
Apunts en calent després del sotrac alemany

Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
"Estem tots profundament commocionats. No ens ho esperàvem". "Ha sotragat els nostres fonaments", deia el canceller alemany, Friedrich Merz. I afegia: "Els resultats d'aquest diumenge han canviat no només Saxònia-Anhalt, sinó Alemanya com a país". "Estem en un punt d'inflexió per a Alemanya", reblava el portaveu parlamentari del partit de govern, la CDU.
Durant hores, els adjectius s'han anat succeint a la premsa nacional i internacional: "un senyal molt preocupant", "avís per a Europa", "moviment polític sísmic", "terratrèmol a Alemanya"... Què ha passat? Està justificada l'alarma?
S'esquerda la tesi de la immunitat alemanya a l'extrema dreta
El canceller alemany, amb una expressió abatuda, deia, després del recompte de vots: "Tots sabem que Alemanya suporta una responsabilitat especial arran de la seva història". Merz al·ludia a la vocació de la República Federal d'Alemanya de construir un país amb eines per defensar-lo més dels que el volen destruir des de dins que no pas des de fora.
Sovint es lloa la duresa i la intransigència alemanya amb qualsevol actitud política que remeti al nazisme o al feixisme. L'educació passa per recordar la història, visitar els camps de concentració i assumir la responsabilitat històrica del país; la simbologia nazi està prohibida; es vigilen especialment els grups extremistes, i les institucions estan dissenyades per evitar una concentració de poder en poques mans.
Però el canvi generacional i la diferent mirada sobre el nazisme que es va cultivar a l'RDA (el comunisme va derrotar els nazis) respecte de l'RFA (el país va ser responsable del seu passat), afegit al malestar econòmic d'un land pobre i amb rèmores de l'RDA han acabat diluint barreres: per a molts votants la pregunta no és què va passar el 1933, sinó què passa avui amb el cost de la vida, la immigració o la representació política.
Potser l'error no era creure en l'excepcionalitat alemanya. Potser l'error era pensar que seria eterna.

Fracassa l'estratègia simple d'aïllar l'extrema dreta
En un dels mítings de campanya, el candidat d'Alternativa per a Alemanya (AfD) a Saxònia, Anhalt, Ulrich Siegmund, va brandar un grapat d'exemplars del setmanari Der Spiegel. A la portada, una foto de carnet seva i, a sota, un titular contundent: "L'home més perillós d'Alemanya".
La revista volia alertar els seus lectors... i influir en els resultats electorals, però Siegmund va capgirar la iniciativa periodística: "Si el sistema em presenta com un perill –va venir a dir– això vol dir que l'estic desafiant".
I el suposat estigma es va convertir en un actiu polític enorme. El candidat de l'extrema dreta no havia inventat res. Polítics extremistes i populistes d'arreu del món ja han demostrat que l'estratègia funciona: Donald Trump, Javier Milei, Giorgia Meloni, Nigel Farage, Marine Le Pen...
Des de la fundació de l'AfD l'any 2013, els partits alemanys han establert "cordons sanitaris" per evitar l'arribada al poder de la formació del partit. Els seus representants s'han quedat a les institucions representatives on els han enviat els seus electors, però la resta de representants polítics els han aïllat. És el sistema anomenat del brandmauer (tallafoc).
Queda clar que no ha funcionat. Bé, que no ha funcionat... del tot. El cordó sanitari ha aïllat l'AfD de les institucions, però no ha eliminat les causes del malestar que alimenten el seu creixement electoral.
La nostàlgia de l'est, "l'ostalgie", encara vota
L'ostalgie és la nostàlgia d'una part dels ciutadans de l'antiga RDA. No enyoren la vida d'un règim comunista, però els uneix la idea que, des de la reunificació, l'est és un apèndix de la vella RFA buit de poder i econòmicament debilitat.
Aquest sentiment alimenta el suport a opcions antisistema i contribueix a explicar per què l'AfD obté a l'est resultats molt superiors als de l'oest. Si en uns primers anys el vot de protesta es va associar a Die Linke, l'esquerra, ara ha virat cap al populisme d'extrema dreta. Die Linke, a més, ha estat un dels partits que, amb més fermesa, ha defensat el cordó sanitari sobre l'AfD.
Aquesta desconfiança de la ciutadania alemanya que ve de l'antiga República Popular cap a les elits polítiques, mediàtiques i econòmiques alemanyes fa més fàcil compartir el discurs de l'AfD en matèria de política exterior.
Moltes persones van estudiar rus a l'escola, van tenir contactes amb la Unió Soviètica i no comparteixen necessàriament la mateixa percepció de Rússia que hi ha a l'oest alemany. El gruix del suport a l'AfD a Saxònia Anhalt, contra el que pugui semblar, no és dels joves, sinó dels majors de 40 anys.
El cordó sanitari a una força creixent
Aquest factor ve del passat i es projecta cap al futur. Del passat perquè els resultats de l'AfD ja marcaven tendència a l'alça. I a Turíngia, fa dos anys, ja van saltar la ratlla de partit més votat. El tallafoc alemany els va deixar fora.
Ara l'AfD ha estat a punt de saltar la ratlla de la majoria absoluta. I quan mirem cap al futur, apareixen esquerdes a la contundència del cordó sanitari. El ministre president de Saxònia, Michael Kretschmer, de la CDU, diu que qui manté la tesi dels cordons sanitaris "no ha entès els signes dels temps". I Jens Spahn, fins fa poc líder del grup parlamentari de la CDU al Bundestag, deia, ja fa un any, que l'exclusió de l'AfD no n'havia frenat l'ascens.
La política de tallafoc, doncs, serà damunt la taula del debat polític alemany els pròxims mesos. També la "normalització" d'idees que eren marginals i estigmatitzades per àmplies majories, com ara la deportació de persones amb escasses garanties normatives, la relació amb el gran veí de l'est, Rússia, la inevitabilitat de la Unió Europea, les polítiques d'asil, la consideració del canvi climàtic o el multiculturalisme entès com un valor.
Les pors que han sortit de la capsa de Pandora alemanya no són noves. Feia anys que eren allà. La novetat és que ara han deixat de ser marginals i han entrat al centre del sistema polític. Merz es declarava commocionat. No s'ho esperava. La pregunta és quin és el següent sotrac que Merz "no s'espera".









