Madrid començarà dilluns la desescalada en ple debat sobre com ha fet baixar la corba

Madrid aixecarà dilluns de la setmana que ve les restriccions de mobilitat a 10 àrees bàsiques de salut de tres districtes de la capital i tres municipis dels voltants.

Ho han explicat els responsables de salut pública de la comunitat aquest divendres, i ho han justificat perquè asseguren que hi ha baixat molt la incidència de la pandèmia.

Són àrees dels municipis de Torrejón de Ardoz, Guadarrama i Parla, i dels districtes de Villaverde, Puente de Vallecas i Moratalaz de la capital.

La corba baixa a la comunitat

Les restriccions es mantenen a les desenes d'àrees bàsiques on també estan vigents, perquè en aquestes la disminució de casos encara és inferior al 50% els últims 14 dies.

La Comunitat de Madrid pot aixecar aquestes restriccions gràcies al fet que la corba d'infeccions diàries està baixant des de fa gairebé 2 mesos, malgrat que bars i restaurants no han tancat mai.

Per què ha baixat?

Llavors va haver-hi una considerable picabaralla política entre els governs regional i espanyol per com frenar la pandèmia a aquella comunitat, i ara el que hi ha és un debat científic i epidemiològic sobre els motius de la baixada.

Els metges creuen que són diversos: Ángela Hernández, de l'Associació de Metges i titulats Superiors de Madrid, esmenta les mesures que els ciutadans prenen per por, i també que potser ja hi ha una certa immunitat col·lectiva.

El paper dels tests d'antígens

En declaracions a Catalunya Ràdio, Hernández ha admès que, a més de tot això, el que és segur és que els tests d'antígens hi han tingut un paper destacat:

"Probablement la incidència de la malaltia hagi estat més alta els mesos de gener i de febrer que el que demostren els estudis de seroprevalença, un altre factor és que la població, en veure que augmentava el nombre d'ingressos, hagi pres mesures pròpies d'autoprotecció, i efectivament, les mesures estan tenint el seu efecte. Sí que és veritat que els tests d'antígens estan funcionant bé."

Un dels principals defensors de generalitzar aquests tests a Catalunya, l'infectòleg Oriol Mitjà, està convençut que és el que diferencia els resultats de les dues comunitats:

"És una estratègia de rastreig massiu que li està donant resultat sense haver hagut de tancar l'economia. Mireu, va comprar 5 milions d'unitats a 4,5 euros, 22 milions es va gastar, i ha fet mig milió de cribratges. Van començar pels barris que estaven més afectats, han controlat la pandèmia a tots aquests barris i ara estan fent tests a Chamberí i Chamartín."

Més proves a Catalunya que a Madrid

Per la seva banda, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, defensa que a Catalunya es fan més proves que a Madrid:

"Si nosaltres mirem, per exemple, el nombre de proves que es fan a Madrid avui, a data d'avui, setmanalment, fan unes 50.000 PCR i unes 120.000 proves d'antígens, 170.000 proves a la setmana, i nosaltres en fem unes 250.000."

A Madrid, però, la proporció de tests d'antígens que es fan és molt més alta que la de PCR, justament al contrari que a Catalunya.

Malgrat tot, l'indicador principal per valorar com està l'epidèmia a cada comunitat és el nombre d'ingressats als hospitals i a les UCI, xifres que no es poden maquillar fent més o menys proves.

Argimon defensa que a Madrid tenen un nombre similar de malalts a les UCI. En tot cas, les pròximes setmanes es veurà l'evolució d'aquests indicadors a les dues comunitats.