El conjunt monumental, actualment en desús, és una de les joies de l'arquitectura popular del Montsant. El seu origen es remunta al segle XV, però a principis del segle passat es va ampliar i remodelar, amb alguns tocs modernistes. Tot el complex ocupa 100 hectàrees que inclouen zones de conreu, en un espai privilegiat, al nord del municipi, dins el barranc de Cavaloca. L'Ajuntament de Cabacés ja ha elaborat un projecte de rehabilitació i ara l'alcalde Jaume Pujals està pendent que la Generalitat els cedeixi la propietat: "Ara estem negociant amb la Generalitat, que té la titularitat del 80% de les instal·lacions, perquè faci una cessió completa a l'Ajuntament de Cabacés i poder iniciar els treballs de rehabilitació. Ja tenim tancades subvencions de la mateixa Generalitat i la Diputació de Tarragona per finançar la majoria del cost de les obres." El Mas d'en Roger està situat en ple Parc Natural del Montsant Quan s'hagi recuperat i rehabilitat el mas, amb una inversió inicial de 155.000 euros, l'Ajuntament vol donar-hi usos formatius, agraris i turístics. Per això, d'acord amb la Universitat Rovira i Virgili s'ha redactat i aprovat un pla d'usos per un projecte ambiciós, que inclou des d'allotjaments turístics fins a aules de difusió natural o altres usos divulgatius en el marc del Parc Natural del Montsant. El coordinador de l'estudi és el professor Miquel Àngel Bové. "Volem veure tots els potencials que ofereix el mas i la finca, i com l'anem concretant en producte turístic amb la idea que sigui un projecte sostenible econòmicament i mediambiental i que generi oportunitats per Cabacés i pels municipis veïns del Priorat." De fet, durant anys ha estat una de les bases d'operacions del Parc Natural del Montsant i un espai per a la recuperació d'espècies autòctones, com l'àliga cuabarrada, la tortuga mediterrània o el colom de vol català. Ara, juntament amb el Centre Tecnològic del vi, VITEC, s'ha començat a preparar uns terrenys de la gran finca del mas per a plantar una zona de vinya amb varietats autòctones i històriques que s'adaptin al canvi climàtic, segons explicava Sergi de Lamo, Director General de VITEC. "agafarem les vinyes més velles del territori, les que els pagesos ens diguin que en aquests anys han tolerat bé les sequeres i les plagues i que sempre fa raïm i el fa bo. Agafarem aquest material vegetal i el multiplicarem en aquesta finca per avaluar quina capacitat té de resistència en  aquestes condicions ambientals que ens venen de, cada vegada més temperatura i menys pluja." Després d'aquesta primera finca, VITEC en vol plantar més en diferents altures, entre 300 i 650 metres per avaluar el comportament de la vinya en diferents condicions ambientals. El Mas d'en Roger té diversos edificis en un entorn mínimament urbanitzat, amb voreres, fanals i una bassa. L'edifici principal, a més de l'habitatge, té una capella dedicada a Sant Miquel i tot el conjunt està decorat amb ceràmiques. Detall de les rajoles decoratives del Mas d'en Roger Un mas amb història Es creu que el mas data de principis del segle XV. A inicis del segle passat el Mas d'en Roger va passar a mans de la família Vidal Llecha, que el van restaurar i ampliar i el van convertir en un celler de producció de vi i va reactivar els conreus d'olivera i fruita seca. Durant la postguerra va donar feina a moltes persones del poble. La Guerra Civil, però, va obligar un dels fills de la família, el Josep, a exiliar-se, mentre que l'altre, el Miquel, d'ideologia conservadora i farmacèutic de professió, s'hi va quedar. La seva passió era la història i a la finca hi va acumular una biblioteca amb més de 5.000 exemplars, juntament amb una col·lecció de 2.000 rotlles musicals per a pianoles. Tot plegat es conserva a l'arxiu comarcal i a l'oficna del Parc Natural. El Mas d'en Roger als anys 60 (Ajuntament de Cabacés) En Josep va tornar a Catalunya als anys cinquanta i quan va morir el seu germà Miquel, el 1968, va decidir acollir gent que volia viure en comunitat i cultivar les terres del conjunt monumental. Per l'espai hi van passar personalitats de l'època com l'escultor Climent Olm, el dibuixant Picanyol o el primer objector de consciència al servei militar a Espanya, Pepe Beúnza.