Arcs, carrers o làpides: Catalunya comença a fer inventari del patrimoni jueu
Molts racons del territori català guarden els vestigis de la vida de la comunitat jueva, que va ser especialment rellevant durant l'època medieval. Edificis, monuments, carrers, làpides...
Ara Catalunya n'està començant a fer inventari i, de moment ja s'han recollit unes quatre-centes restes arqueològiques de les quatre demarcacions.
El projecte d'inventari s'ha presentat en les primeres Jornades d'Arqueologia i Patrimoni Jueus a Catalunya, que s'han celebrat durant tres dies a Tàrrega, del 4 al 6 de juny.
S'hi han citat uns 50 investigadors i persones especialistes en la matèria per compartir els seus estudis i posar en valor el llegat hebreu.
Segons Sílvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus, aquest recull d'elements és essencial per a la recerca.
És molt llarg fer l'inventari i potser no el tindrem complet fins d'aquí deu anys. Però hem començat i això ja és molt important. Per als qui ens dediquem a la història de les comunitats jueves medievals aquesta eina ens servirà de base per a la recerca i hi podrem aprofundir molt més.
Planas insisteix que aquest inventari és "viu" i que, a banda d'elements arqueològics, en el futur incorporarà iconografia, documents i material literari, entre d'altres.
Per Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, aquest és "un treball continu perquè sempre apareixen restes noves".
Hem de conèixer tot el patrimoni per tenir una visió absolutament completa de la nostra història. És a dir, Catalunya no és només cristiana, sinó que és la Catalunya de totes les ètnies que han conviscut al país.
El patrimoni jueu de Tàrrega, dels més ben conservats
La cita de l'arqueologia ha tingut lloc a Tàrrega perquè és un dels municipis catalans on millor es preserva el patrimoni jueu. Hi trobem, per exemple, les voltes gòtiques del carrer de la Vilanova, un dels vestigis més visibles de l'antic call jueu de la capital de l'Urgell.
Un altre tresor que guarda és l'antiga Casa d'Avraham Xalom, metge targarí reputat del segle XV i el darrer gran filòsof jueu català. Entrar-hi és un viatge al passat de Tàrrega i un testimoni únic de la vida d'aquesta comunitat durant l'edat mitjana.
De fet, segons Oriol Saula, director del Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega, la planta baixa es conserva força intacta.
Els arcs ogivals, les mènsules que aguantaven les bigues i una part de les parets mitgeres són les mateixes que veia Xalom quan entrava a casa seva.
L'edifici es pot visitar des de fa uns tres anys.
