Carteristes, coloms i cafès a preu desorbitat: la Barcelona de la polèmica campanya de Desigual
Carteristes, gentrificació, veïns crispats i excés de turisme. És la Barcelona que retrata l'última campanya publicitària de la marca barcelonina de moda Desigual. El vídeo s'ha fet oficial aquesta setmana per la nova col·lecció càpsula amb la firma berlinesa Ottolinger, i no ha trigat a aixecar polèmica.
Des de la seva publicació, la peça ha acumulat una allau de comentaris crítics de veïns i usuaris que consideren que la marca banalitza problemes que la ciutat pateix de manera real i quotidiana.
Una cara molt concreta de Barcelona, explicada en anglès
L'espot, de poc més de trenta segons, s'ha publicat als perfils de la marca acompanyat d'un text que convidava a descobrir la cara B de Barcelona, el que les postals s'estalvien. La protagonista és la model nord-americana Delilah Belle Hamlin, que fa de guia en un recorregut per escenaris coneguts de la ciutat com la plaça de la Catedral o el carrer del Bisbe.
El vídeo arrenca al carrer de Jaume I, amb la model estirada sobre el capó d'un taxi mentre assegura que el trànsit és salvatge i el conductor la reprèn amb el clàxon perquè el deixi avançar. A partir d'aquí s'hi encadenen els coloms, que passeja lligats amb corretges com si fossin animals domèstics, els carrers plens de gent fent-se selfies i el preu del cafè en una terrassa de 9,50 euros.
El fet que tot el relat es faci en anglès ha estat un dels elements que més ha irritat una part del públic, que hi ha llegit una al·lusió directa a la presència massiva de turistes.
Del furt simulat al retret d'una veïna
En una altra escena, la model diu entre rialles que tothom vol la teva bossa mentre una mà que queda fora de pla li intenta robar la motxilla. Després la jove assegura que Barcelona és el lloc més tranquil per fer un tomb just abans que una veïna li etzibi en català: "Amor, ets al mig, deixa passar".
La model llavors mira a càmera i respon que "als locals els encanta compartir la seva cultura amb tu".
La comunitat veïnal de Ciutat Vella, molt crítica
La portaveu de la secció local de Ciutat Vella del Sindicat d'Habitatge de Catalunya, Darío Doña, considera que campanyes com aquesta llancen llenya al foc en la imatge que es projecta del barri. "Som majoria de població de classe treballadora i especialment persones migrants, sempre hem estat estigmatitzats com a barris complexos o perillosos", explica a 3Catinfo.
Es tracta de fer dels barris obrers una font de benefici i que els treballadors hagin de marxar
"Fer màrqueting amb els problemes de la nostra ciutat"
La campanya ha acumulat centenars de comentaris a diferents plataformes contraris a la imatge que projecta de la ciutat, molts escrits en català. Els usuaris barcelonins no hi han vist ironia, sinó més aviat una mostra de mal gust que, en paraules d'una comentarista, ridiculitza la ciutat. Una altra qualifica de vergonya un espot que, sosté, legitima l'incivisme dels turistes.
Entre els retrets més repetits hi ha la censura a una multinacional nascuda a la mateixa ciutat per mostrar-se aliena al dolor que aquestes qüestions causen a molts barcelonins.
Desigual: "No era el lloc per a la ironia"
Davant l'allau de crítiques, el departament de comunicació de la marca manifesta la intenció humorística de la campanya però reconeix que el to no era el correcte.
En un comunicat, subratlla que la firma va néixer a Barcelona fa més de quaranta anys, que hi continua profundament vinculada i que el seu compromís és seguir contribuint a la creativitat, la cultura i la projecció de la ciutat, sempre des del respecte cap a la ciutat i les persones que la fan possible.
El text es tanca reivindicant el caràcter de la marca. "Optimista, amb energia positiva, atrevida i sense por de ser diferent", un esperit que, diuen, "forma part de qui són des dels orígens".
De moment, la companyia ha deixat els vídeos penjats a les xarxes.
Una col·lecció refeta a mà a Barcelona
La campanya serveix per presentar l'edició limitada Desigual x Ottolinger, dissenyada per Christa Bösch i Cosima Gadient, fundadores i directores creatives de la firma berlinesa. La col·lecció parteix de peces d'arxiu de Desigual, desmuntades i reinterpretades, amb una part de la producció feta artesanalment als tallers de la marca a Barcelona.
Inclou vestits llargs i curts, pantalons de campana, texans, camises, samarretes, dessuadores, peces de tul i accessoris com ara motxilles.
No és la primera controvèrsia
Desigual, que després d'uns anys en hores baixes ha recuperat notorietat pública, ja havia protagonitzat altres polèmiques recents. Mesos enrere, l'actriu Ester Expósito va encapçalar la campanya "Not a doll" ("No soc una nina"), concebuda com un missatge feminista i d'empoderament. El lema va topar, però, amb "Protect the dolls" ("Protegiu les nines"), una consigna nascuda dins la comunitat trans.
Alguns sectors van interpretar la samarreta com una manera de distanciar-se del col·lectiu LGTBI, una lectura que la marca va negar en rotund.
Els anys 2014 i 2006, la marca també va aixecar polseguera amb les seves campanyes. Una per oferir descomptes als joves que cobraven menys de mil euros i l'altra amb motiu del Dia de la Mare.
