Rajoy nega la guerra bruta contra l'independentisme: "No hi ha hagut cap operació Catalunya"

A la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al Congrés dels Diputats, aquest dimecres Rajoy ha negat la major: "Ja he dit que no hi ha hagut cap operació Catalunya." 

L'interrogatori a Rajoy no ha permès avançar en el propòsit de la sessió. L'expresident del govern espanyol ha esquivat les qüestions dels grups polítics dient que desconeix la majoria dels temes pels quals li han preguntat. Ha afegit que, en canvi, sí que té constància de "les actuacions de dirigents polítics de Catalunya que van acabar condemnats per part dels tribunals". 

L'expresident del govern espanyol ha tret pit de ser ell qui va aplicar el 155, el que considera un "acte de democràcia espanyola" i "la veritable operació Catalunya", i ha afirmat que se sent orgullós "d'haver aturat un intent de cop d'estat en aquest país".

Ha defensat que la seva actuació durant el procés sobiranista a Catalunya va ser "correcta". I no només perquè va rebre el suport de la Justícia, sinó que també ha dit: "No hi ha hagut un sol país al món que no hagi validat que vam actuar correctament."

"La meva primera obligació era complir amb la Constitució i la llei, i la dels dirigents catalans també ho era i no ho van fer."

El diputat de Junts Josep Pagès li ha preguntat pels contactes de qui va ser el seu cap de gabinet, Jorge Moragas, amb Victoria Álvarez, que posteriorment es va reunir amb Alícia Sánchez-Camacho al restaurant La Camarga. "Aquesta senyora que ha citat és que no sé ni qui és", ha respost Rajoy en el seu estil característic.

El portaveu republicà, Gabriel Rufián, l'ha acusat de mentir i li ha retret que pretengui simular que "no sap res" sobre l'operació Catalunya. Rajoy li ha contestat fent referència Judes Iscariot i al tuit de les "155 monedes de plata" que va fer Rufián el 26 d'octubre del 2017, "quan el senyor Puigdemont estava dubtant entre convocar eleccions i declarar la independència".

A la comissió parlamentària, l'expresident del govern espanyol també s'ha mostrat "orgullós" d'haver pactat amb el PSOE la successió de Joan Carles I per Felip VI i ha defensat que els pactes entre els dos grans partits estatals "són els que porten el bé comú". Rajoy els ha contraposat a situacions "com les que estem vivint ara" i ha qualificat l'actual executiu espanyol de govern "Frankenstein", en el qual hi ha el que ha anomenat "enemics" de la Constitució i de la unitat d'Espanya.

Durant més de tres hores i conservant el to a què ens té acostumats, Rajoy ha dit que no sap res de cap espionatge, ni dels informes de Villarejo, ni de les suposades pressions a Andorra, ni tampoc de l'existència d'una suposada policia patriòtica ni del fals informe PISA, vinculat a Podem i a Pablo Iglesias: "S'han equivocat d'interlocutor. Jo no hi pinto res, aquí, però hi estic molt a gust."

Fernández Díaz també nega l'operació Catalunya

Després de Rajoy ha estat el torn de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. En la mateixa línia que l'expresident del govern espanyol, ha negat "rotundament" l'existència de cap operació Catalunya i ha assegurat que mai va ordenar espiar cap adversari polític, ni independentistes ni de Podem:

"Que és un invent no en tinc cap dubte, li puc assegurar que durant el meu mandat al ministeri mai vaig sentir a parlar d'operació Catalunya, mai."

No ha descartat que "es cometessin algunes actuacions il·legals" per part d'algunes persones, a qui s'hauria d'investigar per depurar responsabilitats. Però ha insistit que no hi va haver cap operació política "per carregar-se el separatisme" amb la idea que la finalitat justifica els mitjans. "No hi va ser, en absolut, i ho nego rotundament", ha proclamat.

Fernández Díaz ha explicat que recorda "perfectament" la primera vegada que va sentir a parlar de l'operació Catalunya. Ha dit que va ser tornant d'un Consell de Ministres de la UE, quan el seu equip l'hi van comentar "un teletip sobre una compareixença judicial" de José Manuel Villarejo. "A partir d'aquell moment es va començar a parlar de l'operació Catalunya", ha apuntat.

L'exministre del PP ha reiterat que ell mai va tractar amb l'excomissari de la Policia Nacional i ha indicat que tan sols el va saludar breument en dos actes policials. Fernández Díaz també ha alertat que alguns àudios publicats en mitjans de comunicació poden estar manipulats.  

La d'aquest dimecres ha estat la tercera compareixença de l'exministre de l'Interior a una comissió per les suposades pràctiques de l'anomenada "policia patriòtica". Fernández Díaz hi ha acudit acompanyat del seu advocat, perquè està processat i s'enfronta a 15 anys de presó per la causa judicial de l'operació Kitchen sobre l'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas.

El moment més sorprenent ha estat quan la diputada de Podem Ione Belarra li ha preguntat pel nom "M. Rajoy" que apareix als papers de Bárcenas. L'exministre ha dit que no es pronuncia sobre les conseqüències del fet que aparegués el seu nom als documents, però ha admès que "no cal ser doctor en Ciències Polítiques" per veure que es tracta de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy.
 

Una comissió en marxa des del mes d'octubre

Rajoy i Fernández Díaz són dos dels testimonis que més expectació han generat des que al setembre es va acordar la llista de persones citades a declarar en aquest organisme parlamentari.

La comissió, impulsada per Junts i amb el suport d'Esquerra, els Comuns, el PSOE i la resta de socis de la investidura, investiga el paper que van tenir l'Estat i l'anomenada "policia patriòtica" en la suposada trama per malmetre la imatge de diversos líders independentistes i el seu entorn amb proves falses durant els anys de govern del PP.

Els interrogatoris d'aquesta comissió van començar a l'octubre amb el testimoni de Francisco Martínez, que va ser secretari d'Estat de Seguretat durant el mandat de Fernández Díaz. Fins ara, és l'únic càrrec polític que ha donat explicacions davant els membres de la comissió.

Martínez va comparèixer en la mateixa sessió que l'excomissari de la Policia Nacional Eugenio Pino. Tots dos es van negar a respondre les principals preguntes dels grups.

També hi han comparegut, entre d'altres, l'excap de la Unitat de Delictes Fiscals i Financers José Luis Olivera, o qui va ser conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra Joan Pau Miquel. 

L'exdirectiu de BPA va acusar Fernández Díaz d'organitzar el "vessant andorrà" de l'operació Catalunya, i també va vincular Rajoy amb l'operació que va propiciar la intervenció del banc andorrà.

Santamaría, Cospedal o Montoro, en espera de comparèixer

Més enllà de la compareixença de Rajoy i Fernández Díaz, l'organisme que vol esbrinar més detalls del funcionament de les anomenades "clavegueres de l'Estat" també té previst citar altres figures destacades de l'executiu popular durant els anys del procés.

Els comissionats volen que compareguin, entre d'altres, l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, els exministres Cristóbal Montoro i María Dolores de Cospedal, l'exdirector general de la policia espanyola Ignacio Cosidó i l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez Camacho.

També han de donar el seu testimoni diversos líders independentistes, com ara l'expresident Artur Mas, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i l'exvicepresident Oriol Junqueras.
 

Tercera comissió sobre la guerra bruta del PP, segona amb Rajoy

La compareixença de Rajoy al Congrés és la segona relacionada amb la guerra bruta del PP que fa l'expresident del govern espanyol, que el desembre del 2021 ja va declarar a la comissió sobre el cas Kitchen.

En aquella ocasió va negar saber res de l'operació per espiar des del Ministeri de l'Interior l'extresorer del PP Luis Bárcenas. També va tancar files amb Fernández Díaz i va acusar l'excomissari José Manuel Villarejo de mentir.

Abans de la comissió dedicada a la trama Kitchen, ja se n'havia constituït una per esclarir detalls sobre la guerra bruta de Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l'Interior. L'organisme va establir que es va fer un ús polític de la policia per obstaculitzar la investigació d'escàndols de corrupció que afectaven el PP i per perseguir adversaris polítics, sobretot a Catalunya.