Trump condiciona ara l'acord nuclear al fet que l'Aràbia Saudita normalitzi les relacions amb Israel
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat aquest dijous que l'acord amb l'Aràbia Saudita perquè desenvolupi un programa nuclear no inclourà l'enriquiment de material. La seva aprovació final també està condicionada al fet que Riad s'adhereixi als Acords d'Abraham per normalitzar les relacions amb Israel. "L'acord d'energia nuclear civil s'aprovarà, però està totalment condicionat a l'adhesió", ha escrit el president estatunidenc a la xarxa Truth Social.
La declaració rectifica la informació difosa dimecres, en què el pacte, pendent de ratificació al Congrés, permetria als saudites enriquir urani i fer-lo servir com a combustible per a centrals elèctriques, però també per fabricar bombes nuclears.
Avui, en canvi, l'administració Trump defensa que el document té "finalitats pacífiques" i dona a les empreses estatunidenques accés preferent al sector nuclear saudita.
Riad, però, insisteix que només normalitzarà les relacions amb Israel quan hi hagi un camí creïble cap a un estat palestí. Trump ja va plantejar aquesta adhesió al maig afirmant que l'Aràbia Saudita i Qatar li "deuen" aquest gest. L'expresident dels EUA, Joe Biden, ho havia intentat abans, sense èxit, arran de la matança 7 d'octubre del 2023.
Israel ja hi ha reaccionat. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha assegurat que el fet que l'Aràbia Saudita s'adhereixi als Acords d'Abraham suposaria "un avenç històric per a la pau a l'Orient Mitjà".
L'acord podria comportar ingressos multimilionaris per a empreses estatunidenques, que participarien en la construcció de les instal·lacions per produir urani enriquit, i permetria al regne saudita deixar de dependre del combustible importat.
Aquest acord nuclear amb l'Aràbia Saudita arriba en un context de tensió per la guerra amb l'Iran, quan es compleixen dues setmanes d'atacs creuats a l'Orient Mitjà després d'un suposat alto el foc per aturar la guerra que va començar el 28 de febrer.
En aquesta escalada bèl·lica, Donald Trump ha suggerit que el pròxim objectiu a l'Iran serà la muntanya de Pickaxe, molt a prop del complex nuclear de Natanz.
Segons la intel·ligència israeliana, els iranians hi tindrien enterrades milers de centrifugadores, per enriquir urani, a uns cent metres de profunditat.
Normalment no avançaria una cosa així. Si ells hi poguessin fer alguna cosa, no ho diria mai. Però atacarem aquesta àrea molt aviat i molt fort.
Trump ha afegit que els Estats Units bombardejaran un pont o una central elèctrica cada cop que l'Iran dispari contra un vaixell a l'estret d'Ormuz.
La tensió nuclear Estats Units-Iran va a més
El programa nuclear iranià està darrere el llarg conflicte amb els Estats Units. L'Iran assegura que la seva indústria nuclear només té objectius pacífics. No té armes nuclears, però avança en les instal·lacions i la tecnologia necessàries enmig del temor internacional.
L'acord nuclear que els dos països van firmar fa una dècada, amb Obama de president dels EUA, va quedar en paper mullat quan Trump se'n va retirar unilateralment, tres anys després.
Trump, de la mà d'Israel, va impulsar el primer bombardeig a les principals instal·lacions d'enriquiment d'urani iranianes el juny del 2025, en el que s'ha conegut com la "guerra dels dotze dies".
"Hem destruït la seva capacitat nuclear", va concloure Trump. Malgrat aquestes declaracions triomfalistes, el programa nuclear iranià no va quedar destruït, sinó més aviat malmès.
L'Iran, doncs, continuaria amb capacitat per produir urani empobrit. I sobre aquest argument Trump ha sustentat la intervenció militar actual, una guerra iniciada el 28 de febrer i que sembla lluny d'acabar.
L'Iran no pot enriquir urani, però l'Aràbia Saudita sí
La mateixa administració que diu que es prepara per bombardejar un dels principals enclavaments nuclears de l'Iran anunciarà en les pròximes hores un acord multimilionari perquè el regne saudita pugui enriquir urani i desenvolupar energia nuclear.
Una porta que eleva exponencialment el risc d'una cursa armamentística a l'Orient Mitjà.
L'Iran ha respost a les paraules de Trump amenaçant d'atacar els interessos dels Estats Units, els seus aliats i els països que li donin suport si Washington llança atacs contra les seves instal·lacions nuclears o altres centres sensibles del país.
Una guerra que fins ara ha costat 33.000 milions d'euros
Els contribuents dels Estats Units han gastat des del principi de la guerra a l'Iran prop de 33.000 milions d'euros. Amb l'escalada actual, l'exèrcit nord-americà necessita més inversió i el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, l'ha demanat al Senat.
La demanda de més pressupost per a la guerra ha topat amb les crítiques de l'oposició. El senador demòcrata Gary Peters acusa la Casa Blanca de no tenir estratègia, objectius ni una sortida clara:
Vostè, senyor, és el fracàs, no els homes i les dones que hi ha al front. Vostè no té una estratègia. No té un pla a llarg termini per guanyar aquesta guerra. Guanyi la guerra.
Hegseth hi ha respost qualificant de partidista l'estratègia demòcrata:
Quan demostrarà lideratge i plantarà cara als seus col·legues demòcrates que no volen finançar les tropes, que no fan res i juguen al partidisme mentre no ens donen els diners?
De diners, però, no n'hi han faltat. I els senyals, de moment, apunten cap a una escalada del conflicte.
