Quan comprar es torna una addicció: "El primer que em proposa el cervell és anar de compres"

Els psicòlegs especialistes alerten que no cal patir un trastorn emocional per caure-hi i que tots hi estem exposats

Enllaç a altres textos de l'autor

Mònica Mas

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

Actualitzat

Segons les últimes dades de l'enquesta de Salut Pública, de l'any 2023, l'addicció a les compres compulsives és la tercera causa d'inici de tractament als centres de salut mental de Catalunya, només per darrere de l'addicció al joc en línia i els videojocs, que són els majoritaris.

L'Alba va passar per un d'aquests tractaments. Té 56 anys i ja no és addicta a les compres, però quan en tenia 36 sí que va perdre el control del que comprava.

Explica que passava molt de temps planificant què compraria i on i quan hi aniria. Tota aquesta preparació prèvia la vivia amb satisfacció, una satisfacció que culminava amb el moment de la compra.

L'Alba es va sotmetre a tractament fa 20 anys i ja ha superat l'addicció a les compres 

Els problemes, recorda l'Alba, començaven després: "arribes a casa i ve la pregunta... entesos, ja ho tinc, i ara què? Com ho pago? Però després hi tornava una vegada i una altra".


Esquivar el malestar

Tot i no ser gaire conscient de quin va ser el detonant de la seva addicció a les compres compulsives, l'Alba sí que recorda quan va començar. 

Explica que van canviar un electrodomèstic a casa i el van pagar amb una targeta de crèdit que li permetia fer el pagament fraccionat en diverses mensualitats. 

Diu que a partir d'aquell moment "es va anar embolicant la cosa" i admet que actualment, encara que ja tingui l'addicció sota control, viu alguns moments de feblesa:

"Sí que és veritat que, encara ara, quan estic una mica aixafada, el primer que em proposa el meu cervell és anar a comprar" 

 

Senyals d'alarma

Què ens ha de fer sospitar que nosaltres o alguna persona del nostre entorn pot patir una addicció a les compres compulsives?

Hem traslladat la pregunta a Dominica Díez Marcet, psicòloga responsable de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa.

Tot i que històricament afectava més dones que homes, les xifres s'estan igualant (iStock/ArtistGNDphotography)

Diu que el primer que ens ha de posar en alerta és el temps que la persona dedica a tot allò que està relacionat amb el fet de comprar, "quan s'inverteix més temps del previst comprant o mirant com canviar articles":

"És a dir, quan tot el tema de la compra ocupa molt del temps i de la ment de la persona i tot i que es vulgui deixar de fer, es continuï malgrat que hi hagi conseqüències a nivell econòmic, personal i familiar"

Aquesta psicòloga afegeix que un altre senyal d'alarma és adonar-se que "la compra esdevé un mecanisme per alleugerir el malestar"

Un mecanisme de satisfacció, però, que després genera sentiments de culpa, quadres depressius i ansietat.


El perfil dels afectats

La Fundació Althaia, que tracta aquest tipus d'addiccions, ha detectat un increment del 7% en l'inici de tractaments de persones addictes a comprar en l'últim any. 

Moltes vegades el problema s'inicia en l'adolescència, com un hobby. I el que és més rellevant, diu Dominica Díez Marcet, és que no cal tenir un problema emocional per caure en el descontrol de les compres.

La responsable de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia explica que entre els seus pacients hi ha perfils molt diversos: "Des de gent amb una vida molt normalitzada --i que això ha estat com un hàbit que ha anat adquirint al llarg dels anys--, fins a persones que sí que tenen una patologia psiquiàtrica".


El tractament no és fàcil

L'Alba ha tingut dues recaigudes i ha acumulat un gran deute econòmic. Explica que "quan una targeta tenia el saldo esgotat, en demanava una altra, quan s'esgotava la segona, una altra... fins que al final vaig haver de demanar un préstec". 

Díez Marcet admet que el tractament psicològic per acabar amb aquestes addiccions no és senzill perquè comprar forma part de la vida quotidiana.

Els experts aposten per reconduir la conducta (iStock/Nine Lives)

En aquest sentit, aquesta psicòloga especialista subratlla que "és essencial i clau el paper de la família perquè faci de coterapeuta en el tema econòmic" i ajudi a controlar les despeses de la persona que està en tractament.


Regular, no abolir

Un aspecte important a tenir en compte, segons aquesta especialista, és que les addiccions a les compres, com les addiccions al sexe, són conductes que s'han de reeducar:

"Són addiccions molt diferents del joc amb apostes en què sí que hem d'intentar l'abstinència total. Amb les compres es tracta de reaprendre aquesta conducta però d'una forma saludable" 

Les persones que pateixen aquesta addicció compren un ampli ventall d'articles, des de roba, tecnologia, mobles o fins i tot viatges que després no poden pagar.

 

ARXIVAT A:
Salut MentalSalut
Anar al contingut