Per què la UE demana kits de supervivència? L'últim capítol del debat sobre rearmament

Brussel·les vol que els europeus tinguem un kit de supervivència que ens permeti aguantar 72 hores sense sortir de casa. Hauria de tenir, a grans trets, aigua, menjar, medicaments i bateries.

La mesura forma part del pla presentat aquest dimecres per la Comissió Europea amb l'objectiu d'incrementar el nivell de preparació general davant d'una emergència.

L'argument és que el kit sigui útil en cas de pandèmies, ciberatacs massius o catàstrofes naturals, com una dana o un episodi d'incendis. Però, tenint en compte el panorama actual, tothom té al cap un escenari molt concret: una guerra.

Tot plegat ha obert un debat: què pretén la Unió Europea amb aquesta proposta, conscienciar la ciutadania europea o instaurar un marc mental a favor d'augmentar la despesa militar?

Aquest dimecres, la vicepresidenta de la Comissió per a Drets Socials i Capacitats, Roxana Minzatu, ha defensat que el "pla de protecció" vol donar "tranquil·litat" a la població.

"Ser conscient dels riscos és el contrari de crear el pànic", ha afegit la comissària de Preparació i Gestió de Crisis, Hadja Lahbib.

I potser per rebaixar el to, Lahbib ha publicat aquest dimecres un vídeo en to humorístic en què detalla què hauria d'incloure el kit de supervivència:

"És propaganda per generar por"

Hi ha diverses veus crítiques amb el relat oficial de Brussel·les, que alhora té ecos al govern espanyol, que vol fer créixer la despesa en defensa fins al 2% del PIB.

Tica Font, presidenta del Centre Delàs d'Estudis per a la Pau, assegura que l'objectiu que amaga la proposta és crear un clima d'opinió procliu a l'anomenat "rearmament d'Europa".

"És simplement propaganda per generar por perquè, si creiem que estem en perill imminent d'invasió per part de Rússia, acceptarem fàcilment que hi hagi increments de pressupostos en defensa."

En una entrevista al programa "Més 3/24", la investigadora recorda que, davant el risc d'incendi en èpoques de sequera o d'inundacions en episodis plujosos, no s'havia recomanat un kit de supervivència.

A més, valora que té "poc sentit" que una motxilla pugui servir per a diferents emergències perquè cada catàstrofe --des d'un terratrèmol a una pandèmia per un virus-- té les seves particularitats.

Font també assenyala que, a vegades, al darrere d'aquestes recomanacions hi ha voluntat de "fer negoci" i que cal una "planificació clara" de la despesa en seguretat. Si no és així, diu, "no és gastar, és malgastar".

"Jo crec que el nostre esforç ha de servir perquè se'ns expliqui què és el que es necessita realment en defensa i i per què s'ha de gastar aquesta quantitat de diners i en un termini tan curt de temps."

En aquesta línia, el Centre Delàs i altres entitats han promogut un manifest en contra del rearmament "desenfrenat" que han firmat més de 800 organitzacions i 16.000 persones, entre les quals hi ha personalitats de l'acadèmia i la cultura.

Seguretat és més que militarització

"La pregunta és amb quin objectiu i en què gastem", ressalta Carme Colomina, periodista i investigadora sènior del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (Cidob).

Colomina subratlla que, quan la UE parla "d'autonomia estratègica", va més enllà de la tradicional "militarització" i fa referència a la necessitat de retallar dependències i diversificar aliances.

"La idea de seguretat és molt més complexa que l'aposta militar."

Entrevistada per Catalunya Ràdio, la investigadora del Cidob també afirma que "el discurs del rearmament està basat en la por" i l'emmarca en el canvi de naturalesa que està vivint la Unió.

"La UE s'ha adonat que el seu projecte s'havia creat sobre unes dependències que l'han fet molt feble: deixar la seguretat en mans dels Estats Units i pensar que sempre tindria energia barata de Rússia."

A més, Colomina apunta que un dels reptes és que la sensació d'amenaça militar es viu de manera molt diferent segons la proximitat amb Rússia, una diferència que queda reflectida en el mapa de despesa en defensa:

El rearmament com a oportunitat econòmica?

Per l'economista Josep Comajuncosa, el procés de rearmament pot suposar un impuls de la productivitat i, sobretot, la inversió en empreses de tecnologia punta europees, que podrien competir amb les xineses o nord-americanes.

Sense entrar a valorar la naturalesa i justificació de les inversions, Comajuncosa espera que aquest augment de la despesa aporti "mecanismes de finançament nous i creatius" que ajudin els països comunitaris.

El professor d'Esade insisteix a Catalunya Ràdio que les inversions s'han de fer en companyies estrictament europees per tal que repercuteixin en beneficis i salaris del Vell Continent.

Què hauria de tenir el kit i per què 72 hores?

La mesura que més crida l'atenció del nou "pla de preparació" comunitari és, sens dubte, el kit de supervivència.

Segons Carlos Vico, professor de l'escola Survival Xtreme, hauria de contenir "el mínim per poder estar a casa tranquil" si hi ha un desastre.

"Si mirem els últims cinc anys, hem passat pandèmies, volcans, la dana, la Filomena... Que passi lluny de casa no vol dir que no ens pugui passar a nosaltres", ha declarat en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio".

Vico ha indicat que a la motxilla hi hauria d'haver, com a mínim:

• Aigua: dos litres per persona i dia
   
• Una ràdio que funcioni sense electricitat
   
• Aliments que no necessitin cocció, com la fruita deshidratada
   
• Espelmes
   
• Diners en metàl·lic
   
• Medicaments bàsics
   
• Còpies dels documents personals
   
• Jocs per entretenir-se durant l'espera

Preguntat sobre per què el límit temporal és de 72 hores, el professor ha explicat que --"molt teòricament"-- és el que trigaria l'Estat a solucionar els hipotètics talls d'electricitat generalitzats.