Aina Clotet, al "Tot es mou": "'Viva' parla d'una part de la vida de les dones que no s'ensenya"
El primer llargmetratge d'Aina Clotet, "Viva", s'endinsa en la vida d'una supervivent de càncer de mama. L'actriu es posa en la pell de la Nora, un personatge en plena eclosió que, tal com explica, comença la història "aixafada", com els pits durant una mamografia.
Aquesta imatge, amb la qual arrenca el film, fixa des del primer moment el to del relat.
En una entrevista al programa "Tot es mou", Clotet explica que l'escena té alguns paral·lelismes amb una experiència personal i reivindica la necessitat de fer visibles realitats quotidianes que sovint no es mostren. Una aposta narrativa que ha impactat especialment Helena Garcia Melero, que en destaca la potència i li agraeix que posi al centre vivències habituals i sovint silenciades.
"Viva": el viatge d'una dona cap a la llum
A "Viva", Clotet construeix el retrat d'una dona que es refà i es transforma després de la malaltia, en un procés íntim de reconstrucció emocional. La Nora no només sobreviu, sinó que busca reconnectar amb ella mateixa i amb el seu desig de viure.
En la mateixa entrevista al "Tot es mou", la directora subratlla que el recorregut del personatge respon a un arc clar de transformació: d'un estat inicial de vulnerabilitat cap a una recuperació progressiva de la força i la identitat. "És un viatge d'alliberació cap a la llum", apunta, definint una evolució que travessa tota la pel·lícula amb un to proper i esperançador.
La directora reivindica una mirada que combina registres per abordar les emocions amb autenticitat i matisos. "La vida és una barreja de tragèdia, humor i lleugeresa", defensa, deixant clara la seva voluntat de construir relats lluminosos, accessibles en la forma però amb profunditat en el fons, capaços d'interpel·lar sense renunciar a la sensibilitat.
En aquest plantejament, l'humor hi ocupa un lloc central. Clotet el concep com una eina narrativa imprescindible per acostar-se a temes complexos sense solemnitat, aportant-hi perspectiva i humanitat. Així, el fa servir per explorar amb naturalitat el desig, la por o la vulnerabilitat, i establir una connexió directa i honesta amb l'espectador.
Aina Clotet: "M'agrada escriure antiheroïnes imperfectes que s'allunyen dels models ideals"
Clotet també explica que "Viva" s'inscriu plenament dins del seu interès per construir protagonistes femenines complexes i allunyades dels models ideals. "M'agrada escriure personatges que s'equivoquen, antiheroïnes que no són perfectes ni exemplars", va remarcar.
En aquest sentit, la directora assenyala que la pel·lícula manté alguns elements de to i mirada compartits amb altres projectes seus, com la sèrie "Això no és Suècia", especialment pel que fa a l'humor i el sarcasme. Tot i això, ha volgut deixar clar que el film s'allunya d'aquell univers des del punt de vista temàtic i visual, i proposa una experiència molt més íntima i emocional.
