Els diagnòstics de trastorn límit de la personalitat han pujat un 60% en 12 anys a Catalunya

Els diagnòstics del trastorn límit de la personalitat (TLP) han augmentat un 60% a Catalunya en els últims 12 anys. 

Segons les últimes dades del Departament de Salut, tot i que la prevalença del transtorn es manté, als centres públics de salut mental hi havia 3.800 casos diagnosticats l'any 2012, una xifra que s'ha enfilat fins als 6.200 el 2024. 

El TLP és una patologia mental greu que fa viure les persones afectades en una muntanya russa constant d'emocions que les limita en totes les esferes de la seva vida. 

És el trastorn de personalitat més freqüent, es caracteritza per una gran dificultat per construir la pròpia personalitat, i sovint va lligat a un índex alt d'intents de suïcidi. Es calcula que pot afectar fins a un 6% de la població adulta i prop d'un 3% d'adolescents.

Per què hi ha més casos?

Victòria López és psicòloga i coordinadora del Servei de Rehabilitació Lesseps de la Fundació CPB Serveis Salut Mental de Barcelona, l'únic centre públic a tot Espanya dedicat exclusivament al trastorn límit de la personalitat.

Amb 30 anys d'experiència en aquest àmbit, López atribueix l'augmentat de casos als canvis en els mètodes diagnòstics que s'han introduït en els últims anys. I posa com a exemple el fet que abans molts casos de trastorn límit de personalitat es confonien amb trastorns bipolars.    

Roger Ballescà, coordinador de Salut Mental Infantojuvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell, afegeix que la intensitat de les xarxes socials i la vida accelerada que portem afavoreixen que puguin aflorar aquest tipus de trastorns. 

Subratlla, però, que sobretot estan relacionats amb vivències traumàtiques durant la infància.

Què comporta patir TLP?

La coordinadora del Servei de Rehabilitació Lesseps, Victòria López, fa aquest símil per intentar explicar el que senten les persones que pateixen el trastorn límit de personalitat:

"Tu et mires al mirall i et poses unes ulleres que no estan ben graduades... et veuràs distorsionada, difuminada i amb una sensació d'inseguretat que et fa ser molt suspicaç"

Roger Ballescà, de la Fundació Hospitalàries Martorell, afegeix que aquestes persones "tenen moltes dificultats per contenir les seves emocions i per establir relacions estables, són molt impulsives i tenen relacions conflictives que fàcilment poden desembocar en problemes de drogoaddicció".

A quina edat es diagnostica?

Ballescà assegura que cada cop veu més casos en persones adultes però també en adolescents. Tot i això, aquest especialista és partidari de no fer diagnòstics prematurs.

Creu que per arribar al diagnòstic de TLP cal esperar que la persona maduri "i la personalitat s'acabi de consolidar". És per aquest motiu que considera que "hauríem de reservar aquests diagnòstics per a persones ja més crescudes".

L'altra especialista consultada, Victòria López, creu, però, que hi ha casos d'adolescents en què "ja es veu molt clar i es podrien diagnosticar". Assegura que "això ens ajudaria al seu tractament quan arribin a adults". 

Aquest últim és el cas de l'Ale, una dona que ara té 33 anys però a la qual des de la preadolescència li van diagnosticar trastorn límit de la personalitat. Cal afegir que la majoria de pacients amb TLP són dones.

"La gent no et suporta"

L'Ale va tenir una infància i una adolescència molt dures. Va patir abusos sexuals per part del seu pare. Aquell fet la va abocar a una espiral de drogues i alcohol i va deixar els estudis.

Explica que no la tractaven bé i, a sobre, "ningú m'ensenyava com regular i gestionar les meves emocions". Descriu així els sentiments que provocava en el seu entorn:

"La gent no et suporta i et veu com una persona polèmica i problemàtica amb qui no es pot tenir una relació tranquil·la"

Admet que "pots tenir una relació tranquil·la durant dos dies, però al tercer ja hi ha algun problema per la intensitat amb què el trastorn et fa sentir les coses, per a bé o per a mal".

La seva vida ha estat marcada per molts problemes --a causa del seu caràcter inestable-- i per un llarg historial d'intents de suïcidi, molt comuns entre les persones que pateixen TLP. 

L'Ale explica així el que li havia passat a la feina: 

"No només tenia problemes amb clients, sinó també amb el meu cap, perquè no sé acceptar normes. Si no estic d'acord amb una cosa, la meva intensitat em diu... protesta i arma un sidral!" 

Explica que es pot controlar durant un temps, 2-3 mesos, però diu que arriba un moment en què ja no pot continuar fent aquest esforç. 

Subratlla que òbviament tot això també afecta les relacions familiars i de parella, on les coses es poden complicar molt i fins i tot es pot acabar maltractant la gent més pròxima.

El tractament

La psicoteràpia que fan al servei pioner de Rehabilitació Lesseps de Barcelona ha demostrat una millora de tots els aspectes de la vida de les persones amb trastorn límit de la personalitat. 

Es fan sessions individuals i grupals, però els pacients aprenen sobretot a tornar a ser funcionals, és a dir a saber conviure amb els altres i a gestionar els conflictes també amb ells mateixos. L'objectiu final és, doncs, que aquestes persones puguin tenir un projecte de vida.

Per regla general, els tractaments de psicoteràpia en pacients amb TLP tenen uns dos anys de durada. Els recursos, però, són escassos i en aquest centre públic --l'únic a tot l'Estat-- tenen una llarga llista d'espera.

Puntualment, les persones que pateixen trastorn límit de personalitat també poden medicar-se amb fàrmacs que els ajuden a regular i controlar la seva impulsivitat.