Govern i ERC pacten injectar 1.300 milions als comptes a canvi d'ajuts als pagesos per la pedregada
L'executiu d'Illa pacta amb els comuns invertir 20 milions en renovables, però queden serells per tancar un acord en habitatge i salut
Sense pressupostos, suplements de crèdit. Aquesta és la fórmula de tots els governs per donar oxigen als comptes públics i garantir el funcionament del dia a dia. El govern de Salvador Illa va calcular que caldrien uns 4.000 milions.
Les pressions dels partits que van donar suport a la investidura, Esquerra i Comuns, no li han deixat aprovar la partida de cop i li han exigit trossejar els decrets en tres i filar més prim en què es destinaran els diners.
Govern i ERC han tancat un acord per salvar una nova injecció inversora. És un segon suplement de crèdit de 1.300 milions --que s'aprovarà en el consell de govern d'aquest dimarts-- i al qual els republicans han donat suport a canvi que es destinin una part d'aquests diners als pagesos que han perdut la collita per la pedregada de Setmana Santa a les comarques de Lleida. Unes ajudes que arribaran en forma de subvencions, línies de finançament i ajuts a la inversió en instal·lacions i xarxes antipedra.
D'aquest segon suplement de crèdit, 1.000 milions es destinaran a cobrir l'increment dels salaris dels funcionaris.
La resta, 300 milions, seran ajudes a les empreses per fer front a la crisi aranzelària, donant-los eines per diversificar els seus mercats -- impulsant el Canadà com a soci comercial a Amèrica del Nord-- i per promocionar els productes catalans a l'exterior.
Esquerra exigeix que les ajudes per fer front a la crisi dels aranzels no siguin només per a les empreses exportadores sinó que es tinguin en compte també les empreses vinculades indirectament.
L'acord recull que s'impulsaran "una línia d'ajuts destinada tant a empreses exportadores com a aquelles auxiliars d'aquestes que acreditin una pèrdua mínima, de caràcter directe o indirecte, del 10% de la seva facturació a causa dels aranzels imposats pels Estats Units".
Acord amb els comuns per les renovables
El govern també ha tancat amb els Comuns un acord sobre la inversió en renovables. En concret, hi haurà 20 milions d'euros per a les energies renovables a través de l'energètica pública, més parcs solars i una xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics.
Les converses, però, continuen perquè queden pendents carpetes sobre habitatge i salut. Els Comuns reclamen aconseguir 850 milions d'euros per invertir en habitatge protegit i de lloguer i també partides per invertir en salut bucodental.
Les mesures sobre renovables s'inclouen en el segon paquet d'inversions, que s'afegeix al primer decret aprovat al març de 2.100 milions destinat a garantir el funcionament dels serveis públics i despeses ordinàries de la Generalitat.
Aquest decret es convalidarà en el primer ple del Parlament del maig, els dies 6, 7 i 8, amb els vots de socialistes, republicans i Comuns.
Un tercer decret
Per completar els prop de 4.000 milions d'euros que va estimar el govern que eren necessaris, a l'executiu li quedarà pendent aprovar un tercer decret d'uns 500 milions.
Per a aquesta partida encara no han començat les negociacions. Tant Esquerra com els Comuns estan pendents que el govern d'Illa compleixi amb els acords ja compromesos.
Fonts del govern reconeixen la duresa de la negociació. Però, tot i això, els socialistes agraeixen la col·laboració. Ferran Pedret, president del grup parlamentari socialista, posava en relleu la disposició de republicans i Comuns a negociar.
Sense esmentar-los, des de les files socialistes retreuen a Junts que sempre es tanqui en banda a l'hora d'asseure's a la taula negociadora. De fet, socialistes i Junts s'acusen mútuament de fer impossible grans acords, més enllà d'alguna coincidència de vot al Parlament.
És cert que el govern i el PSC han marcat com a prioritat els pactes amb ERC i els Comuns per haver estat les formacions que van fer possible la investidura d'Illa. Mentrestant, els de Carles Puigdemont repeteixen el mantra que són l'alternativa a Illa i no pas una crossa per apuntalar el seu mandat.
Aquest 2025 és el segon any consecutiu que el govern haurà de recórrer a l'instrument dels suplements de crèdit. El 2024 tampoc es van aprovar els pressupostos i el govern de Pere Aragonès va haver de recórrer a aquest instrument, i va haver de tramitar diferents suplements de crèdit per un import total de 2.137 milions d'euros.
