Figueres ja té les mateixes condicions climàtiques que tenia Reus el 1950

El clima de Catalunya cada cop té més condicions típiques del nord d'Àfrica. Un exemple és que Figueres, a més de 200 quilòmetres de distància cap al nord de Reus, ja té les condicions climàtiques que tenia la capital del Baix Camp el 1950. I és que cada cop ens allunyem més del clima temperat mediterrani i ens acostem més a un que té més condicions subtropicals, més pròpies del nord d'Àfrica.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat l'edició 2024 del Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC), una radiografia exhaustiva de l'evolució climàtica al territori català des del 1950. 

L'informe confirma amb dades precises que Catalunya viu immersa en una dinàmica d'escalfament sostingut i d'alteració de patrons climàtics. 

El 2024 va ser, de fet, el tercer any més càlid des del 1950, amb una anomalia tèrmica de +2,2 °C respecte del període de referència (1961-1990), només superat pels anys 2022 i 2023.

Són aquests darrers 3 anys, de fet, els que han registrar una mitjana de temperatura més disparada, dins d'una dècada plena de rècords.
 

Estius incandescents i hiverns suaus

L'estiu és l'estació que més s'escalfa: el BAIC indica un increment de +0,38 °C per decenni, mentre que l'hivern 2023-2024 va ser el més càlid mai registrat, amb anomalies mensuals que van arribar a +3,5 °C al febrer. 

A més, la temperatura màxima diürna augmenta més de pressa que la mínima nocturna, fet que accentua l'impacte de les onades de calor i agreuja la sensació tèrmica.

Els indicadors climàtics associats a la calor --com els dies de calor intensa, les nits tropicals o les ratxes càlides-- van augmentar, mentre que els relacionats amb el fred, com les glaçades o les nits fredes, mostren una davallada clara.

Aquest escalfament també es reflecteix en rècords locals. El 2024 es van assolir els 40,0 °C a l'Observatori Fabra, superant el rècord d'una sèrie centenària iniciada el 1914, i es van observar nits tropicals a la tardor al litoral, una dada que trenca amb el perfil temperat del clima mediterrani tradicional.

Pluja després de tres anys de sequera

Després d'una de les sequeres més llargues i extenses registrades a Catalunya --del juliol de 2021 fins a l'estiu del 2024--, l'any passat va aportar un bri d'esperança. 

Les pluges de primavera i, sobretot, de tardor van permetre tancar la pitjor part de la sequera a gran part del territori.

L'anomalia pluviomètrica mitjana del 2024 va ser positiva: +8,9 % respecte del període 1961-1990, classificant-se com un any entre normal i plujós. 

Però si tenim en compte el llarg termini, la precipitació anual mostra una lleugera tendència a la baixa (-2 % per decenni), encara que no significativa estadísticament, segons el criteri del BAIC.

La distribució estacional també va ser desigual: mentre que primavera i tardor no van mostrar tendències clares, l'estiu i l'hivern sí que van presentar una reducció de la precipitació, afegint pressió sobre els ecosistemes i les reserves hídriques.
 

Un cel cada cop més net: augmenta la insolació

El BAIC 2024 també assenyala que el nombre d'hores de sol augmenten: va ser el desè any amb més insolació des del 1951, amb una anomalia de +11,2%, i la tendència és ascendent: 35 hores de sol més per decenni.

D'altra banda, els dies de cel serè creixen a un ritme de 7 dies per decenni, mentre que els dies coberts es redueixen en 2 dies per decenni deixant més exposició directa al sol.

El mar també s'escalfa i puja

Així i tot, l'escalfament no es limita a l'atmosfera: les dades de l'Observatori de l'Estartit mostren que la temperatura superficial de l'aigua del mar ha pujat 0,35 °C per decenni entre 1974 i 2024.

El 2024 es troba entre els anys amb temperatura més elevada als primers 50 metres de profunditat, i a 80 metres la mitjana anual va ser la més alta registrada, amb 14,6 °C.

A més, el nivell del mar també puja: des del 1990, ha augmentat 3,1 cm per decenni, és a dir, uns 11 cm en 35 anys, fet que afegeix pressió sobre les zones costaneres.

Senyals d'un ecosistema alterat

Malgrat la recuperació hidrològica de la segona meitat del 2024, la vegetació encara va patir les seqüeles de la sequera. 

Segons la Xarxa Fenològica de Catalunya (FenoCat), s'han observat assecaments de pinedes al Garraf, alzines a Collserola i vinyes mortes al Penedès. 

Fins i tot s'ha registrat floració esporàdica fora de temporada de ginesta (gener-febrer), un símptoma clar del desequilibri ambiental.

L'augment de la temperatura afecta a tots els paràmetres mediambientals. L'acumulació de dades evidencia que el clima català es mou cap a un escenari més càlid, més sec a l'estiu i amb episodis extrems més freqüents.