Israel comença una gran ofensiva per ocupar permanentment el nord de Gaza

L'exèrcit israelià ha ampliat avui l'ofensiva a la Franja de Gaza, amb una operació militar de gran abast que han batejat amb el nom de Carros de Gedeó.

El foc és intens des d'aquest matí als voltants de Deir al-Balah, al centre de la Franja, cap on les tropes israelianes han avançat durant la nit. 

Les columnes de fum causades per aquesta nova ofensiva són visibles des d'Israel, a l'altra banda de la frontera.

Deir al-Balah és una de les poques zones de Gaza que no havien estat arrasades. Just al costat hi ha un camp de refugiats, amb milers de persones que havien fugit d'altres bombardejos.

És el cas de l'Um Firas al-Mansi, que intenta recuperar alguna cosa del que fins aquesta nit era casa seva, una tenda precària al camp de desplaçats que ha rebut l'impacte d'un projectil israelià:

"Vam deixar casa nostra bombardejada, vam venir a aquest campament i ja l'han atacat 13 vegades. No som objectius, som gent normal, per què ens ataquen?"

Miraculosament, cap membre de la família al-Mansi ha resultat ferit, però ara probablement haurà de desplaçar-se de nou.

Mentrestant, les Forces de Defensa d'Israel continuen bombardejant tota la Franja, especialment al nord.

Només durant tot el divendres i la primera meitat de dissabte han mort almenys 175 persones i més de 450 han resultat ferides, segons les últimes xifres publicades per les autoritats sanitàries gazianes.

Aquesta mitjanit, en un missatge a Twitter, les Forces de Defensa d'Israel han anunciat que al llarg del divendres havien "començat a dur a terme atacs extensos i a mobilitzar tropes per aconseguir el control operatiu" de diverses àrees de la Franja.

"Això forma part dels preparatius per ampliar les operacions i complir els objectius de la guerra, inclòs l'alliberament d'ostatges i el desmantellament de l'organització terrorista Hamas", es pot llegir, també.

Es dona la circumstància que el govern presidit per Benjamin Netanyahu va aprovar el 5 de maig la mobilització de desenes de milers de reservistes per expandir les operacions militars a Gaza amb l'objectiu de "conquerir" més territori i "promoure l'emigració" dels gazians.

Dos objectius que contravenen frontalment el dret internacional humanitari.

Gedeó, el nom amb què Israel ha batejat aquest nou atac sobre la Franja, era un líder israelià que, segons la Bíblia, va alliberar el seu poble de l'opressió de la tribu beduïna dels madianites.

Hamas confirma que continua negociant amb Israel malgrat els atacs

Hamàs afirma que els seus negociadors han obert una nova ronda de negociacions amb l'objectiu d'acabar amb la guerra a Gaza, hores després que Israel llancés la gran ofensiva.

Les converses indirectes entre representants de Hamas i d'Israel es fan a Doha, la capital de Qatar. En principi, no hi ha condicions prèvies per part de cap de les dues parts.

Israel Katz, el ministre de Defensa israelià, ha confirmat que Hamas ha reprès les negociacions indirectes a Qatar per buscar un acord sobre els ostatges. 

Al compte d'X de l'exèrcit israelià s'assegura que Israel no deixarà d'atacar per prendre "zones estratègiques" de Gaza "fins que Hamas ja no sigui una amenaça i tots els nostres ostatges siguin a casa".

Més de 53.200 morts

Aquesta intensificació de l'ofensiva israeliana ha causat un augment del nombre de víctimes mortals, que en les últimes hores s'han duplicat respecte a les xifres habituals.

L'últim balanç de les autoritats gazianes ha elevat a 53.272 morts i 120.673 ferits el nombre de víctimes des de l'inici de l'ofensiva militar israeliana sobre la Franja després dels atacs del 7 d'octubre del 2023 per part de Hamas i altres grups palestins que va causar uns 1.200 morts i en què van ser capturades unes 250 persones.

Tot plegat, quan fa dos mesos i mig que a la Franja no hi entra cap mena d'ajuda: ni aliments, ni medicaments, ni material mèdic ni de cap altra mena, a causa del bloqueig total ordenat per Netanyahu el 2 de març, que ha convertit Gaza en "un infern de mort i destrucció", segons l'ONG Amnistia Internacional. 

Aquest diumenge s'arribarà als 590 dies d'ofensiva israeliana incessant sobre la Franja de Gaza, que només ha conegut dues pauses, d'una setmana, el novembre de 2023, i de dos mesos, entre mitjan gener i mitjan març d'aquest any, que Israel va trencar unilateralment el 18 de març.