Els acords amb el PSOE com a munició: la batalla entre ERC i Junts s'instal·la al Congrés

Aquest cap de setmana Jordi Turull assistia al congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya a Martorell. Assegut a la primera fila, el secretari general de Junts, al ser presentat a l'auditori, rebia aplaudiments i algun xiulet de desaprovació dels compromissaris republicans. Potser per apaivagar aquests xiulets, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, va aprofitar el seu discurs per parlar del seu "amic Jordi". 

D'aquesta frase es podrien rememorar els llargs mesos que Junqueras i Turull van compartir a presons madrilenyes i catalanes per les condemnes del procés, i també venen a la memòria els continus desitjos que fan les cúpules de Junts i Esquerra per intentar reconstruir ponts entre les dues formacions polítiques principals en el panorama independentista, però...

Rufián ataca Junts en el ple del Congrés

La sessió de control al govern espanyol que s'ha celebrat aquest dimecres al Congrés havia de centrar-se, de nou, en les disputes entre socialistes i populars per casos de suposada corrupció que esquitxen les dues formacions; des dels de la parella de la presidenta madrilenya Ayuso, del PP, als de l'exministre socialista Ábalos. O també per la situació d'excepcionalitat que es viu a València amb el president Carlos Mazón, acorralat per la gestió de la dana, que ha agafat aire pactant uns pressupostos amb l'extrema dreta de Vox que exigeixen endurir la política migratòria i fer més laxa la mediambiental. Però no ha estat així.

El protagonisme de la sessió se l'ha emportat el portaveu d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, que, aprofitant una pregunta oberta a Pedro Sánchez sobre quines creu que són les necessitats dels catalans, ha abordat el president espanyol amb el caos de Rodalies. 

I Rufián ha anat més enllà, i ha dit que Esquerra intenta arreglar el desgavell, amb el traspàs de competències, mentre assegura que els socialistes l'entorpeixen i que la dreta catalana, assenyalant amb el dit directament les bancades de Miriam Nogueras i de Junts, s'aprofita de tot plegat. Textualment, el portaveu republicà ha acusat els de Puigdemont de "trinxar Esquerra per la negociació del traspàs de Rodalies mentre, alhora, intenten posar amiguets en el consell d'administració de Renfe".

Rufián es referia a una notícia publicada aquest dilluns al diari La Vanguardia en què es deia que Junts volia recuperar el poder que tenia Convergència a Madrid intentant que l'economista Eduard Gràcia, pròxim a l'espai "postconvergent", entrés a la direcció de Renfe, un moviment que no seria l'únic en aquest sentit. 

L'esbroncada es trasllada a les xarxes

En paral·lel a l'atac de Rufián des del seu escó, el portaveu republicà també publicava en el seu perfil d'X el dibuix d'una rata per contestar una piulada del diputat juntaire Josep Maria Cruset, que es vantava que una iniciativa seva aprovada al Congrés per lluitar contra les ocupacions només havia rebut els vots en contra d'Esquerra, Bildu i els Comuns. 

Immediatament, el diputat de Junts al Parlament, Francesc de Dalmases, ha respost. Ha dit que la tècnica de comparar rivals amb animals era pròpia de nazis i que tot ve d'un indocumentat sense estudis. Es dona la circumstància que Dalmases és amic i col·laborador de Laura Borràs i que durant la seva etapa a Madrid ja va participar en primera persona en enfrontaments amb Gabriel Rufián.

Pel que fa a la polèmica, ja fora als passadissos Rufián ha dit que no s'estalviarà de contestar cap dels atacs de Junts cap a la formació de Junqueras. I ha anat més enllà dient que no es deixarà "trepitjar pels que es creuen els amos de Catalunya" i que sempre es "queda curt" contestant a Junts.

Junqueras i la necessitat de respectar els acords dels independentistes

Tornant al cap de setmana passat, a Martorell i al congrés republicà, Junqueras, que es dirigia a Turull com un "amic", també demanava que les dues formacions independentistes respectessin mútuament els diversos acords a què han arribat o arribaran amb el govern de Pedro Sánchez. 

Des dels indults i l'amnistia que van pactar els republicans fins a la delegació de competències d'immigració a la Generalitat o el català al Congrés, acordats amb Junts, els dos partits independentistes s'han retret que les seves fites són millors que les del rival i que, alhora, les del rival no són tan rellevants com volen fer creure. Competitivitat per veure qui treu el millor acord i qui aconsegueix que aquest acord es compleixi fins a les últimes conseqüències i amb la mirada posada en tot moment en qui es fa amb l'hegemonia de l'independentisme, ara que Aliança Catalana ha aparegut com a nou protagonista a l'escenari. 

Els últims exemples? Junts ha dit que el traspàs de Rodalies acordat entre Sánchez i Esquerra no és un traspàs perquè, per salvar recels dels sindicats de Renfe, s'ha establert que l'empresa mixta que dirigirà el traspàs tingui un percentatge més gran de participació de  l'Estat que de la Generalitat, tot i que estigui presidida pel govern català. En paraules d'aquesta setmana del portaveu de Junts, Josep Rius, això és "el certificat de defunció de l'acord".

Per la seva part, Esquerra ha menystingut la iniciativa de Junts al Congrés per resoldre de forma exprés les ocupacions il·legals de pisos en 48 hores. Els republicans retreuen que aquest acord l'hagin votat de la mà dels socialistes però també dels populars i de Vox. De la mateixa manera, retreuen que Junts es vanti del repartiment de menors migrants per comunitats autònomes. El mateix Rufián diu que més que de persones sembla que es parli de "paquets". 

 

Una guerra que s'estén més enllà de l'independentisme

Aquesta picabaralla entre Esquerra i Junts té una derivada que salta a la política espanyola. El Partit Popular acusa Sánchez de ser ostatge dels independentistes i de firmar qualsevol cosa que li exigeixin a canvi de continuar dins La Moncloa. Tot això és considerat munició per un Núñez Feijóo que intenta buscar temes que apartin el focus de les polèmiques mediàtiques que afecten el Partit Popular. 

Polèmiques com les suposades irregularitats fiscals amb Hisenda de la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso; com les pressions cada cop més fortes des de dins i fora del partit perquè el president valencià, Carlos Mazón, dimiteixi, o també l'estrany equilibri que vol mantenir el líder del PP amb l'extrema dreta. Vox és l'únic soci viable dels populars i alhora el seu gran maldecap, perquè li pot esgarrapar votants i també perquè defensa figures com Donald Trump, partidari de polítiques contràries als interessos d'Espanya com els aranzels comercials o la posició nord-americana a la guerra d'Ucraïna.

Davant de tot això, el PP fa una aposta segura i sap que el relat en contra de Catalunya i les seves suposades ganes de trencar Espanya li dona rèdits polítics a molts territoris de l'Estat. Justament la carta contrària que juga Pedro Sánchez, que ha tornat a comprovar que Catalunya i els seus vots són garantia de bons resultats per als interessos socialistes i que no dubta a apel·lar que l'enfrontament entre territoris que propaga el PP fa que molts tornin a plantejar-se votar opcions diferents de la dreta.

Arribats a aquest punt, no és difícil concloure que, anys després del procés, Catalunya continua marcant el dia a dia de la política espanyola i que depenent de cap on derivi tot plegat la podria continuar marcant en el futur immediat.