques. L'últim a sumar-se, aquest dilluns, a un posicionament contrari a l'operació va ser el Consell de Treball Econòmic i Social, un òrgan consultiu de la Generalitat.
Mentrestant, guerra per captar clients
La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Cani Fernández, va defensar dimarts al Congrés de Diputats que, després d'una anàlisi d'onze mesos, el seu organisme considera que la competència està garantida:
Al mateix temps feia valdre que la decisió fos per unanimitat.
És una sensació que no ha sorprès alguns petits i mitjans empresaris. Han viscut a la seva pròpia empresa una veritable guerra comercial. I, segons apunten, diferents entitats com CaixaBank, el banc Santander o Kutxabank s'han llançat a oferir condicions molt llamineres per intentar captar nous clients i noves vies de negoci.
- ARXIVAT A:
- Banca
