Israel llança un atac de gran abast contra l'Iran, que el qualifica de "declaració de guerra"

Escalada bèl·lica al Pròxim Orient: Israel ha complert l'amenaça i ha atacat l'Iran aquesta matinada.

Un "atac preventiu" de gran abast, que el règim iranià ja ha qualificat de "declaració de guerra".

Les Forces de Defensa d'Israel han explicat que, a les ordres del primer ministre, Benjamin Netanyahu, han atacat un centenar d'objectius amb uns 200 d'avions de combat.

Aquest divendres a la nit (hora local), l'agència de notícies Mehr ha informat d'una "enorme explosió" a Esfahan, al centre de l'Iran. A la província d'Isfahan hi ha diverses instal·lacions nuclears com la de Natanz. 

L'exèrcit israelià assegura que la seva força aèria ha atacat una planta nuclear a Esfahan. Un centre que no s'hauria vist afectat per l'operació militar llançada divendres al matí. 

Segons Tel-Aviv, l'Iran havia convertit aquest punt en un centre de "reconversió d'urani enriquit", la fase posterior a l'enriquiment de l'urani en el procés de producció d'armes nuclears. 

També s'han sentit explosions a prop del centre nuclear de Fordow, al sud de Teheran.

Aquest atac a gran escala ha començat cap a les 3.30 hora local, les 2.00 a Catalunya.

Cinc hores més tard, Effie Defrin, portaveu militar, ha informat que els pilots israelians continuaven atacant "objectius militars i objectius vinculats al programa nuclear".

Hi ha hagut explosions a les principals ciutats iranianes, com Teheran, Esfahan o Tabriz, però també en múltiples instal·lacions militars i nuclears. Cal destacar el bombardeig a la planta de Natanz, on l'Iran enriqueix urani.

Tanmateix, les bombes israelianes també han caigut sobre àrees residencials de Teheran, la capital iraniana.

L'agència iraniana IRNA ha informat que a Teheran han mort almenys 5 persones, i la televisió estatal ha informat que un centenar de persones han resultat ferides arreu del país.

Pel que fa als objectius israelians, l'Iran ha confirmat la mort del cap de l'Estat Major de les forces armades i del comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, els generals Mohammad Bagheri i Hossein Salami.

En total, segons ha informat més tard l'agència Reuters, Israel hauria assassinat una vintena d'alts comandaments militars iranians, entre els quals també hi ha el cap de la força aèria de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, Amir Ali Hajizadeh.

Israel també ha mort sis científics nuclears, segons han informat mitjans estatals, entre els quals s'han sabut els noms de Mohammad Mehdi Tehranchi i Fereydoon Abbasi.

Les alarmes han sonat des del primer moment a la capital iraniana, però també en altres parts del país.

El lleó que s'alça

Poc després de l'inici de l'ofensiva, Netanyahu ha compartit a les xarxes un missatge adreçat a la ciutadania en què afirma que "aquesta operació continuarà durant tants dies com calgui".

Una operació militar que el primer ministre israelià ha batejat com a Lleó Alçat.

Es dona la circumstància que dijous, hores abans de l'atac, Netanyahu va anar al mur de les lamentacions i va complir amb la tradició de dipositar un paperet amb una pregària.

Un paperet escrit en hebreu en què es pot llegir "un poble que s'aixeca com una lleona, que es redreça com un lleó", que és un fragment del següent vers de la bíblia hebrea:

"Mireu, un poble que s'aixeca com una lleona,
que es redreça com un lleó.
No s'ajaurà fins que no hagi devorat la presa
i begut la sang de les seves víctimes."

Comandos infiltrats

Una font de seguretat israeliana ha explicat que comandos del Mossad, la intel·ligència israeliana, han estat operant a l'interior de l'Iran abans de l'atac i que el Mossad i les Forces de Defensa d'Israel havien muntat operacions encobertes contra la xarxa de míssils estratègics de l'Iran.

També que Israel va aconseguir establir una base de drons a prop de Teheran i que havia bombardejat les defenses aèries de l'Iran, destruint "desenes de radars i llançadors de míssils terra-aire".

Khamenei promet un "destí amarg i dolorós" a Israel

El líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, ja ha promès un "càstig sever" a Israel:

"Amb aquest crim, el règim sionista s'ha preparat un destí amarg i dolorós, i sens dubte el rebrà."

De moment, una primera resposta ha estat el llançament de drons cap a Israel: l'exèrcit israelià els ha quantificat en un centenar i ha assegurat que "tots els sistema de defensa estan funcionant per eliminar les amenaces".

El règim iranià, d'altra banda, ha emès una declaració en què afirma que aquest atac "covard" d'Israel demostra que l'Iran té motius per enriquir urani, desenvolupar tecnologia nuclear i la potència dels seus míssils.

Més tard, en una carta adreçada al Consell de Seguretat de l'ONU, l'Iran ha anunciat que "respondrà de manera decisiva i proporcional als actes il·legals i covards d'Israel".

Fonts diplomàtiques han informat que el Consell de Seguretat es reunirà d'urgència aquest divendres per debatre sobre l'atac d'Israel contra l'Iran.

Ho ha demanat el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, que argumenta que el Consell de Seguretat "ha de condemnar aquesta agressió i actuar de manera unànime i sense ambigüitat".

Trump insta l'Iran a tancar un acord

L'atac israelià d'aquesta matinada arriba enmig de les negociacions sobre el programa nuclear iranià que els Estats Units i l'Iran van iniciar el 12 d'abril.

Un acord que hauria de substituir el que l'Iran, i sis potències mundials van assolir el 2015, durant la presidència de Barack Obama, del qual Trump es va retirar.

Aquest diumenge havia de començar a Oman la sisena ronda de converses, que el president nord-americà, Donald Trump, ha dit que confia que es mantinguin.

Es dona la circumstància que, hores abans de l'atac, Trump havia defensat el seu compromís "amb una solució diplomàtica a la qüestió nuclear iraniana".

En un missatge a la xarxa, afegeix que el règim iranià "ha d'abandonar completament les esperances d'obtenir una arma nuclear".

Dotze hores més tard, amb posterioritat a l'inici de l'ofensiva israeliana, Trump ha fet un altre missatge en què insta l'Iran a arribar a un acord sobre el programa nuclear "abans que no quedi res".

"Ja hi ha hagut una gran mort i destrucció, però encara hi ha temps per posar fi a aquesta massacre", escriu el president dels Estats Units, que alerta l'Iran sobre "els propers atacs ja planificats, que seran encara més brutals".

Els Estats Units estaven avisats

En una entrevista a Fox News, d'altra banda, Trump ha explicat que Israel els havia avisat que duria a terme l'atac contra l'Iran.

El cap de la diplomàcia nord-americana, Marco Rubio, ha volgut remarcar que l'ofensiva israeliana ha estat "unilateral".

Trump té previst reunir el seu consell de seguretat nacional a la Casa Blanca a les 11.00, quan siguin les 17.00 a Catalunya.

"Un pla per destruir Israel"

L'atac israelià arriba, d'altra banda, una setmana després que se sabés que l'Iran havia obtingut informació "estratègica i sensible" sobre instal·lacions nuclears d'Israel, algunes de les quals no reconegudes oficialment pel govern de Netanyahu.

També l'endemà que la junta de governadors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) avisés, per primera vegada en gairebé vint anys, que l'Iran estava incomplint  les seves obligacions de no proliferació.

De fet, l'exèrcit d'Israel assegura que té informacions que proven que el regim dels aiatol·làs s'estava acostant al "punt de no retorn" en el seu intent de ser capaç de construir una bomba atòmica i que tenia un "pla concret per destruir l'estat d'Israel".

Aquestes afirmacions, però, contradiuen els últims informes de la intel·ligència dels Estats Units, segons fonts que en són coneixedores, que asseguren que no hi ha hagut cap canvi recent que indiqui que Khamenei hagi autoritzat la represa del programa d'armes nuclears que l'Iran tenia tancat des del 2003.

Natanz, atacada

Entre els objectius de l'ofensiva israeliana hi havia la planta d'enriquiment d'urani de Natanz, al centre del país.

L'Iran ha confirmat que aquesta instal·lació nuclear ha patit danys materials "en diverses parts", sense informar si hi havia hagut víctimes.

L'AIEA, però, ha informat que no s'havia detectat cap augment de radiació.

Més tard, la televisió estatal iraniana ha informat d'un segon atac contra Natanz de les Forces de Defensa d'Israel, del qual no es tenen més detalls.

L'Iran, de tota manera, assegura que la major part dels danys han estat causats "en superfície", mentre l'exèrcit d'Israel assegura que ha aconseguit atacar les instal·lacions subterrànies de Natanz.

No han estat atacades, en canvi, la planta de Fordow, on es produeix urani enriquit, ni la d'Isfahan, de reconversió d'urani per enviar-lo a Natanz, segons ha confirmat el director general de l'AIEA, Rafael Grossi. Tampoc la central nuclear de Bushehr.

Grossi ha remarcat que les instal·lacions nuclears "no han de ser atacades mai" i ha fet una crida a la contenció.

"He declarat diverses vegades que les instal·lacions nuclears no han de ser atacades mai, independentment del context o les circumstàncies, ja que això podria perjudicar la població i el medi ambient", ha dit, en una intervenció a Viena davant de la junta de governadors d'aquest organisme dependent de l'ONU.

En una declaració, també ha informat que ha fet arribar a "les respectives autoritats" la seva disposició a "viatjar com més aviat millor per avaluar la situació i assegurar la seguretat i la no proliferació a l'Iran".

L'AIEA ha alertat que la situació és "profundament preocupant" i ha explicat que la segueix de prop mitjançant els seus inspectors i també en contacte amb les autoritats iranianes.

Les declaracions de Grossi no han servit per evitar-li els retrets del govern de l'Iran, que ha denunciat el "silenci" de l'AIEA davant de l'atac israelià, que considera "una forma de cooperació amb el règim sionista [Israel]" per part d'aquest organisme internacional.

Crides a la contenció

El secretari general de l'ONU, António Guterres, i la cap de la diplomàcia de la UE, Kaja Kallas, han coincidit a fer una crida a la "contenció màxima", mentre l'OTAN demanava una "desescalada".

La Xina s'ha mostrat "preocupada" pel que Rússia considera un atac "inacceptable".

Al Pròxim Orient, Turquia ha demanat a Israel que aturi les seves "accions agressives", que l'Aràbia Saudita ha denunciat que són "violacions flagrants" del dret internacional.

Netanyahu, d'altra banda, té previst parlar per telèfon amb Trump i amb el president rus, Vladímir Putin aquest mateix divendres, després que ja ho ha fet amb els líders d'Alemanya, França i l'Índia.

"Els líders han mostrat comprensió amb la necessitat d'Israel de defensar-se contra l'amenaça iraniana d'aniquilació", ha explicat l'oficina del primer ministre.

Protestes al carrer

Hores després de l'atac israelià, centenars d'iranians han sortit al carrer per mostrar el seu rebuig.

Una part dels manifestants, contraris al règim, expressaven la seva esperança que l'atac pugui causar-ne la caiguda. D'altres, però, consideraven que l'Iran ha de prendre represàlies.

Israel, en estat d'emergència

Arran de l'ofensiva contra l'Iran, el Ministeri de Defensa israelià ha declarat l'estat d'emergència a tot Israel i que el país passava a funcionar en mode "activitat essencial".

Això vol dir que tanquen els centres educatius i els llocs de treball, excepte aquells considerats serveis essencials.

L'exèrcit, a més, ha demanat a la població que es protegeixi "de la millor manera possible, ja sigui en una habitació segura, refugi o espai protegit" quan rebi una alerta. També que eviti els desplaçaments innecessaris.

"Ens esperen dies difícils i complicats", han alertat les Forces de Defensa d'Israel en un comunicat.

La situació afecta els serveis d'emergència, com Magen David Adom, el sistema d'emergències mèdiques, que ha informat que està "en alerta màxima i a punt", i els bombers, que han explicat que s'han preparat per a "un escenari de guerra durant un període llarg".

També els centres hospitalaris, que han transferit alguns serveis a edificis protegits i han donat l'alta a pacients que no necessitaven hospitalització, segons ha informat la premsa israeliana.