Caldrien 944 milions d'euros anuals per garantir una escolarització totalment gratuïta
Tot i que la inversió pública en educació ha crescut de manera significativa els últims anys, les escoles i els instituts continuen tenint problemes de finançament, i tampoc s'han reduït les quotes que paguen les famílies.
És una de les conclusions del segon informe que ha elaborat la Sindicatura de Greuges sobre el cost de cada plaça escolar a Catalunya. Un estudi en què també s'han calculat els diners que hauria d'invertir la Generalitat per garantir una escolarització gratuïta per a tothom. Es necessitarien 944 milions d'euros.
Amb aquesta partida, no caldria pagar cap extra durant el curs escolar. I és que segons l'informe que ha fet públic la Sindicatura, actualment cada família paga 900 euros per alumne i curs a l'escola pública i 3.800 euros a la concertada en activitats, sortides i material.
L'informe presentat aquest dimecres per la Sindicatura de Greuges és la tercera edició d'aquest document que, el 2020, va analitzar per primer cop el cost real de l'escolarització a Catalunya i el seu finançament.
Les causes de l'infrafinançament
Tot i que el finançament públic de l'educació ha augmentat un 35% entre el 2019 i el 2023, bona part d'aquest increment l'han absorbit la millora de les condicions del professorat, la baixada de ràtios i l'augment del cost de la vida. I és per això que altres aspectes, com l'atenció a la diversitat, han tornat a quedar curts de recursos.
De fet, l'informe explica que la meitat d'aquest augment pressupostari s'ha destinat a la dotació bàsica de plantilles, mentre que l'atenció a la diversitat és on es concentra el major infrafinançament, com apuntava l'adjunta d'Infància de la síndica de greuges de Catalunya, Aida Rodríguez Giménez.
El cost de l'infrafinançament és de vora el 30% en l'àmbit de l'atenció a la diversitat.
Millor repartiment dels diners
Un altre dels problemes detectats és que el 80% dels recursos es reparteixen de manera lineal. En aquest sentit, la Sindicatura apunta que aquest és un aspecte a corregir i que cal una distribució dels recursos en funció de les necessitats de cada escola o institut. En relació amb això, el catedràtic de Sociologia de la UAB Xavier Bonal apunta:
El més preocupant no és tant l'infrafinançament com la falta d'equitat que genera el model.
I afegeix que "hi ha algunes escoles que continuen tenint una composició social especialment desafavorida. Aleshores, els recursos que es necessiten, tant des d'un punt de vista material com humà, són molt més alts i això encara genera una forta desigualtat".
Aida Rodríguez Giménez també alerta que l'augment de la despesa pública en educació tampoc no s'ha traduït en una millora dels resultats acadèmics i en aquest punt s'ha referit a la petició dels docents per rebaixar ràtios, és a dir, el nombre d'alumnes per classe: "No som nosaltres, és que són diversos els informes que plantegen que no sembla ser una mesura eficaç pel que fa a les condicions d'educabilitat, és a dir, pel que fa a resultats".
Sense anar més lluny, dilluns l'OCDE va desaconsellar una baixada generalitzada de ràtios com a mesura per remuntar els resultats acadèmics a Catalunya.
La concertada, la més perjudicada
L'informe també recull que la plaça escolar concertada està més infrafinançada que la pública i això també es veu reflectit en la despesa mitjana de les famílies, que tal com apuntàvem, han de destinar 3.800 euros de la seva butxaca per alumne i curs.
Part dels 944 milions d'euros que caldrien per garantir una escolarització gratuïta per a tothom haurien d'anar destinats a posar fi a això, com apunta Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la UPF:
Una part important anirien als centres concertats, que tenen un "gap" més gran. I això faria que, al llarg del temps, alguns pagaments que fan les famílies més o menys voluntàriament anessin desapareixent.
Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que representa uns 400 centres educatius concertats, fan una "valoració positiva de l'informe perquè constata la situació d'infrafinançament" que diuen que pateixen.
En un comunicat expliquen que "la insuficiència de recursos es fa especialment evident en l'àmbit de l'educació inclusiva" i que "a diferència dels centres públics, els centres concertats amb una alta complexitat no disposen de tècnics d'integració social ni d'educadors socials".
I afegeixen que, tot i que tenen escolaritzat el 22% de l'alumnat nouvingut, només el 18% dels centres concertats disposen d'aules d'acollida per poder atendre adequadament aquests alumnes.
En aquest punt subratllen que els centres concertats amb més complexitat estan doblement perjudicats: "Escolaritzen més alumnat vulnerable, però no reben ni el finançament ni els recursos d'educació inclusiva necessaris per atendre'l en condicions d'equitat."
