El Pacte pel Padró se signa al Parlament amb el suport de PSC, ERC, Comuns, CUP i 200 entitats
Junts no ha signat el manifest, que considera que "no és coherent amb els recursos del país", i retreu l'absència de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya
El Pacte pel Padró a Catalunya s'ha presentat i signat aquest dimecres al Parlament. Impulsat per la Xarxa d'Entitats del Padró i amb el suport del PSC, Esquerra, els Comuns, la CUP i 200 entitats, el seu objectiu és que els veïns de tots els municipis puguin empadronar-se, "sense cap tipus de discriminació", atesa la situació actual, en què aquest tràmit s'ha convertit en una disputa política en alguns municipis:
"Valorem positivament el pacte polític signat que permet tenir una radiografia adequada de la població dels municipis i de les seves necessitats."
En canvi, Junts no signa el manifest perquè creu que el pacte "no és coherent amb els recursos del país", però s'obre a dialogar amb els promotors per incloure-hi "les modificacions necessàries".
Els signants destaquen la greu situació d'exclusió residencial, el creixement dels discursos d'odi i la criminalització de la pobresa com a elements que fan necessari un "pacte polític ampli per garantir la igualtat de drets i que els veïns de tots els municipis puguin exercir el seu dret i la seva obligació d'empadronar-se".
En la roda de premsa explicativa han indicat, també, la voluntat de combatre "la desinformació que hi ha sobre el padró":
"Hem de recordar que la missió del padró és constatar la residència i no controlar els drets dels residents. És una eina de cohesió social perquè ens beneficia a tothom que els ajuntaments sàpiguen quantes persones hi ha i les necessitats que tenen per poder planificar les seves polítiques."
Asseguren que el padró "és un tràmit administratiu per accedir als drets, no un mecanisme que els atorga."
El text assenyala les dificultats i impediments d'algunes persones per empadronar-se i l'arbitrarietat en l'aplicació de la llei, que "comporta desigualtat territorial i suposa una penalització per als ajuntaments que treballen assumint la protecció i el respecte als drets de les persones".
Entre els acords, hi ha el del compromís amb el respecte a la legalitat vigent i els drets de la ciutadania, impulsar polítiques d'empadronament actiu i vetllar perquè les administracions siguin transparents amb els procediments per accedir al padró.
Junts se'n desmarca
Junts no ha signat el manifest perquè consideren que el pacte "no aborda amb profunditat qüestions per a una gestió del padró coherent amb les eines i els recursos que té el país ara mateix".
També han retret l'absència de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Tot i això, s'obren a dialogar amb els promotors per incloure-hi les "modificacions necessàries."
Així ho han traslladat en una carta signada pel secretari general, Jordi Turull, i la secretària d'Organització, Judith Toronjo, en què demanen diversos canvis.
Entre les modificacions exigides hi ha un "finançament adequat" per als municipis que assumeixin l'empadronament, la participació activa de l'ACM i la FMC, contemplar un pla de distribució territorial equilibrat que "eviti la concentració excessiva" en determinats municipis i la revisió de lleis, protocols i recursos per "garantir els drets i deures" associats a l'empadronament.
En una convenció municipalista a Vic, Junts ja va deixar clara la seva posició, assegurant que volien prohibir l'empadronament a tothom que ocupés il·legalment un habitatge.
La formació insisteix, però, que el seu compromís és "clar" en la defensa de la inclusió social i la dignitat de totes les persones.
Els signants del manifest estan oberts a dialogar "per garantir l'accés al padró a tots els ciutadans i ciutadanes".
El PP, Vox i Aliança Catalana tampoc han signat el pacte.
