Apps del son: l'efecte rebot d'obsessionar-se per dormir millor
La tecnologia d'ús quotidià permet saber quantes calories ingerim o quants passos caminen diàriament. De la mateixa manera, moltes persones intenten ara controlar la qualitat del son a través d'aplicacions de tot tipus. El mercat ofereix un gran ventall de rellotges intel·ligents, polseres o anells que aporten un resum de dades i puntuacions per valorar, suposadament, com d'òptim ha estat el nostre descans.
Un informe recent de la universitat noruega de Bergen, publicat a Frontiers in Psychology adverteix que l'autocontrol de la qualitat del son a través de les mesures de les apps pot tenir, precisament, l'efecte contrari i empitjorar el repòs nocturn, especialment entre les persones que tenen insomni.
Potenciar l'insomni
L'estudi noruec s'ha fet a través d'una enquesta a 1.002 adults sobre l'ús de les aplicacions, la seva salut del son i els efectes positius i negatius percebuts. Gairebé la meitat dels entrevistats, un 46%, la majoria dones i menors de 50 anys, va admetre haver utilitzat dispositius per monitoritzar les hores de dormir. D'aquests:
el 48% considera haver après alguna cosa sobre les seves hores de son.
el 15% assegura que les aplicacions han millorat subjectivament el son.
el 18% admet estar més preocupat que abans per les dades del son.
el 2,3% creu que la qualitat del seu son ha empitjorat subjectivament.
Així doncs, segons l'enquesta, els efectes negatius són menys freqüents que els positius, però afecten alguns grups de manera desproporcionada: els joves i les persones amb insomni.
H'kon Lundekvam Berge, un dels autors de l'estudi, remarca la repercussió de les aplicacions sobretot entre els joves adults.
Hem descobert que són més sensibles als resultats de les apps i n'experimenten més les conseqüències, tant si són beneficioses com perjudicials. Reporten més els efectes positius però alhora més preocupacions i estrès.
En les conclusions s'especifica com les persones amb insomni són precisament les més susceptibles als efectes negatius, és a dir, a empitjorar encara més la qualitat de les hores dormides.
L'estudi no detecta diferències en les respostes entre homes i dones.
Falta de rigor
Per molt sofisticada que sigui la tecnologia que reporta les dades sobre el son, els experts adverteixen que no tenen rigor científic i són imprecises.
El doctor Àlex Iranzo, cap de la Unitat del Son de l'Hospital Clínic i professor de la Universitat de Barcelona, apunta que davant un trastorn del son només serveix consultar un especialista i que si no hi ha cap problema, monitoritzar el descans pot desencadenar una obsessió i més estrès, és a dir, un efecte rebot:
S'han comercialitzat una sèrie d'aplicacions que tenen molt poca fiabilitat científica i que et donen estimacions irreals i equivocades sobre quantes hores has dormit, percentatges de son profund i fase REM, etcètera.
I afegeixi: "Encara que siguin marques de prestigi, s'està enganyant la gent i provocant que s'obsessionin per aconseguir un son perfecte, quan això és molt variable i individual".
Ortosòmnia, una nova obsessió
El Journal of Clinical Sleep Medicine va publicar per primera vegada el 2017 un terme mèdic per descriure l'obsessió de voler aconseguir un dormir perfecte segons uns paràmetres concrets: l'ortosòmnia.
El mecanisme psicològic no es reconeix encara com un trastorn del son però investigadors de tot el món, especialment de Noruega, segueixen estudiant-lo, especialment entre persones sense patologies i amb avaluacions subjectives.
El doctor Iranzo alerta de l'angoixa sobrevinguda de preocupar-se, amb o sense motiu, per les metes autoimposades a l'hora de revisar les hores de descans amb l'objectiu de millorar-les.
"La gent més jove està més preocupada per dormir d'una manera perfecta, quan no tenen cap problema. Això crea un bucle i pot provocar insomni en persones que no en tenien. Dormir bé és molt important, però s'ha exagerat el missatge", apunta.
El cap de la Unitat del Son de l'Hospital Clínic admet que l'obsessió per dormir seguint uns paràmetres s'ha afegit a la de l'alimentació saludable o l'exercici físic estricte, però adverteix que el dormir bé no es pot imposar:
"No té cap sentit. És com si et pesessis quatre vegades al dia per voler aconseguir un pes perfecte"
El consell mèdic per a les persones que tenen insomni o alguna dificultat per dormir és precisament no fer servir cap dispositiu per autocontrolar-se, limitar l'ús de les pantalles i anteposar les sensacions pròpies sobre la qualitat de les hores de descans.
Dormir no pot ser un examen
Els investigadors de la universitat noruega admeten les limitacions del seu estudi perquè les persones enquestades s'havien presentat voluntàries per fer investigacions científiques. Consideren, però, que la tendència que es desprèn és vàlida i convida a reflexionar sobre l'ús dels dispositius. D'aquí que els autors aconsellin conèixer què és el que mesura exactament cada aplicació "per no obsessionar-se amb les dades" i desactivar les notificacions si es percep que la informació genera estrès.
H'kon Lundekvam conclou que anar a dormir mai hauria de convertir-se "en un examen" i la motivació de saber més sobre les hores de son no hauria de ser aconseguir una puntuació més alta cada dia.
L'expert insisteix que cal anar a dormir quan el cos ho necessiti, ni abans ni després, i el descans no ha d'estar vinculat amb dades i gràfiques autocontrolades amb l'objectiu d'aconseguir millorar la rutina del son, justament quan s'ha demostrat que la tensió és el principal enemic del son.
