Com desconnectar de la feina si estem cremats

Ara fa tres anys que l'Organització Mundial de la Salut va declarar que la síndrome d'esgotament professional, o del "burnout", és una malaltia. A Espanya, el 74% dels treballadors reconeixen que sempre estan disponibles per a la feina, i un 45% diuen que tenen estrès relacionat amb el lloc de treball, segons un estudi de Cigna. No poder desconnectar representa un risc per a la salut, però el que realment perjudica és no poder revertir l'estrès a la feina, tal com alerten els psicòlegs. L'estrès continuat sumat al fet d'estar sempre disponible és un fenomen preocupant i perjudica el funcionament del cervell. Els efectes de l'estrès sobre el cervell La psicòloga de la Universitat Oberta de Catalunya Agnès Brossa explica com reacciona el nostre cos a l'estrès laboral: Aquesta sensació de fracàs, de no tenir temps, de cansament que no s'aconsegueix pal·liar, el fet de no dormir bé, de no menjar bé, són pensaments i sensacions acumulatius que el nostre cervell processa com una amenaça i fa que el nostre cos reaccioni com ho faria per poder fugir d'un lleó. Això, repetit i repetit és molt perjudicial. En aquesta situació comencem a segregar massa cortisol, entre altres hormones. El cortisol és necessari per al cos, en produïm a primera hora del matí i ens manté desperts i en funcionament. Al llarg del dia el cortisol es va reduint fins que anem a dormir. Si tenim estrès, no es redueix, sinó que es manté o augmenta. I d'aquí ve l'ansietat. Per evitar cremar-nos, hem d'estar atents a una sèrie de senyals d'alerta Però és que, a més a més, si mantenim alts els nivells de cortisol, neuroadrenalina o adrenalina a llarg termini, les dendrites, que són aquests petits fils que surten d'una neurona i fan de pont amb les altres neurones, s'escurçaran. Per això podem dir que l'estrès laboral fa mal al cervell a escala neurològica. Tècnicament, es coneix com a estrès psicosocial per derrota reiterada. Reconèixer que l'estrès laboral ens està sobrepassant Segons els experts, l'estrès avisa físicament i psicològicament. Alguns dels senyals més freqüents són el cansament i l'esgotament físic. També el fet de tenir pressió al pit, palpitacions, problemes per dormir, o començar la jornada laboral desitjant que s'acabi. Aquestes situacions ens han de preocupar si s'allarguen en el temps o comencen a fer més difícil que portem a terme les activitats quotidianes. Són alertes que ens han d'empènyer a demanar ajuda professional. Com podem desconnectar? Segons Brossa, cal donar prioritat a les necessitats primàries per poder reduir els nivells d'estrès a la feina. Com? Amb el control inhibitori: saber posar límits, saber dir no, saber deixar el mòbil perquè ara estic concentrat en aquesta feina... L'alimentació equilibrada és molt important, descartar els sucres, anar a dormir a una hora prudent i dormir 8 hores. Reservar una estona per al sexe també ajuda. I la gent que teletreballa, què ha de fer? Com pot desconnectar si casa seva és el seu lloc de treball? Els experts recomanen que un mateix ajudi el cervell a diferenciar els espais en la mesura que pugui. És bona idea establir una separació física o visual a casa entre el lloc de teletreball i la resta d'espais. Pot ser una habitació específica per al teletreball, una taula que movem de lloc només per al moment de teletreballar. Això ens permetrà veure i sentir quan és moment de treballar i quan no. Aïllament, estrès, jornades més llargues i conciliació familiar complicada són alguns dels inconvenients del teletreball (EFE / Enric Fontcuberta) En aquesta mateixa línia, per a la gent que treballa a casa recomanen fixar rutines i horaris igual que si fossin a l'oficina; establir una bona planificació de la jornada laboral. Com que a casa no tenim la resta de companys, clients o caps, ens és més fàcil perdre'ns o pensar que no estem treballant prou, cosa que augmenta l'estrès laboral. També cal programar petits descansos per fer un cafè, anar a passejar una estona o fer una trucada informal; ens ajudarà a separar mentalment feina i casa. Dosificar el mòbil, tornar a badar i recuperar l'avorriment Paradoxalment, una de les vies més ràpides de desconnectar és connectar amb el mòbil. Què diuen els experts d'aquest recurs? Doncs és cert que el mòbil ens ajuda a segregar neutrotransmissors positius, relax i plaer. Sobretot en les xarxes socials. Però Agnès Brossa ens adverteix que se n'ha de racionar l'ús perquè també pot ser perillós per a la salut mental: A curt termini, el mòbil té aquests beneficis, ens ajuda a desconnectar ràpidament en un moment donat, però a llarg termini és nociu. Perquè ens torna addictes, i perquè ens roba capacitat de plaer, capacitat de buscar-lo en altres fonts que serien més positives, en trobades reals o amb vivències reals. La psicòloga també fa una recomanació molt interessant: cal recuperar l'avorriment, saber estar sense fer res, sobretot la gent jove. No passa res si agafem un dia de festa per no fer res. Hi ha una mena d'horror vacui que ens empeny a omplir totes les hores de plans, en part per culpa de la pressió a les xarxes. Cal saber badar, apreciar la senzillesa d'un passeig i gaudir de la calma d'un matí prenent el sol sense fer res.

Com desconnectar de la feina si estem cremats

L'OMS reconeix com a malaltia el "burnout", conseqüència de l'estrès laboral crònic i de la incapacitat per desconnectar de la feina. Què podem fer per no acabar-nos de cremar?