Menors addictes a apostes online: claus per identificar el problema i protegir-los dels perills

L'Èric, veient que els companys de l'equip on jugava havien guanyat diners amb les apostes esportives online, ho va provar i hi va perdre diners. Durant un any i mig, va intentar, d'amagat, recuperar el que havia perdut. La bola es va fer més grossa, fins que un dia, de cop, va perdre 900 euros i, desesperat, ho va explicar als pares:

"Ens vam quedar en xoc, ens sentíem malament perquè no havíem sabut identificar la seva angoixa."

Hem parlat del cas de l'Èric a "L'ofici d'educar", de Catalunya Ràdio, buscant respostes a les preguntes dels pares: "Com podem assegurar-nos que no ho tornarà fer? Com el podem ajudar? Perquè ara mateix se sent fatal..."

Acompanyar en l'ús d'internet

Un 38% dels joves fan un ús problemàtic d'internet, segons la doctora Susana Jiménez-Murcia, experta en addiccions comportamentals.

El ventall és ampli: apostes esportives online, pornografia, criptomonedes, videojocs, xarxes com TikTok, ciberassetjament, grooming, compres en excés i sèxting. Comportaments que els poden convertir en addictes i que poden tenir conseqüències a la vida real, tal com passa a la sèrie britànica "Adolescence".

El sergent David Romera, subcap de l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Proximitat Virtual dels Mossos d'Esquadra, recomana tenir un control sobre els continguts a què accedeixen:

"Ens fa por deixar el fill sol pel carrer, però, en canvi, per internet els deixem sols, on no tothom és qui diu que és."

"Si algú pica a la porta de casa demanant pel nostre fill, un pederasta o el joc, tenim molt clar que no el deixarem entrar, però entren a casa nostra a través d'internet", explica Romera. I posa d'exemple el vídeo "¿Dónde está Pablo?":

Com identificar els usos problemàtics d'internet?

Videojocs, xarxes socials, apostes, compres i sexe és el que enganxa els nois i noies que entren a l'Hospital de Sant Joan de Déu demanant ajuda. Uns 65 cada any, explica Elena Flores Márquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l'Adolescent.

Flores assegura que "cal distingir entre addicció i sobreús" i dona una llista d'alguns senyals d'alarma:

• Patrons alterats del son
• Canvis en l'alimentació (piquen en lloc de seure a taula i poden perdre pes)
• Canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat
• Abandonament general d'activitats habituals, deixar de fer deures, d'anar a classe, les extraescolars o de relacionar-se amb amics o família

A vegades, aquests canvis s'atribueixen a l'adolescència i costa identificar que al darrere hi ha una addicció, reconeix la psicòloga: "Són adolescents amb molt poca consciència de malaltia. Ho atribueixen a qüestions externes i, per tant, tenen molt poca motivació al canvi".

Ho explica també la doctora Susana Jiménez-Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica Coordinadora de la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions Comportamentals:

"Són adolescents amb un component biològic que interactua amb altres factors psicològics i ambientals; en aquestes edats, hi ha alta impulsivitat, cerca de novetats, i excitació davant dels estímuls."

"Pare/mare, tinc un problema a internet"

Entre els adolescents que reconeixen que es juguen diners online, la meitat ho fan amb videojocs, el 35% en apostes esportives i un 26% en criptomonedes, segons el Ministeri de Sanitat.

A l'Hospital de Bellvitge, que atén joves de 14 a 25 anys, hi ha 750 pacients a la base de dades i, d'aquests, un 70% tenen un trastorn per jocs d'aposta, assegura la doctora Jiménez-Murcia:

"L'evolució del trastorn és molt ràpida. En un any, ja tenen tots els símptomes de la malaltia."

Per prevenir, la doctora defensa la importància de "posar el focus en els riscos, enfortir la comunicació i la confiança amb l'adolescent, sense fer de policies ni tampoc penalitzar la mentida, per acollir possibles recaigudes".

També és important que hi hagi un control d'estímuls, que el menor no pugui accedir a allò que li genera addicció, afegeix la psicòloga Elena Flores, que reconeix que les famílies li arriben molt preocupades a la consulta.

Flores apunta que és clau la implicació de la família per afavorir el bon pronòstic del trastorn.

"S'ha de fer una intervenció en totes les àrees de l'adolescent: acadèmica, d'amistats, etc., per descobrir quin és el malestar que hi ha darrere l'addicció."

Claus per protegir els menors dels perills online

Sovint, el gromming --un adult que es fa passar per un menor per aconseguir contingut sexual-- comença als videojocs, assegura el sergent David Romera: "Comparteixen aficions, els elogien, alhora que busquen informació del rastre del menor per internet".

"Quan el pederasta aconsegueix el seu nom real, es fa el seu millor amic i, amb la confiança del menor, li demana alguna imatge sexual. A partir d'aquí, el té agafat i comencen les coaccions, perquè se senten avergonyits i culpables."

"Internet Segura" és la formació que ofereixen els Mossos d'Esquadra a menors, famílies i docents d'arreu de Catalunya per conscienciar sobre els perills de les xarxes, i proposen:

1. Generar espais de confiança, on parlar de tu a tu des de ben petits. Explicar-los què hi ha a les xarxes: a vegades no parlen per la por de com reaccionarem.
2. Instal·lar control parental. Instal·lar i activar la protecció ambiental del sistema operatiu: Family link per a Android i Temps d'ús per a IOS. I fer recerca d'apps de moderació de continguts i alerta de ciberassetjament, com Surfie-Puresight, Bodyguard o Bark.
3. Fer un contracte digital amb el menor. Per escrit i signat, perquè crea un lligam emocional. El telèfon és de l'adult i es pot fer servir amb determinades condicions: hores d'ús, conseqüències de les vulneracions, etc.
4. Importància d'educar en la privacitat del que es comparteix, i en les conseqüències de compartir continguts sexuals de menors. Fer-los saber que l'edat penal són els 14 anys. I recordar que pares i mares tampoc hem de compartir imatges seves des de ben petits.
5. Els menors no haurien de poder gestionar capitals ni apostar abans dels 18 anys. Alerta amb les targetes als menors i els diners que recullen del seu entorn familiar i la xarxa de relacions entre iguals.
6. Els pares som un model d'usos. No podem posar límits si estem tot el dia amb el mòbil: és essencial la coherència, la responsabilitat parental i oferir-los alternatives a les pantalles.

Falten més normatives d'usos; campanyes de sensibilització i informació dels perills d'internet; la regulació de la publicitat, com els jocs d'apostes; i que l'administració pressioni les empreses perquè protegeixin els menors, conclouen els experts.

Per tenir més informació podeu accedir a la guia "La protecció digital en la infància i l'adolescència" del Col·legi de Metges de Barcelona.