La història oblidada de com es van salvar les tombes dels monarques catalans al monestir de Ripoll

L'estiu del 1835, aviat farà dos-cents anys, els ordes liberals i anticlericals coneguts com a "bullangues" van ocupar Ripoll i van destruir l'antiquíssim monestir impulsat per l'abat Oliba mil anys abans.

La majoria dels panteons dels comtes sobirans enterrats al recinte monacal van ser oblidats entre les ruïnes de l'abadia. Excepte el de Ramon Berenguer IV.

El cos momificat amb barba i cabells rossos i rinxolats va ser ultratjat. Les restes del monarca van ser exposades a la plaça major, sotmeses a un judici sumaríssim i cremades en públic.

El monestir va estar a punt de desaparèixer entre les ruïnes, així com les despulles dels comtes sobirans catalans que encara hi estaven enterrats.

L'oblit va salvar les restes de Ramon Berenguer III, el Gran, i de Guifré I, el Pilós, així com els d'altres nobles també enterrats a Ripoll, com Bernat Tallaferro o Rodolf, fill del Pilós.

Una crònica del regidor barceloní Carreras i Candi, el desembre del 1893, ens recorda com es van salvar els panteons reials dels monarques que hi estaven enterrats i com van ser restituïts amb la restauració del monestir.

Crònica d'un rescat

Rescatades anys després d'entre les pedres, les despulles dels sobirans van ser dipositades a Barcelona, les de Ramon Berenguer III, i a l'arxiu de Ripoll, les de Guifré.

L'arca amb les restes de Ramon Berenguer van estar-se 55 anys en el despatx de Manuel --primer-- i Francisco --després-- de Bofarull, directors de l'Arxiu Reial de Barcelona, que aleshores començava a ser conegut com a Arxiu de la Corona d'Aragó.

En plena efervescència de la Renaixença, el bisbe de Vic, Josep Morgades, i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Francesc Carreras i Candi van organitzar amb tota la pompa el retorn a Ripoll, un cop ja restaurat el monestir, a mitjans del 1893. 

El relat de Carreras explica com el bisbe Morgades va demanar al ministre d'Estat, Segismundo Moret, el lliurament del cos del comte per portar-lo a Ripoll i l'ordre de donar honors d'estat al trasllat, durant el mes de març del 1893. 

El 9 de maig, el bisbe va anar a l'Arxiu dirigit per Francisco de Bofarull. L'urna havia estat dipositada des del 1838 sobre un pedestal, on en aquell moment hi havia un bust del pare, Manuel de Bofarull.

La caixeta de noguera rematada per una corona comtal i la llegenda de Ramon Berenguer III, comte, feia temps que era al despatx de l'arxiver, dalt d'un armariet, d'on el va baixar en presència del bisbe, el regidor Carreras i un notari.

Va ser Carreras qui va ordir el pla per convèncer l'Ajuntament de Barcelona per fer el trasllat de les despulles amb tota la pompa que requerien les restes mortals del sobirà del Principat, amb el vistiplau del bisbe de Vic.

No li va costar gaire convèncer l'alcalde de Barcelona, Manel Henrich i Girona. El 16 de maig el ple municipal va acordar acollir les despulles del sobirà per iniciar de nou el viatge cap a Ripoll, que seria el diumenge 11 de juny. 

L'urna va estar-se aquells dies a casa del nebot del bisbe, Antoni Bach, a la Gran Via de les Corts Catalanes.

Un recorregut amb honors reials

L'Ajuntament i els partits de l'època van posar-se d'acord amb la catedral de Barcelona i amb la capitania general, a través del Ministeri de Guerra, perquè a les despulles se'ls retés honors reials durant tot el trasllat a Ripoll, amb el que això comportava de solemnitat i de mobilització de tropes que es van desplegar durant tot el recorregut.

El dia escollit va ser el diumenge 11 de juny. El dia abans, a l'Ajuntament de Barcelona, l'urna fúnebre havia estat rebuda amb honors reials, atorgats per la reina regent Maria Cristina.

Un ampli desplegament de tropes engalanades, bandes de música, banderins i salves de canons des del castell de Montjuïc van iniciar el trasllat. Després de ser exposades al públic al Saló de Cent, les restes es van traslladar a l'estació del Nord, passant primer per la catedral. A l'estació l'esperaven també tropes i públic, i un tren especialment preparat per a l'ocasió.

El comboi va sortir a les tres de la tarda, direcció Ripoll. Durant tot el recorregut, Sant Andreu, Mollet, Granollers, les Franqueses, Centelles... fins a arribar a Vic a tres quarts de set del vespre, arreu el tren era rebut amb visques a Catalunya, repicons de campanes, responsos i, en definitiva, pel fervor popular i de les autoritats locals, que sortien a saludar la comitiva reial.

Després d'un vespre de celebracions i fins passada l'hora de dinar de l'endemà, des de la capital de l'antic comtat d'Osona, el comboi va reprendre el viatge per arribar a Ripoll, cap a les 7 de la tarda del dilluns.

L'urna va descansar durant uns dies a l'església de Sant Eudald, a l'espera del permís per celebrar la consagració del monestir i poder acollir la celebració funerària.

Restitució al panteó reial

L'11 de juliol, amb tota la pompa, el cos del monarca va tornar a ser enterrat en el monument que encara avui es pot visitar a la dreta presidint el creuer de l'església. El sarcòfag del panteó conserva bona part dels elements romànics originals del segle XII. 

Amb la restauració també es va construir, a l'altre costat, a l'esquerra del creuer, un cenotafi que recorda el seu fill, Ramon Berenguer IV, ja sense les seves despulles, desaparegudes el 1835.

Subvencionat per l'orde del Sant Sepulcre, recorden com van cedir al comte els drets sobre el regne d'Aragó, atorgats en el testament del rei Alfons el Bataller.

Pel que fa a les restes de Guifré I, que també va ser salvat d'entre les ruïnes del monestir després de les "bullangues", van ser guardades a Ripoll tots aquells anys. En el seu cas no van trobar qui subvencionés la restauració de la tomba i es va construir un sarcòfag més senzill. 

Els taüts dels sobirans es van haver de salvar una altra vegada de la violència el 1936. Aleshores, les dues caixes van ser ràpidament rescatades dels sepulcres i guardades a l'arxiu de Ripoll fins al 1951.

No va ser fins al 1982, amb la restauració de la democràcia i coincidint amb el mil·lenari del monestir, que la Generalitat va fer un nou sarcòfag per a Guifré I presidint el creuer esquerre, basat en elements també del romànic, i situat al costat del cenotafi de Ramon Berenguer IV, en un dels monuments més importants del patrimoni nacional del país.

El monestir organitza visites guiades a l'estiu per recordar els saquejos soferts i els processos de restauració.