Relators de l'ONU retreuen que Espanya arxivi les investigacions dels crims del franquisme
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) adverteix l'estat espanyol que està incomplint les seves obligacions internacionals en la investigació de crims de lesa humanitat i de greus vulneracions dels drets humans durant el franquisme.
Quatre representants de l'ONU mostren la seva preocupació davant l'absència d'investigació dels 18 casos denunciats per tortures als jutjats, com els dels activistes Carles Vallejo, les germanes Serra i els germans Ferrándiz, arxivats judicialment perquè estan prescrits o perquè no s'ha pogut localitzar els policies responsables.
Segons els relators de l'ONU, s'està obstaculitzant l'accés de les víctimes del franquisme a una resposta de la justícia.
El pronunciament dels relators és la resposta de diversos mecanismes de l'ONU a una denúncia de les entitats Irídia i CEAQUA (Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra Crims del Franquisme) en què advertien de la responsabilitat internacional de l'Estat per "la manca d'una investigació judicial efectiva" dels fets.
Manca d'investigació judicial
Aquesta comunicació es va presentar el desembre de l'any passat davant el Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de les Nacions Unides i s'hi van incloure 18 casos denunciats després de l'entrada en vigor de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
Després d'analitzar la informació rebuda, quatre relators de l'ONU han enviat un escrit a l'Estat en què li recorden que la normativa d'un país ha de ser interpretada i aplicada de conformitat amb el dret internacional, que estipula la imprescriptibilitat i la impossibilitat d'amnistiar els crims contra la humanitat.
En el document, els relators mostren preocupació per l'aparent manca d'investigació judicial dels crims franquistes i lamenten que els tribunals estiguin arxivant 18 casos denunciats argumentant l'aplicació de la prescripció i la llei d'amnistia del 1977, cosa que "obstaculitza l'accés de les víctimes a un recurs efectiu".
Per tot això, han demanat al govern espanyol que transmeti el seu escrit a les autoritats judicials, i han sol·licitat a l'executiu que els proporcioni informació diversa.
Per exemple, els han reclamat quantes querelles per crims contra la humanitat s'han presentat, i quin és l'estat de cadascuna. A més, han instat el govern de Pedro Sánchez a adoptar les "mesures necessàries" per garantir la realització efectiva del dret a la justícia de les víctimes.
Resposta del ministeri
En la resposta a l'escrit dels relators signada pel Ministeri d'Afers Exteriors, l'executiu espanyol al·lega que els tribunals han arxivat o rebutjat aquestes causes basant-se "en normatives penals internes" com la doctrina del Tribunal Constitucional sobre l'institut de la prescripció o la llei d'amnistia.
"En estar bloquejada la via penal per la prescripció, el dret a la tutela judicial i l'esclariment de la veritat s'han de satisfer a través de la via civil", han defensat.
Pel que fa a la informació sol·licitada sobre les querelles presentades, el ministeri admet que no té les dades. Només compta amb les xifres recollides a la Memòria Anual de la Fiscalia 2025, que té registrats deu expedients de seguiment per querelles de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura, i catorze querelles que estaven inadmeses per resolució judicial.
També afegeix que el ministeri fiscal va presentar nou recursos, dels quals tres es van desestimar per la prescripció i sis estan pendents de resolució.
En la Memòria Anual de la Fiscalia també s'hi inclouen diverses mesures per oferir un recurs adequat a les víctimes i per promoure les investigacions.
Per exemple, entre d'altres, el desplegament d'una xarxa especialitzada de fiscals, l'impuls de la via civil com a alternativa davant l'arxivament penal i l'obertura de diligències d'investigació cada vegada que s'han trobat restes humanes amb signes de violència.
Per la seva part, Irídia i Ceaqua exigeixen a l'executiu espanyol que implementi les peticions dels relators amb "la màxima celeritat", que traslladi la seva comunicació als òrgans judicials i a la Fiscalia i que es derogui la llei d'amnistia del 1977.
També que es reformi el Codi Penal per incloure el principi de legalitat internacional i la imprescriptibilitat del delicte de tortura, i que es ratifiqui la Convenció perquè no prescriguin els crims de guerra i de lesa humanitat.
